Crònica de la sessió extreta i adaptada de la web de l’IVIE (aquí)
Francisco Pérez, director de Recerca de l’Ivie, i Pilar Chorén directora gerent de l’Ivie, es van encarregar d’introduir el diàleg “La contribució de les agències d’innovació: experiències” i moderar les preguntes dels assistents posteriorment, en aquest sisè diàleg del cicle que organitza la Fundació Ernest Lluch i l’Ivie i que es va celebrar l’1 de desembre a la seu de la Fundació Bancaixa de València. Les persones que dialogaren van ser Leire Bilbao, directora d’Innobasque, i Andrés García Reche, vicepresident d’AVI.
La inversió en R+D al País Basc suposa un 2,11% del PIB regional, gairebé el doble que a la Comunitat Valenciana, on només representa l’1,18%. Amb aquestes dades, el vicepresident de l‟Agència Valenciana de la Innovació (AVI), Andrés García Reche, va explicar les diferències de partida entre els sistemes d‟innovació de les dues regions. El sisè diàleg del cicle La innovació com a destrucció creativa, que organitza la Fundació Ernest Lluch i l’Ivie a València, es va centrar ahir a analitzar el paper de les agències regionals de la innovació a Espanya. Per això, a més de García Reche, el diàleg va comptar amb la participació de Leire Bilbao, directora d’Innobasque, l’Agència Basca de la Innovació, que va descriure l’experiència al País Basc.
Innobasque és una entitat privada, creada el 2007, amb prop de 1.000 socis tant públics com privats, l’objectiu dels quals és incentivar el desenvolupament de projectes diferencials de valor afegit aprofitant la col·laboració publicoprivada. Segons va explicar Leire Bilbao no donen subvencions, perquè ja hi ha altres entitats que ho fan, la seva funció és fer d’enllaç entre els diferents agents per promoure la innovació i la seva materialització perquè arribi al mercat.
Per Andrés García Reche, a la Comunitat Valenciana encara li falta molt recorregut per situar-se al punt en què es troba el País Basc, ja que Innobaque té un teixit productiu sobre el qual dinamitzar la innovació, que la C.V. no en té. L´economia valenciana parteix d´un sistema productiu amb empreses molt petites, basat en sectors lligats al consum final i amb poc pes dels intensius en coneixement. Amb un PIB per càpita 12 punts inferior a la mitjana nacional i una productivitat mitjana per treballador d’uns 52.000 euros, davant dels més de 66.000 euros del País Basc.” Segons el vicepresident d’AVI, la Comunitat Valenciana ha patit gairebé dues dècades, entre els anys 90 i 2010, en què no hi ha hagut inversió ni estratègia en R+D, perquè es va deixar el creixement en mans del totxo i les empreses de sectors tradicionals no es van adaptar a la innovació en gestió i organització. “La Comunitat Valenciana era líder en joguina, calçat, tèxtil… però tot això va desaparèixer”.
Tot i això, García Reche es va mostrar optimista de cara al futur, ja que “la Comunitat té molt marge per millorar el seu valor afegit si incorpora la innovació, no només amb nous sectors basats en el coneixement, sinó també en els seus sectors tradicionals i en els serveis. Per això, va destacar la compra pública d’innovació com una de les estratègies per guanyar diversitat productiva. “Apostar de debò per la compra pública d’innovació ens obrirà un nou panorama per diversificar sectors, ja que si garantim un comprador final les empreses es llançaran a la innovació amb més seguretat”, va explicar.
En aquest sentit, Leire Bilbao va coincidir en els avantatges de la compra pública d’innovació, però també va voler destacar el paper de la compra privada per part d’empreses més grans que al País Basc han permès generar firmes proveïdores innovadores que han acabat sent molt potents també. “És fonamental comptar amb un ecosistema amb diferents actors, grans empreses, però també petites que són més flexibles, juntament amb agents innovadors, Administració i fins i tot participació internacional”.
El vicepresident d’AVI va recalcar la fortalesa d’alguns sectors que aposten per la innovació a la Comunitat Valenciana com l’alimentació, que abasta tot el cicle des del sector primari fins a la distribució, la ceràmica o la salut. “No podem desaprofitar el coneixement. A Espanya de cada 204 publicacions aconseguim una patent, mentre que Alemanya ho aconsegueix cada 27 publicacions, Corea cada 24 i França cada 37. Cal connectar l’empresa amb la innovació per obtenir resultats que generin valor afegit”.
Tots dos ponents van coincidir a ressaltar que la innovació ha de ser horitzontal, és a dir, el coneixement s’ha d’incloure a tots els nivells del sistema productiu.
Recupera el vídeo de la sessió: