El passat dilluns 15 de juliol es va celebrar la setena sessió del cicle “Diàlegs sobre longevitat. de Plató a Aristòtil: gaudir o patir la longevitat” per tractar els elements clau de la planificació i integració sociosanitària a Catalunya pel que es va comptar amb l’honor de rebre la presència i diàleg dels consellers H. Conseller Manel Balcells , Conseller de Salut de la Generalitat de Catalunya i l’H. Conseller Carles Campuzano, Conseller de Drets Socials a la Generalitat de Catalunya
La sessió es va iniciar amb dos parlaments d’obertura a càrrec del President de la Oficina de Barcelona del Club de Roma (i en nom de la Fundació la Caixa) Sr. Jaume Lanaspa i del President de la Fundació Ernest Lluch, Sr. Joan Majó, en el que van exposar l’honor que significava per les institucions organitzadores la presència dels consellers per tractar un tema cabdal ara que els pilars de l’estat del benestar s’han de repensar tan per la seva possibilitat d’extensió com per la manera d’assegurar-ne el finançament.
La sessió, moderada pel director de la Fundació Ernest Lluch, Sr. Ferriol Sòria, es va dividir en tres grans blocs. Un primer bloc d’antecedents per respondre d’on venim i per què és necessària la integració social i sanitària, un segon per entrar de manera específica en allò que s’està fent pel que fa a l’acció integrada socio-sanitària i un tercer bloc sobre les visió de futur que s’albira al respecte dels elements tractats al llarg de la sessió.
Tant el conseller Campuzano, que va obrir el torn d’intervencions, com el conseller Balcells van exposar la necessitat urgent de redissenyar els sistemes de salut i social per tal d’adaptar-los a les necessitats actuals de la ciutadania. Venint d’on venim, recordaren que es calcula que l’any 2030 una quarta part de les persones de Catalunya serà més gran de 65 anys i que segons les projeccions, el nombre de persones amb 4 o més problemes de salut crònics es doblarà d’aquí a 2035. Així van exposar que fins ara, per raons llargues d’explicar, les dinàmiques dels sistemes sanitari i de serveis socials resulten sovint redundants, fragmentades i poc harmonitzades. I exposaren com l’atenció integrada ha de ser la resposta a aquesta necessitat de canvi per respondre millor a les demandes que tenim avui com a ciutadans.
Els consellers van exposar com hi ha un ampli consens internacional que la millor resposta a aquest repte és l’atenció integrada i a Catalunya també disposem d’evidències, i com només des de lideratge col·laboratiu com a element clau per a la presa de decisions complexes, la gestió de la complexitat l’assumpció de l’heterogeneïtat i la necessitat de multidisciplinarietat, ens en podrem sortir.
En aquest punt es va iniciar un segon bloc per entrar en allò que s’està fent i exposar en què es concreta a Catalunya aquesta opció de planificació sociosanitària.
D’entrada es va exposar que, malgrat les mancances sovint de finançament, es compta amb un gran compromís de tots els actors, les dinàmiques territorials d’atenció integrada, amb un gran lideratge professional la constitució d’un equip d’uns 30 professionals encarregats del desplegament de l’AISS i el consens general de la necessitat de fer-ho. Es compta també amb un bon desplegament de les governances territorials, així com amb un finançament específic per a l’atenció integrada social i sanitària que ha de permetre com a mínim avançar en el procés..
Els Consellers entraren a exposar alguns exemples d’iniciatives desplegades aquesta legislatura, amb la idea que Catalunya està avançant com a aposta central en l’atenció social i sanitària tant des de la perspectiva de model com a nivell de desplegament efectiu. Això és
- Desplegament de l’atenció integrada a les residències de gent gran, a través d’un pla ja desplegat al 38% residències i al 53% d’equips d’atenció primària
- Desplegament de l’atenció integrada a l’entorn domiciliari (incloent salut mental) de manera conjunta també entre el Departament de Salut, el Departament de Drets Socials, l’Ajuntament de Barcelona, l’Associació Catalana de Municipis, la Federació de Municipis de Catalunya i les Diputacions de Barcelona, Tarragona, Girona i Lleida, per tal d’incorporar el món local al desplegament territorial de l’atenció integrada social i sanitària. S’ha iniciat el desplegament de l’AISS en l’entorn domiciliari en 7 territoris de Catalunya amb resultats molt prometedors tant en eficàcia com en eficiència.
- Integració de sistemes d’informació que permeten la compartició d’informació rellevant entre professionals de Salut i de Serveis Socials i també la interoperabilitat entre aquest programari de salut i els programaris propis de les residències
- L’aprovació del Projecte de llei de l’Agència d’atenció integrada social i sanitària de Catalunya (AGAISS-Cat) que haurà de ser un instrument clau i ágil, un instrument lleuger, amb vocació territorial, enfocada a la innovació, la transformació i el valor, orientat a l’acció i facilitador d’atenció integrada entre tots els actors.
Finalment, en una darrer bloc d’intervenció ambdós consellers van exposar el deig de que totes aquestes voluntats i en alguns casos ja concrecions, tinguin una volada efectiva l’abans possible, no sense exposar també la necessitat d’un millor finançament per a poder fer-ho efectiu.
L’acte va acabar amb una Cloenda feta pel President de l’Oficina de Barcelona del Club de Roma, Sr. Jaume Lanaspa, que va agrair en nom de la Fundació Ernest Lluch el Club de Roma i les organitzacions convocants l’honor de comptar amb la presència dels consellers en un acte tant volgudament tècnic com pedagògic i proper.
Pots veure el VÍDEO de la sessió aquí: