Divendres passat 19 de maig a l’auditori Mercè Rodoreda del campus de la Ciutadella, el vicerector de la comunitat universitària de la UPF, Ramon Villanova, el degà de la Facultat de Ciències Polítiques i Socials de la mateixa universitat, Miquel Salvador, i el vicepresident de la Fundació Ernest Lluch i membre del jurat del Premi, Josep Maria Carreras, van lliurar el premi al millor treball de recerca de batxillerat en l’àmbit de les Ciències Socials i Polítiques, en un acte que va reunir als alumnes dels cinc treballs finalistes, a més de professors i familiars.
El veredicte del jurat el va donar a conèixer el degà de la Facultat de Polítiques essent la seva decisió, la següent:
Atorgar el XII Premi Ernest Lluch de Ciències Socials i Polítiques, dotat amb 1.000€, al següent treball:
- Ús i abús de les TIC en els adolescents. Estudi en un centre de secundària, de Marie Prospermine López Cama de l’Institut Mediterrània (Castelldefels).
El jurat s’ha decantat per aquest treball per diversos motius. D’entrada s’inclou de forma clara en l’àmbit de les Ciències Polítiques i Socials. Però, a més, parteix d’un marc teòric i conceptual fonamentat, que desplega un interessant i engrescador treball de camp (donada la participació d’alumnes i professors de l’Institut). Així mateix ha semblat rellevant al jurat la posta en marxa de qüestionaris propis i l’adaptació de qüestionaris ja experimentats. Iniciatives que s’han acompanyat d’un adient anàlisi quantitatiu i d’una bibliografia extensa i adequada.
El Jurat també ha decidit atorgar quatre mencions honorífiques als següents treballs:
- Avec quoi choisissent les gens, la tête ou la poche? de Pau Hernández i del Águila de l’Escola Vedruna Vall (Terrassa)
Dos països, tres crisis, diverses eleccions legislatives i, tal vegada, un fi de cicle. En tot cas, la fi dallò que els francesos designen com Les Trente Glorieuses (1945-1975). El títol és força il·lustratiu i el text ens introdueix al sistema electoral i les vicissituds econòmiques de França i Espanya. En cada període arriba a unes conclusions específiques que relacionen PIB, ocupació, atur i el vot dels ciutadans. La seva tesi, pot ser discutida, però és pertinent; convida a la reflexió en els temps actuals: Les crisis econòmiques comporten canvis de govern i, tal vegada, canvis de règim.
- La crisi dels refugiats a Europa, de Bruna Santanach López de l’Institut La Plana (Vic)
Si hi ha un tema social actual i que s’ha convertit en una qüestió d’urgència política, és la qüestió dels refugiats. L’autor (a) utilitza amb habilitat les hemeroteques de dos important fonts informatives i fa una selecció impecable de notícies, mapes i infografies, així com de fotografies. Seguint la contextualització inicial sobre l’esdeveniment de la crisi dels refugiats, trobem un argumentari exhaustiu, ordenat cronològicament, que conforma una narració colpidora que acaba amb la denúncia conclusiva sobre el trist paper de la Unió Europea.
- Cossos i noms: molt més que un preu, de Judit Delgado García de l’Institut Martí l’Humà (Tarragona)
La prostitució no és una qüestió fàcil de investigar, els col·lectius que en formen part, constitueixen una bona part d’aquells objectes d’estudi que els sociòlegs caracteritzen com a objectes d’estudi rebels o resistents. Aquí hem valorat les tècniques qualitatives i quantitatives desplegades, la conceptualització, la tipologia i les poques però rellevants entrevistes. També la redacció i la bibliografia, sense oblidar el valor de plasmar en el paper una posició al respecte.
- No oblidis escriure’m, de Claudia Bussé Rojas de l’INS Santiago Sobrequés i Vidal (Girona)
Un petit cofre guarda un tresor. I aquell tresor s’ha convertit en un relat novel·lat. Unes cartes entre un jove soldat i la seva dona; un bocí d’història familiar. La base d’una recerca històrica i d’una sistematització literària. No és un tema pròpiament de ciència política, però l’habilitat recercadora, la contextualització de la història familiar en la història espanyola, la reflexió sobre la literatura i la novel.la històrica… Totes elles són qüestions que s’han tingut en compte tot i que, tal vegada, una mica menys que el corprenedor relat resultant que ha atrapat als membres del jurat.
Per últim, el Jurat vol agrair la participació i lloar la qualitat dels 98 treballs presentats en l’edició d’enguany, tot un record de participació.