Veure AQUÍ la Notícia a la web de la UPF
Ja fa 20 anys, des del 2006, que se celebra de manera ininterrompuda la Jornada Ernest Lluch de Ciències Polítiques i Socials, una cita anual de reflexió i debat sobre qüestions candents de l’actualitat. Des que les dues institucions (Facultat de Ciències Polítiques i Socials de la UPF i Fundació Ernest Lluch) van començar a col·laborar, primer amb aquesta jornada, i poc després, amb el premi Ernest Lluch de Ciències Socials i Polítiques adreçat als alumnes de batxillerat (que enguany arriba a la seva XIX edició), ambdós esdeveniments han estat un reflex de l’evolució, els canvis i les preocupacions que es produeixen en la societat i la política.
L’edició 2025 de la Jornada va tenir lloc el 5 de febrer, a l’auditori del campus de la Ciutadella, sota el títol “Joventut, implicació política i comunicació”, amb la presència d’un bon nombre d’estudiants de la Facultat de Polítiques de la UPF, professors i altre gent interessada en un tema candent. Així ho va remarcar durant la benvinguda Joan Majó, president de la Fundació Ernest Lluch, que va assegurar que la temàtica d’enguany tenia una estreta relació amb la manera com s’elabora i es transmet la informació, aspectes que són fonamentals en la identitat i l’orientació de les nostres vides: “Cada cop que hi ha un avenç tecnològic important ha canviat totalment la nostra espècie, i ara estem en un d’aquests moments”, va assegurar.
De la seva banda, Abel Escribà-Folch, degà de la Facultat de Ciències Polítiques i Socials de la UPF, va destacar la col·laboració amb la Fundació, va donar les gràcies a tots els conferenciants i assistents, i va animar els estudiants de la Facultat a participar activament en l’activitat.
Els ponents de l’edició 2025 de la Jornada van ser Roger Soler-i-Martí, professor lector del Departament de Ciències Polítiques i Socials de la UPF i expert en la relació entre joves, política i democràcia; Mireia Bolíbar, professora de Sociologia i investigadora del Centre d’Estudis Sociològics sobre la Vida Quotidiana i el Treball (UAB) i Laura Pérez-Altabe, professora lectora tenure track del Departament de Comunicació de la UPF, experta en periodisme digital i nous mitjans. La taula rodona va estar moderada per dos estudiants del grau en Ciències Polítiques i Socials: Iona Harkness Freixas i Roger Bonet, que van presentar els ponents, i en una segona part de l’acte, van formular un seguit de preguntes per introduir el debat.
La primera ponència va anar a càrrec de Roger Soler-i-Martí, que va presentar l’Enquesta sobre Generacions i Participació 2023, amb el mateix nom que la Jornada: “Joventut, implicació política i comunicació”. Es tracta d’una enquesta del Centre d’Estudis d’Opinió, publicada per l’Observatori Català de la Joventut, basada en una mostra de tota la població de més de setze anys, però està feta des de l’òptica de les generacions més joves.
Roger Soler-i-Martí va apuntar algunes idees principals que es desprenen d’aquesta enquesta: en primer lloc, que el context en la recerca importa molt. No es poden analitzar funcions socials si no tenim en compte aquest context, que pot quedar desdibuixat per diversos factors: per exemple, posar massa èmfasi en el col·lectiu jove, amb un efecte microscopi; no considerar que els joves viuen uns anys molt “impressionables”, en un període vital molt sensible, o no ser conscients que hagin tingut uns anys de la seva vida molt condicionats per temes com la pandèmia, el procés independentista o la guerra d’Ucraïna.
Altres conclusions que es desprenen de l’enquesta són que hi ha hagut un canvi d’estructura i d’ecosistema alhora d’informar-se de la política: “Les generacions joves no tenen una font d’informació ininterrompuda de dades i centralitzada, com fa uns anys. Amb les xarxes socials, tenen una alta capacitat d’elecció sobre els temes sobre els quals s’informen i els que no”, va afirmar el ponent. D’altra banda, sobre la pregunta de si els joves cada cop estan més situats a la dreta, va comentar que sí que hi havia aquesta tendència, però que “les generacions més joves es posicionen de manera diferent en temes diversos. Són més autònoms a l’hora de formar-se opinions en temes diferents i no sempre estan alineades en l’eix dreta-esquerra”. Finalment, el ponent va parlar de la “Nova bretxa de gènere”, un fenomen nou que abans no passava, i que ha creat diferències importants entre homes i dones, en temes com ara la participació (més alta entre les dones), o en una evolució cap a la dreta més marcada en els homes.
La ponència inicial de Roger Soler-i-Martí va servir per emmarcar el debat i donar context a les dues conferenciants que seguidament van presentar sengles recerques, de les quals han estat investigadores principals. D’una banda, Laura Pérez-Altabe va exposar l’estudi “Evitació de notícies en població jove resident a Catalunya”, fet a partir d’una enquesta que ha tingut més de 1.000 respostes de joves entre 18 i 24 anys residents a Catalunya. El principal resultat que es desprèn de l’enquesta és que el 24% de la població analitzada evita les notícies sovint o bastant sovint, mentre que el 37% ho fa ocasionalment, mentre que no s’han trobat diferències importants entre gèneres.
Altres dades importants que mostra l’estudi és que el 50% no busquen activament les notícies, que ja els hi arriben per xarxes socials, i que el 48% confien en els algoritmes per determinar i seleccionar què és important i quines són les notícies d’actualitat; el 37% senten que la quantitat de notícies disponibles supera la seva capacitat per processar-les, mentre que entre el 25 i el 27% se senten molt o bastant nerviosos quan consumeixen notícies: “A vegades evitar notícies pot ser fins i tot necessari per a la salut mental, en una situació com per exemple durant la pandèmia. El problema és que si això es manté molt de temps, pot implicar riscos i problemes per a les nostres democràcies”, va reflexionar Laura Pérez Altabe.
Seguidament, Mireia Bolíbar va presentar l’estudi “Joventut i salut mental, precarietat i vincles. La salut mental en el context neoliberal”, centrat en la salut mental dels joves des d’un punt de vista sociològic i de salut pública: d’aquest treball es desprèn que actualment els joves tenen més probabilitat de tenir episodis depressius, que es tracta d’un fenomen transversal. A més, malgrat que hi ha un malestar emocional, se’n parla de manera superficial. La investigadora va posar èmfasi en què els problemes de salut mental “s’aborden de manera individual, des de la pròpia persona, amb una privatització de l’estrès”. Així mateix, “es dona una resposta que tendeix a la intervenció medicalitzada i a la psicoteràpia individual, i enfocada a que la persona torni a ser funcional i productiva”. En canvi, segons Mireia Bolíbar, caldria anar cap a un enfocament més estructural, amb la mirada posada en els determinants socials de la salut, que tingui en compte les “causes de les causes” que provoquen els problemes de salut mental juvenil.
Va recalcar que en les desigualtats en benestar emocional hi ha diferències quant a gènere, nivell educatiu, classe social i edat, i es produeixen interseccions entre tots aquests elements: una dona menor d’edat i amb estudis baixos, multiplica per tres el risc de tenir problemes de salut mental, comparat amb un home jove més gran i amb estudis superiors. Així mateix, la precarietat vital, en temes laborals o econòmics, és un determinant social del benestar emocional juvenil.
Un factor que s’associa directament a la problemàtica de la salut mental dels joves és l’aïllament: “La interacció cara a cara i la creació de xarxes és molt rellevant per prevenir problemes de salut mental. Està clar que les xarxes socials i les trobades on-line no son el “fast-food” de les relacions interpersonals, i no compensen la falta d’aquest contacte humà”, va apuntar la investigadora. Per millorar aquesta situació, Mireia Bolíbar va apel·lar a la necessitat de millorar les polítiques públiques en habitatge, treball i acompanyament de processos de transició juvenil; potenciar els vincles presencials entre els més joves, i sobretot, que es tinguin en compte les desigualtats socials i les seves implicacions en la salut.
Ja a la part final de la jornada, els dos estudiants moderadors, Iona Harkness i Roger Bonet, van anar apuntant diferents temes susceptibles de debat i reflexió, que els membres de la taula van anar responent a partir de les seves aportacions. Temes com ara la “nova dreta”, el fenomen influencer, la construcció cada cop més personal de la pròpia identitat política i activista, o la responsabilitat de tots els actors que conformen l’ecosistema dels mitjans de comunicació sobre el tractament informatiu als joves, van ser algunes de les qüestions que van sortir a la palestra. Malgrat aquesta situació preocupant, Roger Soler-i-Martí va aportar un missatge per a l’optimisme i de confiança cap a les noves generacions: “Malgrat l’ecosistema existent, estem davant dels joves més ben formats, amb una millor educació i més sostinguda. Ningú millor que ells per comprendre el seu entorn, discernir les notícies falses de les certes, si una informació és important per a la seva vida o quin tipus de notícia necessita consumir per prendre decisions polítiques”.