Per tercera setmana consecutiva l’auditori del CaixaForum Barcelona es va omplir per acollir una sessió del Cicle de Diàlegs 2016 sobre ‘Radicalismes: societats amenaçades?’ que impulsa la Fundació Ernest Lluch. En aquesta ocasió la qüestió a tractar era La lògica i evolució de les radicalitzacions violentes a Europa i el tàndem protagonista estava format per un sociòleg i un periodista, ambdós d’acreditada trajectòria professional en els corresponents àmbits com així ho certifiquen els currículums de Farhad Khosrokhavar (Director d’Estudis a L’École des Hautes Études en Sciences Sociales. Director del Centre d’Analyse et d’Intervention Sociologiques (CADIS, EHESS-CNRS), 2015-2016) i de Rafael Poch-de-Feliu (Corresponsal de La Vanguardia a Paris. Excorresponsal a Berlín, Xina, Europa de l’Est i Rússia), respectivament.
Una mirada panoràmica de gran angular és la que ens va oferir Poch al recordar que l’orígen dels radicalismes polítics que ens són amenaçadors segueixen dos eixos: per una banda els efectes de fi de la Guerra Freda i la polarització econòmica que ha generat el llegat neoliberal. I de l’altra, un marc desordenat de les relacions internacionals on la diplomàcia ha estat substituïda per les guerres, la tasca de l’ONU per intervencions militars, com a exemple. Amb la mateixa càmara però fent zoom a qüestions més concretes, el periodista trasllada el focus de la lògica i evolució dels radicalismes cap a l’Europa de l’Est. Les relacions entre Occident i l’antic bloc soviètic d’ençà 25 anys de la seva caiguda semblen seguir la mateixa dinàmica que al llarg de la Guerra Freda, tot i que avui dia hi imperi un mateix ordre econòmic. Se’ns presenta la Rússia de Putin com l’expressió d’un nacionalisme hostil cap Occident, etiquetant-lo d’enemic en un moment on Europa ja no és territori de pau. Els conflictes armats a Ucraïna, Txetxènia, o els derivats al continent africà i Orient Pròxim, són un reflex d’un inútil conflicte Est-Oest. I és en aquest punt on el professor Khosrokhavar afegeix un altre factor clau per a entendre el fenòmen de les radicalitzacions violentes a Europa:: el no triomf de les esperances que suposaven les revolucions àrabs per les poblacions implicades (a excepció de Tunísia).
L’expertise Khosrokhavar precisament s’ubica en el detallat coneixement que té del fenomen del gihadisme a Europa. En primer lloc, reivindica la necessitat d’estudis empírics que ens ajudin a entendre i definir aquest fenomen tan complex i fer-ho des d’un punt de vista acadèmic dins de les Ciències Socials. El sociòleg raona que existeix un malestar amb Europa i que aquest malestar cal entendre’l com la identificació d’Europa com un escull: no hi ha un horitzó d’esperança que propiciï canvis positius pel Vell Continent. Parla, Khosrokhavar, de manca d’”utopies” les quals originin “una intersubjectivitat que doni sentit a l’existència”. Seguint amb l’anàlisi del gihadisme, el professor ens aporta un altre argument: les frustracions individuals fruit d’un sistema econòmic generador d’escletxes entre els ciutadans. El gihadisme apareix en els joves desesperançats, sobretot, com un projecte que permet aportar individualment quelcom al món. És a dir, dona sentit a la seva existència, quelcom que Europa és incapaç d’oferir-los-hi. Des d’una visió més antropològica, identifica les noies joves que s’uneixen a la causa de Daesh amb el desig que tenen de fer-se grans i un exemple paradigmàtic d’això és donar fills a una edat molt avançada. Com molts joves dels suburbis o no, que havien professat fe musulmana o no, s’uneixen a Daesh per trascendir, per esdevenir herois. I si que veu en els suburbis de les grans ciutats europees els llocs on aquestes frustracions es veuen més penalitzades i apunta a unes possibles causes: la figura del pare com a cap i autoritat de família desapareix donant pas a la mare com el seu substitut i, per últim, el germà gran com a referent a l’hora d’acceptar unes idees que poden haver pres un caire gihadista.
EL proper diàleg a CaixaForum Barcelona serà el dilluns 7 de novembre quan Dounia Bouzar (Antropòloga. Directora general del Centre de Prévention contre les Derives Sectaires liées à l’Islam (CPDSI) i Lluís Paradell (Inspector. Cap de l’Àrea Central d’Anàlisi dels Mossos d’Esquadra) dialogaran sobre
L’experiència en la detecció, control i actuació davant el terrorisme i en els processos de radicalització violenta
*Notícia elaborada per Albert San José, estudiant de Ciències Polítiques a la UPF en pràctiques a la Fundació Ernest Lluch
** Més informació de F.Khosrokhaval i del seu pensament en aquest article de ‘La Contra’ de La Vanguardia