Biografia

Ernest Lluch i Martín
(Vilassar de Mar, 1937 – Barcelona, 2000).
Economista, historiador i polític.
Va ser diputat a les Corts, ministre de Sanitat i Consum i catedràtic d’Història de les Doctrines Econòmiques.

Cronologia

• 1961. Llicenciatura en Ciències Polítiques, Econòmiques i Comercials per la Universitat de Barcelona amb premi extraordinari de final de carrera.

• 1961.  Professor ajudant a la Facultat de Ciències Polítiques i Econòmiques de la Universitat de Barcelona.

• 1966. Expulsat de la Universitat de Barcelona per raons polítiques.

• 1970. Presentació de la seva tesi doctoral El pensament econòmic a Catalunya entre el renaixement econòmic i la revolució industrial: la irrupció de l’escola clàssica i la resposta proteccionista, dirigida per Fabián Estapé.

• 1970. Professor agregat a la Facultat d’Econòmiques de la Universitat de València.

• 1977-1989. Diputat socialista a les Corts.

• 1982-1986. Ministre de Sanitat i Consum.

• 1986. Catedràtic de la Universitat de Barcelona.

• 1989-1995. Rector de la Universitat Internacional Menéndez i Pelayo.

• 2000. Assassinat per ETA el 21 de novembre.

Altres dades d'interès:

1962. Col•laborador a Economia urbana, a la Càtedra d’Urbanisme de l’Escola d’Arquitectura de Barcelona
1963-65. Coautor de l’Esquema d’ordenació territorial de l’Àrea Metropolitana de Barcelona.
1968-71. Col•laborador en la represa del Pla director de l’Àrea Metropolitana (, a les noves oficines del Pavelló del Rellotge de l’Escola Industrial.
1987. President de la Fundación Riotinto

Ernest Lluch. Biografia d'un intel·lectual agitador

“Ernest Lluch. Biografia d’un intel·lectual agitador”.
 

Aquesta obra de Joan Esculies publicada per RBA (2019) va guanyar el XVII Premi Gaziel de Biografies i Memòries

Una biografia necessària sobre un intel·lectual agitador

La biografia recorre tota la vida d’Ernest Lluch i es deté en cadascun dels territoris que el caracteritzaren, en un text important per conèixer la història de Catalunya i Espanya contemporània, des de l’antifranquisme i la Transició, quan Lluch té un paper important fins a arribar a ser ministre de Sanitat en el primer govern de Felipe González, entre el 1982 i 1986.

La biografia treballa bàsicament amb material inèdit (recerca d’arxiu i un destacat nombre d’entrevistes) que facilita una imatge molt més complexa i fins i tot apassionant d’Ernest Lluch. Resulta molt interessant la reconstrucció de la seva etapa ministerial, que conclou amb un distanciament de Felipe González, i els darrers anys de vida, on Lluch mira de reconstruir-se interiorment i evitar una certa consciència de fracàs, a partir d’altres interessos polítics, com el propòsit d’intervenir amb el problema basc. Una experiència que acaba amb el seu assassinat a mans de la banda terrorista ETA l’any
2000.

 

Joan Esculies Serrat
(Manresa, 1976). És llicenciat en Biologia i en Periodisme. Màster en Nacionalisme i Conflicte Ètnic pel Birkbeck College de la Universitat de Londres i doctor en Història per la Universitat Pompeu Fabra.

Esculies és un dels especialistes més importants en les figures dels presidents Josep Tarradellas i Francesc Macià. A més de publicar estudis sobre aquests presidents, ha publicat diverses biografies entre les quals destaca Josep Andreu i Abelló. Els clarobscurs del catalanisme (2015). Ha escrit assaigs històrics que ajuden a comprendre millor el moment polític present com Evitar l’error de Companys. Tarradellas i la lliçó dels fets d’octubre (2014) i A la recerca de Prat de la Riba (2017). El seu darrer llibre, aparegut enguany i signat juntament amb l’historiador David Martínez Fiol, és 1917. El año en que España pudo cambiar. L’any 2005 va guanyar el premi més rellevant de contes de la literatura catalana, el Mercè Rodoreda, amb Tràilers. I l’any 2009 va publicar Contes bàrbars. Va rebre també el premi Ciutat d’Elx de novel·la el 2002 per L’ocell de la pluja. És col·laborador habitual dels diaris El País i Ara. Exerceix de professor col·laborador a la Universitat Oberta de Catalunya.

El llegat humanista d’Ernest Lluch

Ernest Lluch era un intel·lectual valorat, un polític respectat i un comunicador enormement popular, quan l’assassinaren el 21 de novembre del 2000. Investigador, escriptor, professor, parlamentari, ministre, rector d’Universitat, articulista, tertulià… tot això fou Ernest Lluch, i per tot això se’l recorda, se’l reconeix i estima.

La seva vida compromesa en la defensa de les llibertats va ser precoç. Quan era un jove estudiant es va sumar a l’oposició democràtica al franquisme esdevenint el representant democràtic dels alumnes de la Facultat d’Econòmiques.

Ja com ajudant del catedràtic Fabià Estapé, fou expulsat de la Universitat de Barcelona per la seva significació política. Durant la dictadura fou detingut diverses vegades per participar en moviments socials i polítics contra el règim.

El seu activisme continuà a València, on fou vice-degà de la Facultat d’Econòmiques i fundador del Partit Socialista del País Valencià.
Mort Franco continuà amb el seu compromís militant i tornà a Catalunya el 1977 on va ser elegit diputat per Girona amb la coalició “Socialistes de Catalunya”, del qual el 1980 en fou portantveu en el Congrés dels Diputats.

El 1982 formà part del govern socialista com a Ministre de Sanitat i Consum, des del qual i fins a 1986, enfrontat als sectors més conservadors del món sanitari, va generalitzar la cobertura sanitària estatal i va crear el departament dels drets del consumidor, per primera vegada a Espanya.

Deixant la política professional va concentrar la seva activitat principal a la universitat, a la docència i investigació.

El 1986 va guanyar la càtedra de Doctrines econòmiques de la Universitat de Barcelona i entre 1989 i 1995 fou rector de la Universitat Menéndez i Pelayo que rellançà a una nova etapa d’activitat i presència.

Paral·lelament a una permanent acció pública com a articulista, tertulià i comentarista polític, continuà amb els seus treballs minuciosos i erudits especialment d’història i pensament econòmic. Fruit d’aquestes recerques ens deixà just acabades dues obres sobre el segle XVIII que essent històriques tenien una connexió directe sobre els problemes dels nostres dies.

Era un coneixedor profund de la qüestió nacional catalana i per això s’interessà tant pel País Valencià i, el darrers anys per Euskadi. S’enamorà talment del País Basc que hi posà pis i hi passava temporades. Estudià a fons el problema basc i es comprometé una i altra vegada a favor d’Euskadi, la seva identitat i la seva cultura, contra els violents i a favor del diàleg, cercant camins constitucionals per resoldre els problemes. I fou per aquestes idees que el van matar.

Per ampliar informació accediu als següents enllaços:

  • Pròleg Miscel·lània d’ homenatge a Ernest Lluch, per Fabià Estapé
  • Catàleg exposició Ernest Lluch l’esforç per construir un país.

 

Ernest Lluch, L'esforç per construir un pais

Sense ficció

Ernest Lluch, lliure i atrevit

CCMA

Ernest Lluch va ser un agitador del pensament i un home polièdric, que tenia una gran capacitat d’enlluernar la gent amb noves idees. Ell va ser una de les persones que va ajudar a posar els fonaments per fer d’Espanya un país modern. Com a ministre de Sanitat i Consum del govern socialista de Felipe González, va reformar la llei de la sanitat per tal d’implantar la sanitat pública

Com accedir a l'arxiu

L’Arxiu Ernest Lluch i Martín està ubicat a Vilassar de Mar i no té un horari preestablert de consulta pública. Per aquest motiu esdevé imprescindible tramitar la sol·licitud de consulta amb 15 dies d’antel·lació, per tal de concertar dia i hora de visita per mail a: secretaria@fundacioernestlluch.org.