Crònica
Font: UIMP Valencia
(València 2011.11.24).
La manca d’una “cultura de la cooperació” i els “dèficits de governança multinivell” en l’Estat de les Autonomies han estat les idees més destacades en la jornada que avui s’ha celebrat a la seu valenciana de la Universitat Internacional Menéndez Pelayo (UIMP) per presentar a València el Projecte Diàlegs, impulsat per la Fundació Ernest Lluch amb l’objectiu de “establir un pont i un punt de trobada per al diàleg entre les diferents sensibilitats i expressions de la diversitat social, cultural, econòmica i nacional dels ciutadans i pobles d’Espanya i Europa “.
Durant la jornada han intervingut, com a representació institucional, la directora de la UIMP a València, María Antonia García Benau, el director del projecte Diàlegs i màxim responsable del Consorci Universitat Internacional Menéndez Pelayo de Barcelona (CUIMPB) – Centre Ernest Lluch, Joan Fuster, el Vocal de la Comissió Executiva de la Fundació Ernest Lluch, Eugeni Giral, el director de l’Funcación Ernest Lluch, Ferriol Sòria, i el rector de la Universitat de València, Esteban Morcillo.
Tots ells han recordat l’esperit conciliador i descentralitzador d’Ernest Lluch, qui va ser rector de la UIMP i professor de la UV i de l’assassinat a mans de la banda terrorista ETA es compleix ara 11 anys.
Diàleg territorial
Després de la presentació oficial, s’ha celebrat la taula de debat El diàleg territorial en la competitivitat i finançament d’infraestructures, moderada pel catedràtic d’Economia Aplicada a la Universitat de València UV, Vicent Soler, i formada pel catedràtic de Geografia Humana (UV ), exconseller d’Educació i Ciència de la Generalitat Valenciana i exdirector de UIMP a València, Joan Romero, el director d’investigació de l’Institut Valencià d’Investigacions Econòmiques (IVIE), Francisco Pérez, i el professor del departament de Transports de la Universitat Politècnica de València i ex secretari autonòmic d’Empresa de la Generalitat Valenciana, Pedro Coca.
Tots han coincidit en la manca de diàleg entre el Govern central i els governs autonòmics a l’hora d’aprovar els principals plans que afecten a l’economia del país, sobretot els relacionats amb les infraestructures i el transport, tenint en compte la importància que es els atorga com mesuradors de la nostra competitivitat.
“El model d’estat espanyol ha avançat molt en l’autogovern, però molt poc en el govern compartit, que és essencial. No tenim mecanismes de coordinació clars ni lleialtat institucional “- ha afirmat Joan Romero, qui critica especialment l’absència de Conferències Sectorials-” no van haver quan es va aprovar el Pla Estratègic d’Infraestructura i Transport “- i de reunions de la Conferència de Presidents-” des de 2008 fins ara la Conferència de Presidents no s’ha reunit, quan s’està produint la major recessió econòmica ”
En aquest sentit, els ponents han fet especial menció a la forta inversió que ha suposat la infraestructura de l’AVE i al retard del Corredor Mediterrani.
“La primera gran inversió havia d’haver estat la del Corredor Mediterrani” – opina Joan Romero, alhora que recorda que “alguns traçats de l’AVE han hagut de ser clausurats”.
Per la seva banda, el director d’investigació de l’IVIE, Francisco Pérez, creu que, “si la infraestructura de l’AVE no té capacitat de generar valor, una anàlisi de cost / benefici ens dirà que els comptes no surten”.
Així mateix, Pérez considera que, encara que la descentralització no s’ha convertit en un gran llast, si hi ha una propensió a buscar sortides parcials als problemes i “això complicarà les coses en el futur” i “pot malbaratar la perspectiva de desenvolupament en les pròximes dècades “.
Corredor Mediterrani i deslocalització
D’altra banda, el professor del departament de Transports de la Universitat Politècnica de València i ex secretari autonòmic d’Empresa de la Generalitat Valenciana, Pedro Coca, a més de la manca de diàleg, considera un gran obstacle al desenvolupament econòmic la contradicció entre política macroeconòmica i política microeconòmica.
“Els territoris inverteixen en infraestructures des d’una perspectiva macroeconòmica perquè les unitats microeconòmiques, és a dir, les empreses, puguin ser competitives en un territori. Però, després, no hi ha un compromís territorial per part de les empreses, que es deslocalitzen si això els resulta més rendible “- ha explicat Coca.
Per al professor de la UPV una cosa semblant pot passar amb les empreses del sector de l’automòbil, la potència ha justificat, en part, la planificació del Corredor Mediterrani: “I si, a sis anys vista, alguna d’aquestes empreses, per problemes de competitivitat, decideix traslladar-se? “.
Pedro Coca afirma que per a les empreses, els costos logístics són 3 punts percentuals superiors als costos de la mà d’obra i, tot i que encara avui compensen els processos de multilocalització, no hi ha garanties que això hagi de ser així en el futur, tenint en compte que la nostra economia es basa en la globalització.
En aquest sentit, Coca ha fet referència a un projecte sobre xarxes logístiques que està desenvolupant el seu departament de la UPV, en col · laboració amb la Universitat de València i la Universitat Jaume I de Castelló.
“Hem inventariat nodes-ports, aeroports, estacions … -, que podrien qualificar-se de logístics i sumen 220” – apunta Pedro Coca, que es qüestiona si la quantitat és necessària.
Ressò a la premsa:
