Amb ‘Europa en combustió: noves prioritats’ la secretaria d’Estat d’Assumptes Externs i per a Iberoamérica i el Carib, Cristina Gallach, i
la rectora del College of Europe i Alta representant de la Unió Europea per a Assumptes Exteriors i Política de Seguretat (2014-2019).
Federica Mogherini, varen cloure el cicle de diàlegs d’enguany dedicat a ‘Un món en combustió’ en un acte semi-presencial, amb presència de públic d’acord amb el compliment de la normativa vigent, i amb les intervencions de Gallach des del palau Macaya i de Mogherini des de la seu del College of Europe, a Bruges (Bèlgica). L’acte va comptar amb la participació inicial d’Anna Terrón (Directora de la Fundación Internacional y para Iberoamérica de Administración y Políticas Públicas (FIIAPP)) com a introductora de l’acte i de les ponents, i va cloure amb les paraules del president de la Fundació Ernest Lluch, Joan Majó qui va ressaltar l’excepcionalitat del cicle d’enguany, marcat per la Covid-19 i per la forta petjada del llegat de Lluch, vint anys després del seu assassinat.
La Unió Europea viu sumida en una profunda crisi multicausal des de fa una dècada. Per tot plegat, alguns vaticinen un col·lapse del model econòmic, social i cultural europeu. D’altres, en canvi, hi saben veure l’oportunitat per progressar en grans reformes estructurals. Hi ha qui, per contra, faria una esmena a la totalitat i construiria una nova Unió Europea. Amb tot això, la crisi de la Covid-19 ha reconfigurat totes les polítiques previstes per a aquest mandat 2019-2024, que just fa un any es va posar en dansa. Estem davant d’una Europa en combustió?
Amb aquest punt de partida Cristina Gallach va situar d’entrada els reptes en matèria de cohesió i de gestió de la crisi de la Covid-19, entenent-los també com una oportunitat de proporcionar i garantir el benestar necessari entre els ciutadans de la Unió. Per això es va mostrar convençuda que amb la vacuna i la lluita contra la Covid-19, Europa en sortirà reforçada. Tanmateix va alertar de les dificultats internes que tensionen l’assoliment d’acords més amplis i consensuats que ajudarien a projectar millor la gran tasca que s’impulsa des de la UE, així com agilitzar les ajudes i estímuls economics necessaris. Mogherini va fer una extensa i acurada panoràmica de la situació geopolítica i geoestrategica, remarcant els èxits assolits en matèria d’integració i de ressolució de conflictes, a la vegada que mencionava els reptes pendents en política exterior, ja que venim d’uns anys marcats pel Brexit i els canvis profunds en política exterior de l’administració Trump, qüestions que ara, amb la presidència de Biden podrien canviar notablement.
El diàleg va reunir coneixement expert i voluntat divulgadora de part de dues ponents de luxe que van teixir una conversa còmplice malgrat certes dificultats tècniques alienes a l’organització.
Pots visionar i gaudir d’aquest diàleg, aquí: