Els moviments socials i la mobilització ciutadana s’han convertit en els darrers anys en un motor de canvi i de revitalització política, ja sigui tant des de dins com des de fora de la política formalitzada, especialment en l’àmbit local. La crisi ha posat de manifest que moltes de les decisions polítiques queden sovint en mans d’elits burocràtiques i en esferes transnacionals, i ha posat en qüestió la legitimitat del sistema polític de partits, la representació parlamentària i una manera “tradicional” de fer política. A la vegada ha precaritzat la classe mitjana i he posat en qüestió l’Estat del Benestar existent. Apareixen nous actors que reclamen una visió renovada de la pròpia democràcia i l’enfortiment de la societat civil per actuar com a interlocutor cada vegada més propositiu entre l’Estat, la política i els poders econòmics. Quina democràcia i quin tipus de política ens esperen en aquesta societat on les ideologies tradicionals el segle XX sembla que han entrat també en crisi? Quin paper tindran aquests actors?
Aquestes i altres qüestions van servir de marc per a encetar un diàleg expert i ampli entre dues reconegudes personalitats de la politologia espanyola, com són el Catedràtic de Ciència Política de la Universitat Autònoma de Barcelona – IGOP, Joan Subirats, i del Director del Instituto Carlos III-Juan March de Ciencias Sociales, Universidad Carlos III (Madrid), Ignacio Sánchez-Cuenca.
