Divendres passat 22 de març, la sala d’actes de la Biblioteca Ernest Lluch de Vilassar de Mar es va omplir per escoltar el primer diàleg del cicle d’enguany, que coordina el professor i economista vilassarenc, Esteve Oroval, i que per a l’ocasió va reunir a dues veus autoritzades i expertes, com son les dels catedràtics Xavier Bonal (de Sociologia) i Joan Subirats (de Ciència Política). El tema? L’impacte dels criteris econòmics sobre la política educativa, un títol que convidava a explorar les necessitats socials de les inversions en educació, en un sentit ampli.
El diàleg va transcórrer pels camins de la conversa amena i còmplice entre dues persones àmpliament coneixedores, tant de la realitat social, cultural i econòmica de Catalunya i Barcelona, com del context actual del debat educatiu. Un debat cíclic i sortosament viu, ara amb el teló de fons de la crisi del model educatiu (i del treball o del model productiu) i amb la problemàtica de la segregació escolar com a prioritat indiscutible. Debats no menors que s’uneixen a un de troncal com és el del sempre difícil encaix entre una educació pública de qualitat i una política de concert econòmic millorable. Factors, tots ells, que van centrar el tram inicial de la conversa i que van servir per emmarcar els reptes educatius però també culturals i tecnològics d’una societat en transició cap a un món que no sabem com serà amb exactitud però que de ben segur serà més tecnològic, digital i cooperatiu que l’actual.
Davant de la precarietat i les incerteses del present, ambdós dialoguistes van receptar propostes de millora de l’equitat, de la igualtat d’oportunitats, a través de l’educació en la diversitat i de l’adquisició de competències procedimentals. Bonal, va contextualitzar la diagnosi de l’estat de salut de l’educació a Catalunya amb dades precises i demandes argumentades sobre la necessitat de parlar i vertebrar polítiques educatives més enllà dels centres escolars. Subirats, va aterrar reflexions oportunes sobre una concepció oberta, transgeneracional i holística de l’educació amb dades socioeconòmiques i indicadors de consum cultural de Barcelona i poblacions veïnes, que van ajudar a visualitzar problemàtiques perennes, tendències reversibles i canvis visibles. En aquest sentit, Subirats va posar l’accent en el factor determinant de les ‘motxilles culturals’ familiars, que possibiliten o dificulten segons quins aprenentatges significatius, i que una manera de reduir aquest diferència és la d’enxarxar polítiques culturals amb les educatives
Per últim , ambdós dialoguistes van atendre les preguntes d’un públic atent i participatiu en el primer dels diàlegs d’un cicle que es reprèn al mateix lloc (sala d’actes de la Biblioteca Ernest Lluch) i a la mateixa hora (18.30h) el proper divendres 31 de maig amb un diàleg dedicat al finançament de polítiques culturals municipals.
