Recupera AQUÍ la notícia a la web de l’IVIE
El cicle de Diàlegs de la Fundació Ernest Lluch i l’Ivie La [Des] Igualtat d’Oportunitats es va cloure ahir amb l’última de les sessions, que inicialment estava prevista per al 30 d’octubre passat, però es va suspendre per la dona. Milagros Paniagua, matemàtica i economista, assessora en matèria de desigualtat i pobresa al servei d’estudis de l’AEAT; i Libertad González, catedràtica d’Economia de la Universitat Pompeu Fabra i professora investigadora de Barcelona School of Economics van analitzar les desigualtats de gènere que encara hi ha a Espanya.
Presentades pel director acadèmic de l’IVIE Francsco Pérez, es dues ponents van començar reconeixent els enormes avenços que s’han produït al nostre país en els darrers 50 anys, però van insistir que encara no s’ha aconseguit la igualtat d’oportunitats entre homes i dones a què s’ha d’aspirar.
Libertad González va aportar algunes xifres relacionades amb l’àmbit econòmic que concreten aquestes desigualtats: “Les dones adultes en conjunt guanyen de mitjana un 28% menys que els homes, segons dades de l’última Enquesta de Condicions de Vida”. Segons la seva opinió, això s’explica per tres factors. En primer lloc, perquè la taxa d’ocupació de les dones és deu punts percentuals inferior a la dels homes, a més les dones treballen, de mitjana, menys hores que els homes (el 20% de les dones treballen a temps parcial, davant del 5% dels homes). El tercer component que explica les diferències laborals és el dels salaris per hora, que són un 12% inferiors en el cas de les dones, malgrat el millor resultat de les dones en educació.
Aquesta bretxa al mercat laboral s’accentua encara més en l’àmbit domèstic, és a dir, en les tasques de la llar i cura de la família considerades com a treball no remunerat. “El patró de les llars de parelles de sexe diferent és el d’un home que treballa a jornada completa fora de casa ia mitja jornada a la llar, mentre que la dona fa el contrari, treballa a jornada completa a casa, amb contracte a temps parcial a l’ocupació remunerada”, va explicar González. A més, aquesta especialització de la dona en les cures de la llar s’observa fins i tot en les famílies on elles poden tenir més ingressos potencials, per la qual cosa l’argument no pot ser la recerca de l’eficiència de recursos conjunta. “Són les dones les que, especialment amb l’arribada dels fills, redueixen la jornada, encara que tinguin salaris més elevats que les seves parelles”. L’explicació a aquest patró tampoc no es troba en les preferències personals de les dones, ja que, com conclouen diverses enquestes realitzades a Espanya i altres països europeus, les dones expressen el seu desig de repartir les tasques a casa.
Les ponents van recordar que, per intentar igualar la feina remunerada i no remunerada entre homes i dones, les polítiques de conciliació han avançat molt a Espanya. Tot i això, les bretxes continuen existint perquè no s’ha pogut trencar la tendència. En concret, Libertad González es va referir a l’actual permís de paternitat que ha estat un èxit inicial perquè ha aconseguit que una immensa majoria de pares s’hi acullin i s’impliquin directament en la cura dels fills durant les primeres setmanes, però no ha aconseguit canviar lespecialització de les llars més enllà del permís de paternitat. “Quan s’acaba del permís de paternitat i maternitat es perpetua el patró de llar on elles redueixen el seu temps de treball remunerat per dedicar-se al no remunerat i ells no”, va explicar Libertad González.
Milagros Paniagua va voler incidir en la feminització de la pobresa com un dels principals problemes que genera la desigualtat de gènere. Quan la desigualtat no s’ha frenat a temps, s’arrossega durant tota la vida laboral i s’estén fins a la vellesa. Tenim dones la vida laboral de les quals és més curta, amb cotitzacions més baixes i amb llacunes de feina, això es tradueix en una bretxa a la vellesa i en una major vulnerabilitat de la dona durant tota la seva vida”. Les dones viuen gairebé sis anys més de mitjana que els homes, però ho fan amb pitjor salut i amb menys recursos. Paniagua va comparar la situació dels 9,3 milions de pensionistes que hi ha a Espanya i va afirmar que els 4,6 milions que són dones cobren de mitjana una pensió de 1.000 euros mensuals, davant dels 1.500 euros que reben els homes jubilats.
Libertad González coincideix que la desigualtat de gènere entre persones adultes avui té conseqüències en la prosperitat econòmica de tota la societat futura. “La presència de dones a llars vulnerables és més gran que la dels homes, per exemple, les dones són majoritàries a les llars monoparentals, mentre que tenen molt menys pes als llocs de direcció”. Aquesta feminització de la pobresa afecta l’educació dels fills, es trasllada a les expectatives laborals i fins i tot afecta la salut, amb més problemes d’obesitat o salut mental en entorns de pobresa.
Les dues participants en el darrer diàleg Igualtat d’oportunitats entre homes i dones van destacar la necessitat de continuar impulsant polítiques públiques per corregir les bretxes de gènere, però també van insistir en la importància d’avaluar-les bé per evitar-ne els efectes no desitjats.
El cicle de diàlegs Fundació Ernest Lluch – Ivie 2024, La [Des] Igualtat d’Oportunitats, a més de la desigualtat de gènere, tractada en aquesta darrera sessió, ha analitzat les diferències d’oportunitats en diferents àmbits, com el mercat laboral, la salut, l’educació o l’habitatge. Totes dues institucions ja preparen l’organització del cicle de diàlegs del 2025 del que us informarem.
RECUPERA AQUÍ EL VIDEO DE LA SESSIÓ
