Ahir, dilluns 23 de novembre a les set de la tarda va tenir lloc l’emotiu homenatge de la Fundació Rafael Campalans a l’Ernest Lluch. L’acte que es va realitzar sense públic i es va emetre en directe pel canal de youtube de la Fundació Campalans, va comptar amb una nodrida representació del socialisme català de diferents èpoques i generacions.
A l’acte hi varen intervenir el president de la Fundació Rafael Campalans, José Montilla i el seu homòleg a la Fundació Ernest Lluch, Joan Majó, els quals varen fer els parlaments inicials de benvinguda. La part central de l’acte la varen protagonitzar Laia Bonet, tercera tinenta d’Alcaldia de l’Ajuntament de Barcelona; Cristina Gallach, secretària d’Estat d’Afers Exteriors i per a Iberoamèrica i el Carib; la politòloga Sandra León, el ministre de Sanitat Salvador Illa, i el primer secretari del PSC, Miquel Iceta.
Podeu visionar l’acte, aquí
* A continuació reproduïm la crònica publicada a la web de la Fundació Campalans:
El president de la fundació Campalans, José Montilla, donà la benvinguda i presentà als ponents de l’acte per, a continuació, parlar sobre l’Ernest. Segons Montilla, “quan l’Ernest clamava pel diàleg i la convivència el que feia era legitimar la democràcia i deslegitimar la barbàrie”. Amb tot, “Ernest va morir. Molts d’altres també.”, però “la democràcia va guanyar el combat i ETA va ser derrotada. El govern democràtic d’Espanya va ser capaç d’acabar amb el terrorisme i obrir el camí llarg i lent per la pau i la reconciliació”.
Joan Majó, president de la Fundació Ernest Lluch, començà recordant a l’Ernest des de la proximitat i escalf, lamentant-se que hagués d’estar fent aquest acte commemoratiu. Si més no, digué que “tenim la voluntat que el seu llegat es pugui aplicar en el futur. Aquesta commemoració està servint perquè la figura i el record de l’Ernest siguin de totes i tots, del conjunt del país”.
Laia Bonet, tercera tinenta d’Alcaldia de l’Ajuntament de Barcelona, recordà com “a la massiva manifestació de Passeig de Gràcia de condemna per l’assassinat de Lluch, es van sentir les paraules de Gemma Nierga: ‘Ustedes que pueden, dialoguen por favor’. Es va convertir en un símbol, una manifestació a favor del diàleg”. Per Bonet, ” l’Ernest representa com molts pocs al nostre país els valors de la llibertat, de la igualtat, de la fraternitat. Representa els valors del socialisme democràtic”.
La secretària d’Estat d’Afers Exteriors i per a Iberoamèrica i el Carib, Cristina Gallach, commemorà la figura d’Ernest posant especial èmfasi a la necessitat que hi ha avui dia de dialogar per tal d’afrontar els reptes que el futur ens depara i la defensa aferrissada que Ernest feia de la via del diàleg. En referència a això, Gallach acabà tot dient que “mai tanta gent a Barcelona havia compartit un silenci tant profund. Que sigui el silenci de tots els congregats el que ens porti a escoltar i a dialogar com l’Ernest ens va ensenyar”.
Sandra León, politòloga, va fer una explicació en detall sobre els moments que vivim i com la polarització i fragmentació social i política està en auge. Així doncs, digué que “la polarització efectiva com la ideològica a Espanya d’aquests últims anys, en termes comparats, destaca per damunt de casos com el d’Estats Units. Espanya és un dels països amb més polarització ideològica. Aquesta polarització té efectes molt negatius per a les democràcies.”, i que “en un clima com el que tenim avui dia, amb alta polarització i fragmentació, amb tants reptes per afrontar, es fa més necessari que mai un discurs com el de l’Ernest, un discurs d’equilibri que compensi aquestes forces”.
El ministre de Sanitat, Salvador Illa, va voler remarcar la importància que va tenir Ernest Lluch a l’hora d’aconseguir el sistema sanitari públic i de qualitat que tenim avui dia: “Lluch va tenir la clarividència de posar en marxa un sistema nacional de salut que ha arribat fins als nostres dies. També va ser l’home que té posició, que sap plantar clara i que és lleial a la militància socialista, portant aire fresc del debat acadèmic.”, com també que “20 anys després, en plena pandèmia, es posa de relleu el valor del llegat d’Ernest Lluch en diferents camps, en particular en matèria sanitària. Posa en valor la clarividència de l’Ernest i el seu equip per desplegar un sistema de salut pública, el coratge de fer-ho i l’habilitat de sortejar les resistències que van trobar”. A més, Illa calificà a l’Ernest com “un polític vocacional. Allà on anava ho exhibia, i sempre amb la millor eina política, la del diàleg”. Per acabar, doncs, digué que “el seu llegat és tant vigent que es relaciona amb dos dels principals problemes que tenim avui al nostre país, el sanitari i el territorial”.
El primer secretari del PSC, Miquel Iceta, començà la seva commemoració dient que “han passat 20 anys i encara està vigent el que l’Ernest ens deia. Encara l’enyorem, i molt. I precisament perquè alguna de les coses de les que va defensar son permanents, gairebé eternes; el diàleg, el coneixement, l’actuar, el voler saber, l’atrevir-se a anar contracorrent”. Iceta afegí que “”els valors de l’Ernest són permanents.”, i també parlà del catalanisme d’Ernest, qualificant-lo de “catalanisme obert i inclusiu, cosa que ens fa falta, hauríem de recuperar aquesta dimensió. Recuperar la idea de compromís per la unitat civil entre els catalans, evitar qualsevol divisió, i per tant, la idea de que el catalanisme és allò que ha de lligar una societat molt diferent”. En quant als valors socialistes, Iceta digué que era un dels exemples més clars, doncs “l’Ernest ens ha llegat la idea de que el socialisme és portar la màxima llibertat, la màxima igualtat i la màxima fraternitat possible a les persones que viuen en societat”. Si més no, “l’Ernest ens portava la contraria moltes vegades, però sempre és d’agrair quan persones amb una personalitat tant forta, amb un compromís polític i un pensament tant determinats son capaços d’incorporar-se a un projecte col·lectiu”. Amb tot, Iceta acabà dient que “avui el trobem a faltar. Ens el van arrabassar perquè era un home perillós. Perillós perquè volia convèncer. Perquè defensava la paraula. Perquè defensava el diàleg. Fins i tot amb aquells que l’amenaçaven”.