El passat dijous 13 de novembre, la realitzadora, productora, assagista i gestora cultural Ingrid Guardiola, Professora de la Universitat de Girona Directora del Bòlit Centre d’Art Contemporani (2021-2025) i la filòsofa Ana Carrasco Conde – Professora de Filosofia a la Universitat Complutense de Madrid, van du a terme el segon diàleg del Cicle “Una Pau Precària” amb el diàleg “Llibertat feble i forces de control. Conviure el prestigi del mal”. El cicle es du a terme amb la coorganització amb el Palau Macaya de la Fundació la Caixa al Palau Macaya de Barcelona.
Presentades pel director de la Fundació Ernest Lluch, Ferriol Sòria, vam comptar doncs amb dues maneres complementàries de mirar el món. Des de la filosofia i des de l’anàlisi de la imatge. L’Íngrid Guardiola sap mirar el món. Té la mirada entrenada i els conceptes i la sensibilitat plàstica per mostrar-nos allò que els nostres ulls no veuen. I mirar el món a través d’ella i els seus escrits, programació cultural i exposicions comissariades sempre és enormement estimulant. I vam comptar amb una filòsofa que ens descompon conceptes i ens els analitza i és capaç d’interpretar els nostres mals perquè ha anat a l’arrel filosòfica i quasi arqueològica dels mateixos, i posa paraules a conceptes com mal i horror i por, amb els que molts convivim i no sabem com gestionar.
Entrar al seu magma és a la vegada un repte i un mar de llum. Llibertat dèbil control, protocols, conviure el mal…
El diàleg va plantejar una reflexió filosòfica amb conseqüències pràctiques sobre les forces de control que debiliten la nostra llibertat, normalitzen el prestigi i la fascinació pel mal i condueixen a una protocol·lització de l’esfera pública que elimina rituals, trenca la possibilitat de trobada i fa gairebé inviable la resposta col·lectiva.
Guardiola i Carrasco-Conde van entrar a analitzar les bondats i problemes que ens deixa la protocol.lització de la vida i l’aparent desaparició de rituals, posant èmfasi en quina part d’aquesta realitat sistèmica té a veure amb el capitalisme, el tecnofeudalisme i el ja ara turbo capitalisme, en el qe la velocitat és necessària perquè el sistema funcioni però ens impedeix pensar. Van exposar com s’està atrapat en una aparent paradoxa i és com el sistema capitalista necessita per un costat d’un cert caos i velocitat exuberant, a la vegada que necessita un magma d’estabilitat perquè aquest caos es doni. Van entrar també a analitzar la necessitat del retorn a la comunitat i al vincle com a clau per superar els malestars remant en contra de l’atomització que les xarxes ens imposen, que ens aillen i desmobilitzen.
Van entrar en quins son els limits del mal, i què és avui el mal per acabar parlant de la bellesa com un espai de comunió amb l’entorn i els altres i no només com un element estrictament d’estètica.
La sessió de diàleg va acabar amb múltiples preguntes plantejades pel públic que va acabar amb un esplèndid aplaudiment als dos dialoguistes per la seva generositat en compartir les seves idees i reflexions.
Podeu veure el vídeo de la sessió aquí:
Coorganitza:
Amb el Suport de:
