Ideologia i economia, o com l’una condiciona l’altra. Què ha condicionat més a qui al llarg de la història i en quin punt ens trobem en l’actualitat? En un moment incert com l’actual, amb l’economia mundial a l’expectativa de l’era Trump i un capitalisme financer poc concernit amb el benestar de les persones resulta pertinent preguntar-nos sobre si determinats pensaments econòmics poden posar en risc la democràcia, o si precisament aquesta requereix també de pensaments econòmics afins que la promoguin i avalin.
Amb aquestes hipòtesis de partia va arrencar el segon dels diàlegs sobre Economia, a Vilassar de Mar, d’enguany. De la mà de veus expertes en economia i història del pensament econòmic, el diàleg va ser una conversa fluïda i amena de la mà de Juan Torres López i Javier San Julián.
Catedràtic d’Economia de la Universidad de Sevilla, el primer i professor d’història del pensament Econòmic de la Universitat de Barcelona, el segon, van incidir en el predomini de les tesis neaoclàssiques i de la manca de pluralitat en l’ensenyament de l’economia, causa i conseqüència d’una economia cada vegada més allunyada en cercar receptes per als problemes econòmicsi més propensa a la reproducció del marc ideològic, conceptual i interpretatiu de l’economia. Un exemple d’això: la predicció i explicació de la darrera gran crisi econòmica. I és que segons Torres, no és que tots els economistes fallessin en la detecció dels principals problemes econòmics en el període pre-crisis, ni que no hi haguéssin analisis encertades en plena crisis o que ara no hi hagi economistes amb plantejaments diferenciats, sinó que aquest conjunt d’economistes d’ideologies i escoles diferents, no apareixen en les principals tribunes mediàtiques i acadèmiques, perquè estan invisibilitzats. Al seu torn Javier San Juliàn, va posar l’accent en l’evolució i caracterització del pensament econòmic tot i assenyalant com aquest canvi de paradigma es va produir a la decada dels seixanta del Segle XX arran de la crisi del petroli i que s’ha anat aguditzant degut a altres fenòmens que hi han convergit, com la caiguda del model soviètic, entre altres.
Un diàleg de bona cadència i amb voluntat pedagògica, amè i amb susbstància que es va desenvolupar en un auditori interessat en la temàtica exposada. Un torn final d’intervencions del públic va rubricar un acte que va comptar amb el director acadèmic del projecte, l’economista i vilassarenc, Esteve Oroval, qui va fer un breu parlament inaugural així com les paraules de cloenda que a banda d’agrair les aportacions dels ponents va servir per anunciar el proper diàleg i darrer, del cicle. El tercer diàleg del cicle reunirà per a l’ocasió a Andreu Mas-Colell, Catedràtic d’Economia a la Universitat Pompeu Fabra. Conseller d’Universitats, Recerca i Societat de la Informació (2000-2003) i d’Economia i Coneixement (2010-2016) de la Generalitat de Catalunya i David Vegara, economista i conseller del Banc de Sabadell. Secretari d’Estat d’Economia del govern d’Espanya (2004-2009), per parlar sobre Democràcia i mercat: qui regula a qui?