CERCAR Notícies

Els reptes de les democràcies liberals segons Rendueles, Muñoz i Alonso

Breu crònica i àudios de la XIV Jornada Ernest Lluch de Ciències Polítiques i Socials UPF

Compartir

1 de març de 2019

Descarrega

Galeria

Descarrega

 La jornada Ernest Lluch de Ciències Polítiques i Socials, va esdevenir de nou un fòrum capaç d’incentivar el debat i el diàleg sobre una de les qüestions candents en matèria política com és la reflexió al voltant dels conceptes de “des-democratització” i “autoritarisme” per acabar esbossant els reptes de les democràcies liberals.

La jornada, organitzada per la Facultat de Ciències Polítiques i Socials UPF i la Fundació Ernest Lluch,es va iniciar a les 11.10 hores,amb les intervencions institucionals de Miquel Salvador, degà de la Facultat de Ciències Polítiques i Socials de la UPF; David Sancho, cap del Departament de Ciències Polítiques i Socials de la UPF i, Ferriol Sòria, director de la Fundació Ernest Lluch

Una conferència i una taula rodona van estructurar la jornada en dues parts, lligades i interconnectades entre sí. La primera part de la jornada es va centrar en la ponència de títol homònim al de la jornada (Des-democratització? Autoritarisme?: els reptes de les democràcies liberals) a càrrec del  filòsof i professor del Departament de Teoria Sociològica de la Universidad Complutense de Madrid, Cèsar Rendueles, qui va captar l’atenció de l’alumnat que omplia la sala i va sucitar no poques preguntes d’interès. La seva intervenció va combinar tres anàlisis del tot complementaris: el primer, sobre l’estat de les democràcies occidentals actuals, si s’acaben, s’esllangueixen o perden qualitat sense deixar de ser democràcies. Rendueles, aquí caracteritza la societat atual, el pes de l’individualisme , els costos per mantenir interessos col·lectius, els efectes de la comunicació i les dificultats estructurals de l’esquerra per intervenir en els mercats i per generar propostes alternatives. El segon, l’autoritarisme o l’aflorament d’uns lideratges o d’una dreta o extrema-dreta que deixa de ser conservadora  per ser un espai de protesta i de modernització del discurs, però que condueix a l’autoriarisme, a la retallada de drets i llibertats, precisament perquè d’una banda recull l’ennuig d’individus que troben consol en discursos autoritaris i de l’altra, perquè el poder polític i econòmic ho autoritza  i/o esperona. El tercer punt, és el de la projecció de tot plegat a Espanya o a Europa, amb una acurada i suggerent exposició de causes i conseqüènciesde l’auge de processos de mobilització reactiva i la instauració de règims il·liberals, així com del manteniment, enfortiment i necessitat de generació de resposta a aquests moviments neoautoritaris que fan pensar en entremat d’alternatives democratitzadores capaces d’incidir en aspectes bàsics de la ciutadania i de les persones: la família, l’habitatge, la feina, la patria, la religió, la tecnologia. Masses aspectes que no es poden deixar en terreny erm, perquèés des d’aquí on pot créixer l’extrema-dreta modernitzadora i desenvolupar discursos propers a l’eco-feixisme. 

Després d’un torn obert de preguntes es va iniciar la segona part de l’acte, (12.30 hores),amb una taula rodona formada per Alba Alonso, politòloga i professora de la Universitat de Santiago de Compostel·la, especialitzada en estudis de gènere i experta en feminismes; i Jordi Muñoz, politòleg i professor de la Universitat de Barcelona, qui va aprofundir en la qüestió de la crisis de les democràcies liberals en dues linies interpretatives: una de caracterització de l’estat de la qüestió actual. I de l’altra, sobre les causes que ens han confuït en aquesta situa de pèrdua de qualitat democràtica. Va repassar el moment pre i post a les anomenades onades del canvi (15M, independentisme, feminisme, ecologisme) i de l’aparicio de resposta contrarevolucionària, com pot ser VOX o els governs autortaris d’arreu. Sota la moderació de Tània Verge, professora del Departament de Ciències Polítiques i Socials de la UPF i directora de la Unitat d’Igualtat UPF, la taula va fluir a la perfecció i van aflorar qüestions sobre els fenòmens sociopolítics de més calat.

D’aquesta manera, en la seva precisa i pedagògica intervenció, Alba Alonso,  va posar el focus en els retrocessos viscuts en matèria d’igualtat entre dones i homes durant el període de crisi. Més concretament, va exposar algunes de les dimensions que indiquen que el procés de des-democratització en el cas espanyol te profundes implicacions de gènere: l’aposta pel neoliberalisme i l’austeritat, o el gir autoritari en relació als drets de les dones i la corrupció política, poden ser-ne una explicació. De la seva banda, Jordi Muñoz va posar especial èmfasi en la relació entre xocs econòmics i democràcia. En aquest sentit va analitzar les conseqüències de la crisi, la globalització i el canvi tecnològic en les preferències i alineaments polítics i en l’emergència de forces autoritàries o populistes.

La jornada Ernest Lluch de Ciències Polítiques i Socials se celebra des de l’any 2006 i al llarg d’aquests14 anys ha tractat temes de màxima actualitat i que permeten seguir l’evolució política del país: els principals temes tractats fins ara han estat l’Estatut de Catalunya, el conflicte basc, la desconfiança política, les institucions internacionals davant els desequilibris globals, el control de la corrupció, la xenofòbia, la relació entre política i mercats, les desigualtats socials, les primaveres àrabs i la crisi dels refugiats o la crisi energéèica, ecològica i social.

Aquí pots accedir als àudios de la Jornada:

Aquí pots visionar la jornada sencera: