Crònica provinent de la web de l’IVIE (Clica aquí)
Joaquín Maudos, director adjunt de Recerca de l’Ivie i Ferriol Sòria, director de la Fundació Ernest Lluch; es van encarregar d’introduir el diàleg i moderar les preguntes dels assistents, posteriorment, en aquest tercer diàleg del cicle que organitza la Fundació Ernest Lluch i l’Ivie i que es va fer ahir a la seu de la Fundació Bancaja de València.
“Només la competència impulsa la innovació, però a l’economia digital, l’elevada concentració de poder de les empreses tecnològiques redueix aquesta competència, ja que no es pot competir contra plataformes que tenen el 90% de mercat”. Amb aquesta idea inicial va començar la tercera sessió del cicle de diàlegs “La innovació com a destrucció creativa”, que organitza la Fundació Ernest Lluch i l’Ivie a València. Juan José Ganuza, director de Mercats, Regulació i Competència de Funcas; i José Ignacio Conde-Ruiz, subdirector de Fedea; ahir van ser els protagonistes d’un diàleg que va analitzar els riscos dels monopolis tecnològics.
El mercat digital està dominat per molt poques plataformes que tenen enormes avantatges competitius, perquè controlen les dades. Per als dos experts que ahir van participar a València en el diàleg Innovació, poder de mercat i desigualtat, aquesta concentració excessiva impedeix la generació d’innovació fora de les grans empreses perquè quan detecten un projecte innovador que pot tenir èxit el compren i acaben amb la competència . “És molt greu que els joves emprenedors que volen innovar somiïn amb vendre la seva innovació a Google i no amb competir amb el navegador”, va alertar Juan José Ganuza.
Tant Juan José Ganuza com José Ignacio Conde-Ruiz van coincidir que la fórmula per frenar l’ús abusiu del poder de mercat de les grans tecnològiques és la regulació de la competència. A més, van explicar que la normativa destinada a garantir la competència no s’hauria de centrar només en les grans fusions, sinó també en la compra de startups, perquè el problema més gran es produeix quan les grans compren les que intenten innovar més petites per acabar amb possibles competidors. Per als ponents, la nova llei europea que vol augmentar la regulació sobre la competència digital és un pas prometedor en aquest sentit.
A més, Ganuza va voler destacar la necessitat d’una implicació més gran de la societat i dels mitjans de comunicació per pressionar el legislador i demanar més competència. “L’opinió pública encara no s’ha adonat dels beneficis que s’obtindrien amb una competència més gran en l’economia digital”, va afegir. D’altra banda, també va recordar el paper del consumidor digital, que “sense adonar-se’n, està regalant les seves dades a les plataformes digitals que venen la informació i aconsegueixen grans beneficis”.
Segons el director de Mercats, Regulació i Competència de FUNCAS, la cara positiva de les plataformes digitals és que “expandeixen el mercat”, cosa que significa més consum, més ocupació, la possibilitat d’assolir un mercat global també per als petits productors, i en definitiva Benestar, encara que cal regular els efectes externs que aquestes plataformes generen.
El diàleg que es va celebrar ahir a la tarda a la Fundació Bancaja de València també va dedicar temps a analitzar la situació del mercat de treball a l’economia digital. D’una banda, els ponents van comentar la necessitat de regular les condicions laborals de les persones que treballen per compte propi per a una o diverses plataformes digitals per igualar els seus drets als de la resta de persones ocupades.
Alhora, van recordar els riscos que l’automatització de tasques pot tenir per als treballadors poc formats i ocupats en activitats rutinàries i mecàniques fàcilment substituïbles per tecnologia. En aquest punt, el subdirector de Fedea va destacar que Espanya pot ser un dels països que menys es vegi afectat per aquest procés de substitució de llocs de treball. A parer seu, el sector industrial és el que patirà més l’automatització, mentre que els serveis, i el turisme entre ells, no es veuran tan afectats perquè són treballs que no es poden substituir per màquines fàcilment. “Espanya no destaca pel seu sector industrial potent, però sí pels seus serveis i, en aquest cas, això ens beneficiarà”, va afirmar José Ignacio Conde-Ruiz.
En qualsevol cas, tant Ganuza com Conde-Ruiz van coincidir a atorgar a l’educació el paper més destacat en l’adaptació als canvis al mercat laboral que està produint l’economia digital. “Els treballadors s’hauran d’estar sempre formant per adaptar-se a la innovació. Tot i això, Espanya no està invertint en educació el que hauria de fer”, va comentar el subdirector de Fedea. A més, a parer seu, seria una millor la despesa que s’utilitzarà en la revaloració de les pensions per augmentar el pressupost d’educació en un 30%. Per part seva, José Ignacio Ganuza s’ha mostrat molt preocupat per la segregació que s’està produint a l’escola pública, de la qual està desapareixent la classe mitjana, ha afirmat.
Recupera el Vídeo de la sessió aquí: