Set anys després de l’inici de la crisi econòmica d’abast mundial però amb particularitats europees i locals, s’han fet reformes econòmiques que havien de transformar estructuralment l’economia espanyola i la de molts països europeus. Però la correcció necessària s’ha realitzat a partir de diferents estratègies i no ha vingut acompanyada en la majoria de casos de mesures de protecció per als més desafavorits. La cohesió social actua com a condició essencial per al desenvolupament sostenible i la salut democràtica a Europa i emergeix com un bé que s’ha de preservar en un context de crisi que ha posat en escac estructures consolidades en l’àmbit econòmic, financer i social. És important analitzar les reformes realitzades i el perquè es trien determinades opcions i no d’altres. Cal observar doncs les reformes del mercat laboral, les reformes del sistema de pensions, la reforma impositiva o la reforma del sistema financer i bancari (que va veure qüestionada la seva solvència amb problemes de liquiditat del sistema i inexistència d’accés al crèdit), i observar el seu impacte i els costos en la cohesió social catalana i espanyola.
El dilema entre reforma econòmica i cohesió social, entre l’obligat compliment de les pautes marcades per la UE i les necessitats socials bàsiques a cobrir, existeix. Tanmateix els experts que protagonitzaren aquest diàleg van poder posar llum a l’auditori per tal de reflexionar a l’entorn de futures polítiques al respecte.
