Recupera Aquí la Notícia a la web de l’IVIE
El cicle de diàlegs La [Des] Igualtat d’oportunitats que organitza la Fundació Ernest Lluch i l’Ivie, amb la col·laboració de CaixaBank, va continuar dijous amb una segona sessió en què es van mostrar les causes dels problemes d’accés a l’habitatge a Espanya, així com algunes propostes per solucionar-los. José García Montalvo, catedràtic Economia Aplicada de la Universitat Pompeu Fabra, professor investigador de Barcelona School of Economics i d’Ivie; i Judit Montoriol, economista principal al departament d’Economia Espanyola a CaixaBank Research; van fer un primer diagnòstic de la situació del mercat de l’habitatge a Espanya i van destacar el desequilibri entre l’oferta i la demanda. Mentre que el 2023 es van crear 200.000 noves llars, l’oferta d’habitatge només va créixer en 110.000 visats d’obra nova. Aquesta escletxa és el que impulsa el preu de l’habitatge a l’alça”, va destacar Montoriol. A més, aquestes necessitats augmentaran previsiblement en el futur ja que, segons les noves projeccions de l’INE en els propers anys, es crearien 330.000 llars noves per any, perquè els fluxos migratoris creixents, que són importants perquè contraresten l’envelliment poblacional d’Espanya, van a necessitar habitatge.
El creixement de la demanda molt superior al de l’oferta explica l’apogeu dels preus de l’habitatge per sobre, a més, de l’augment registrat en els ingressos, especialment dels joves, que tenen més dificultats per emancipar-se. Si el 2008 el 65% dels joves accedia a una casa en propietat, actualment només s’ho pot permetre un 32%.
Precisament, Montalvo va voler destacar que les dificultats d’accés a l’habitatge, amb el sobreesforç tant de lloguer com de compra, es concentra en els grups de població dels últims quintils de renda, especialment joves i immigrants.
Tots dos ponents van coincidir a explicar el creixement dels preus per aquest desajust entre oferta i demanda i van rebutjar la possibilitat que estiguéssim patint una nova bombolla immobiliària. “El creixement del preu el sosté l‟augment de la demanda d‟habitatge i no factors especulatius lligats al crèdit. En termes reals, el preu de l’habitatge a Espanya està un 25% per sota del pic de la bombolla, el 2007”, va explicar l’economista de CaixaBank Research.
En aquest context, els dos economistes van aportar algunes de les mesures que, segons la seva opinió, podrien contribuir a relaxar les diferències entre oferta i demanda. D’una banda, Montalvo va insistir en la necessitat que el sector públic faciliti i promogui la construcció de vivenda assequible de lloguer. Va insistir que limitar el preu dels lloguers no és la solució perquè només retalla els preus dels immobles de més import, però no dels que estan per sota del preu mitjà de mercat, que són just als que poden accedir les persones amb menors nivells de renda. El control de preus també provoca, segons Montalvo, una reducció de l’oferta de pisos de gamma alta; que s’inverteixi menys en rehabilitació, ja que no es pot amortitzar aquesta inversió; i que s’incrementin els preus a les àrees limítrofes a les de lloguers limitats.
Segons Montoriol, el problema principal és l’escassetat de sòl i és fonamental que l’Administració ajudi a alliberar sòl per a la promoció d’habitatges. A més, va recordar que el sector de la construcció té un problema de baixa productivitat, amb temps massa elevats de fabricació, per això, va proposar fomentar la construcció industrialitzada, amb la qual es pot, no només abaratir els preus dels habitatges, sinó també construir-los més ràpidament. Sobre aquest tema, el professor de la Universitat Pompeu Fabra va recordar els problemes de finançament que tenen aquest tipus d’habitatge industrialitzat i va animar l’Administració i les entitats financeres a afavorir les hipoteques també per a construccions que no estiguin fixades al terreny.
En qualsevol cas, per a Montalvo l’habitatge en propietat no hauria de ser l’opció inicial dels més joves. com ja es fa a molts països desenvolupats.”
La sessió va comptar amb la presència del Vicepresident de la Fundació Ernest Lluch, Josep Maria Carreras, el director acadèmic de l’IVIE, Francisco Pérez, i de la gerent de l’IVIE, Pilar Chorén.
