Núria González Amores, alumna de l’Institut Damià Campeny de Mataró guanya el Premi amb ‘Estereotips de gènere en les sèries de ficció per adolescents”. La recerca consta d’una bona pregunta, una estructura i redacció més que avinent; un marc teòric escaient, així com l’adequada selecció del visionat (30 sèries) o dels criteris per rellevar la informació i detectar els estereotips de gènere.
Avui, dimarts 24 de maig de 2022, a l’auditori Mercè Rodoreda del campus de la Ciutadella de la UPF ha tingut lloc l’acte de lliurament del XVIIè Premi Ernest Lluch de Ciències Socials i Polítiques, al millor treball de recerca de Batxillerat. L’acte ha comptat amb la presència de les persones guardonades, acompanyades pels respectius familiars,tutors i amics, així com pels membres del jurat i representants institucionals d’ambdues institucions convocants. El vicepresident de la Fundació Ernest Lluch Josep Maria Carreras iMagí Panyella, degà en funcions de la Facultat de Ciències Polítiques i Socials de la UPF han represntat ambdues institucions en un acte àgil, proper i amè, protagonitzat pels alumnes, famílies i tutors dels finalistes. Al mateix temps, com a membres del jurat han procedit a la valoració dels treballs i a la justificació del veredicte.
El moment més esperat de tots, el del veredicte del jurat, l’ha donat a conèixer el degà (en funcions) de la Facultat de Polítiques, Magí Panyella qui ha llegit parts de l’acta del jurat. En aquest sentit ha remarcat que enguany s’han presentat 93 treballs, 73 dels quals plenament vàlids. En general, els treballs presentats en cada edició són un reflex de les preocupacions de la societat. Hi ha hagut edicions en les que predominava una o altra matèria, en aquesta edició més enllà de qüestions molt generals (gènere, política, història i memòria històrica…) destaca l’ampli ventall d’objectius i temàtiques en el conjunt de treballs, sense cap que predomini netament.
En aquest sentit, el degà en funcions destaca que, els cinc treballs seleccionats al Premi Ernest Lluch de Ciències Polítiques i Socials 2022 mantenen la temàtica diferenciada. Així mateix ha subratllat que entre els seleccionats hi ha tres dones i dos homes, d’instituts públics i de poblacions del conjunt de la geografia catalana. També ha recordat que excepte la temàtica i el contingut el jurat no coneix cap d’aquestes característiques mentre delibera per fallar el premi. Per últim, ha pronunciat unes paraules d’agraïment i reconeixement molt especials a professors, tutors i famílies, l’acompanyament dels quals és imprescindible per fer arribar a bon port la feixuga tasca dels Treball de Recerca de Batxillerat.
Realitzades aquestes puntualitzacions, el degà en funcions Magí Panyella i el vicepresident Josep Maria Carreras ha procedit al lliurament del Premi i dels quatre accèssits al XVII Premi Ernest Lluch en Ciències Socials i Polítiques, als següents treballs de recerca de batxillerat. Aquests treballs seran gratificats amb 700 euros el premi i 100 euros cadascun dels quatre accèssits que seran publicats a la web de la Facultat de Ciències Polítiques i Socials de la UPF
Recerca premiada
Estereotips de gènere en les sèries de ficció per adolescents.Núria González Amores, alumna de l’Institut Damià Campeny de Mataró.
Argumentari: Les sèries televisives, també poden constituir un objecte interessant d’estudi i, potser, encara més per a una jove estudiant que veu com al seu voltant es multipliquen les referències. Tal vegada aviat trobarem treballs de recerca a l’entorn dels influencers, youtubers, gamers, etc. Unes i altres constitueixen nous fenòmens socials, pel seu salt qualitatiu i quantitatiu en la seva incidència en la societat. La recerca consta d’una bona pregunta, una estructura i redacció més que avinent; un marc teòric escaient, així com l’adequada selecció del visionat (30 sèries) o dels criteris per rellevar la informació i detectar els estereotips de gènere. L’anàlisi no és només descriptiu, sinó també classificatori, fins constituir una tipologia de cinc tipus ben definits en els resultats: des del mascle agressiu a les figures maternes com a referents, des dels estereotips tradicionals als nous prototips. A tot això s’uneix una gran capacitat recercadora visible en la combinació de tècniques: anàlisi de continguts, entrevistes i tècniques d’anàlisi de dades; fins i tot ha tingut en compte el gènere dels guionistes i la plataforma d’emissió. En tot cas, més enllà de les noves estratègies docents de gamificació, el treball presenta una proposta seriosa, producte de l’esforç personal, sobre una temàtica d’oci i més aviat frívola, mostrant que l’ensenyament basat en una estructura de continguts i tècniques adequades d’enfocament és un bon camí per conèixer la realitat.
Mencions Honorífiques
En aquesta edició el jurat ha atorgat als següents treballs els quatre accèssits corresponents al XVII Premi Ernest Lluch de Ciències Polítiques i Socials. Esmentats sense un ordre de preferència, cadascun figurarà en la web de la Facultat i de la Fundació:
La genealogia violetaHelena Pubill Quintillà, alumna de l’Institut Guindàvols (Lleida).
Argumentari: Ens trobem davant d’un exercici de recuperació de la memòria del moviment feminista a Lleida, en aquest cas una reconstrucció pormenoritzada i contextualitzada dels seus orígens i desenvolupament durant el període 1975-1991. La autora amb bona redacció i estructuració del text, combina de forma encertada diferents tècniques de recerca: documentació, arxius, entrevistes i enquesta per tal d’aconseguir l’objectiu principal que, tal com diu l’autora, és: “investigar el paper de les feministes lleidatanes durant la transició democràtica i reivindicar-lo, donant-lo a conèixer a la gent de la meva generació”. Un treball de molt bona factura, el de l’Helena, que revela una potencial excel·lent investigadora. Com ha passat en altres edicions no ens estranyaria gens que, un cop revisat i editat, aparegués en format de llibre. Destaquem altrament la voluntat d’esbrinar fins a quin punt les noves generacions coneixen aquelles lluites, així com l’opinió de les 11 dones protagonistes entrevistades sobre els nous feminismes i les seves propostes; sense oblidar la meritòria website.
Migrar per millorar. La immigració al GarrafPau Arenas Huguet, estudiant de l’Institut Francesc Xavier Lluch i Rafecas (Vilanova i la Geltrú).
Argumentari: L’objectiu d’aquest treball és conèixer els orígens i les raons de la immigració, en el cas concret estudiat, i així mateix arribar a conclusions a l’entorn de la integració o acceptació en la nova terra d’acollida. Parteix d’una definició adequada del fenomen que contextualitza a grans trets en els àmbits europeus, espanyol, per arribar a aprofundir en Catalunya i el Garraf. S’ha de reconèixer el treball infogràfic, així com el mapa de situació de la immigració (orígens, sexe, edat, situació laboral, vulnerabilitat i distribució en el territori català i dels municipis de la comarca del Garraf. Destaca també les interessants entrevistes a les expertes (administració, mitjans de comunicació, acadèmia, i entitat especialitzada en l’acolliment); també a les vuit entrevistades immigrants de procedència molt diversa que permet fer-se una idea més que acceptable del binomi acceptació-integració, des del punt de vista expert i dels propis immigrants. Qüestió clau que es pot contrastar relativament, donat que l’enquesta és simplement il·lustrativa però no representativa, amb la opinió de 200 garrafencs i garrafenques.
La presó: rehabilitació o càstig
Marita Jhones Santos Guevara, alumna de l’Institut Miquel Tarradell (Barcelona).
Argumentari: A la presó és relativament fàcil entrar, si la justícia et condemna, és clar. Però resulta extremament difícil entrar a fer recerca. L’autora desenvolupa una pertinent estratègia investigadora, pregunta inclosa, en la que mostra algunes de les claus de les polítiques públiques de rehabilitació de la delinqüència, combinatòria de diferents dimensions, entre les que destaca les causes d’ingrés en els centres i els programes específics d’educació i els tallers de reinserció social. L’estudi està ben contextualitzat en combinar legislació, normativa interna i dades, contrastada amb la proposta comparativa del sistema noruec. En la part de contrastació del marc teòric i la realitat, la Marita ha tingut cura de mostrar algunes característiques dels entrevistats, així com una pauta ben estructurada del guió d’entrevista; tanmateix s’agraeix la contrastació de les opinions en l’anàlisi de les entrevistes, remarcant factors de coincidència i desacord de criteris en els resultats, que culminen en unes conclusions que segueixen fidelment el fil conductor de la recerca. El conjunt mostra la dedicació i claredat d’idees de l’autora del Treball de recerca.
Joan Platé Vergès. Un maqui compromès amb la lluita per la llibertat
Aniol Escorihuela Roca, estudiant de l’Institut Santiago Sobrequés i Vidal (Girona)
Argumentari: No podia faltar un treball d’Història en el Premi Ernest Lluch d’enguany. Sempre hi ha uns quants que sorprenen per la seva qualitat i, entre ells es fa difícil d’elegir. Enguany el treball sobre Joan Platé Vergés i el maquis, no és només una història personal ben recolzada per la descripció del moviment guerriller, el seu origen, el paper en la resistència francesa, així com a Espanya i, en especial, a Catalunya. Donat que el personatge tractat era membre de l’equip de Passos que organitzava les anades i vingudes dels guerrillers, és en aquest punt on el treball adquireix la seva vàlua principal. Primer, pel treball de reconstrucció històrica, a partir d’una rigorosa tasca documental i arxivística, d’alguns dels viatges d’en Joan Platé i, en particular. Segon per la selecció d’una de les rutes creada per ell i els seus companys. Aquesta reconstrucció s’acompanya d’un ingent treball d’actualització de la ruta, amb una descripció detallada en text i gràfics i, alhora, geo-referenciada mitjançant google maps i Relive. Destaquem-ne altrament l’entrevista testimonial a la filla del maqui.