Avui, divendres 26 de maig de 2023, a la Sala de Graus Albert Calsamiglia del campus de la Ciutadella de la UPF ha tingut lloc l’acte de lliurament del XVIIIè Premi Ernest Lluch de Ciències Socials i Polítiques, al millor treball de recerca de Batxillerat. L’acte ha comptat amb la presència de les persones guardonades, acompanyades pels respectius familiars, tutors i amics, així com pels membres del jurat i representants institucionals d’ambdues institucions convocants. El vicepresident de la Fundació Ernest Lluch Josep Maria Carreras Puidengolas, la vicedegana de la Facultat de Ciències Polítiques i Socials de la UPF, Clara Cortina Trilla, i la vicerectora de Compromís Social i Sostenibilitat de la Universitat Pompeu Fabra, Eva Pujada Capdevila, han representat ambdues institucions en un acte emotiu protagonitzat pels alumnes, famílies i tutors dels finalistes.
En les seves paraules d’obertura, Eva Pujadas ha recalcat que el compromís i el propòsit de les dues institucions convocants és “incentivar la recerca per promoure la transformació de la societat”. La vicerectora ha felicitat els nois i noies participants i els tutors i les tutores que han tingut a l’institut. Ha posat èmfasi en la importància del recolzament de les famílies, i ha apuntat que amb aquest guardó es vol mantenir viva la memòria d’Ernest Lluch i contribuir al diàleg.
Josep M. Carreras, de la seva banda, ha recordat que pocs anys després de la mort d’Ernest Lluch van decidir impulsar “la idea excel·lent de premiar l’esforç investigador de la gent jove, cosa que a l’Ernest li hauria agradat, perquè bàsicament ell era un investigador”. Així mateix, ha posat en valor l’amplitud de les temàtiques tractades, la gran qualitat de les obres, i el fet que “premiar aquests treballs pot ajudar els estudiants a continuar endavant, perquè ara estan ben orientats”.
Al mateix temps, la mencionada Dra. Clara Cortina, com a Presidenta també del jurat ha procedit a la valoració dels treballs i a la justificació del veredicte.
Reproduïm a continuació l’Acta del Jurat on s’han anat intercalant les fotografies dels diferents guardonats, guanyador i accèssits.
Acta del jurat del XVIII Premi Ernest Lluch de Ciències Polítiques i Socials, reunit a les 10 del matí de dilluns 15 de maig de 2023 a la sala 40.149 de l’Edifici Roger de Llúria i constituït per:
La presidenta,
La professora Clara Cortina, vici-degana de la Facultat de Ciències Polítiques i Socials de la UPF.
Els vocals,
El senyor Josep Maria Carreras, de la Fundació Ernest Lluch
La professora Rosa Lluch, de la Fundació Ernest Lluch
El senyor Ferriol Soria, de la Fundació Ernest Lluch
El senyor Jordi Guiu, de la UPF
El senyor Pere Jódar, de la UPF
El professor Miquel Salvador, de la UPF
El Premi Ernest Lluch de Ciències Polítiques i Socials que atorguem conjuntament la Fundació Ernest Lluch i la Facultat de Ciències Polítiques i Socials de la Universitat Pompeu Fabra, és una activitat reconeguda i estimada per les dues institucions. El pas del temps i les successives edicions, i ja en portem 18, mostren que és un esdeveniment estimulant i rellevant per a tots nosaltres, al que dediquem recursos i esforços. I això per dues raons:
La primera raó és perquè el Premi es converteix en un pont entre la secundària i la universitat. Els treballs de recerca (els coneguts TR’s) representen la fase final de l’ensenyament secundari i, en certa manera, la porta d’entrada (un cop superada la selectivitat) als estudis superiors. És a dir, una mena d’assaig general dels futurs treballs universitaris. S’ha de dir que alguns (pocs però significatius) dels treballs de batxillerat no tenen res a envejar a molts dels que es presenten en els Graus universitaris.
La segona raó, però no menys important, és que el moment del lliurament del premi és l’ocasió d’establir una relació i comunicació directa amb instituts, escoles, famílies i estudiants. El d’avui és un acte entranyable, emotiu, humà, allunyat de la necessària distància i objectivitat tan apreciada i necessària en els ambients acadèmics. Després de la pandèmia i les precaucions necessàries, es valora encara més, tal com vàrem remarcar en l’edició passada, la realització presencial de l’acte amb el tradicional aperitiu que permet allargar la conversa, el contacte, la relació…
Tenim per endavant reptes que poden canviar la nostra manera d’ensenyar i aprendre, fins i tot de treballar i viure. No sabem encara el que pot significar la irrupció de la intel·ligència artificial. Ens planteja un dubte seriós per a la vida educativa i acadèmica: com saber qui ha fet realment un treball de recerca? que, de moment, deixarem per futures edicions… Com sempre una oportunitat i un entrebanc, depèn de com s’apliqui. Un altre repte és la reducció dels nivells de comprensió lectora que hem conegut recentment i que ens poden conduir cap a una societat mal comunicada i ignorant. Com diu Montse Ayats, responsable del Pla Nacional del Llibre i la Lectura a Catalunya: “La comprensió lectora és la competència bàsica per dominar totes les altres competències”. Els treballs que hem llegit i avaluat són una esperança.
Enguany s’han presentat 100 treballs a la convocatòria Premi Ernest Lluch de Ciències Polítiques i Socials 2023. En general, els treballs presentats en cada edició són un reflex de les preocupacions de la societat. Hi ha hagut edicions en les que predominava una o altra matèria, en aquesta edició més enllà de qüestions molt generals (gènere, política, història memòria històrica o familiar, catalanisme…), destaca un ampli ventall d’objectius i temàtiques en el conjunt de treballs, sense cap que predomini netament. Això sí, hi ha tres qüestions relativament noves que s’han desenvolupat en varis dels treballs presentats: la manipulació o la post-veritat, la guerra i la geopolítica i l’eutanàsia.
Volem compartir amb vosaltres la dificultat trobada pel jurat de distingir el treball guanyador que va comportar la decisió d’ampliar la selecció final de treballs de quatre a cinc. Entre els seleccionats hi ha 4 dones i un home, 4 instituts públics i una escola cooperativa, el que suposa un canvi de tendència en relació a edicions anteriors. Recordem que el jurat no coneix cap d’aquestes característiques mentre delibera per fallar el premi.
Abans de procedir a la presentació dels treballs guardonats, volem dedicar un agraïment i reconeixement molt especial a professors, tutors i famílies, l’acompanyament dels quals es imprescindible per fer arribar a bon port la feixuga tasca dels TR. També a l’Esther Fraile de la Fundació Ernest Lluch i a la Montse Palau i en Toni Capilla de la UGA de Ciències Polítiques i Socials, per la seva tasca imprescindible de suport i gestió.
ACCÈSSITS
En aquesta edició el jurat ha atorgat als següents treballs els quatre accèssits corresponents al XVIII Premi Ernest Lluch de Ciències Polítiques i Socials. Esmentats sense un ordre de preferència, són els següents:
La solitud a la filmografia d’Icíar Bollaín, treball realitzat per Júlia Ferrer Torrecillas de l’IES Montsoriu, d’Arbúcies.
Com argumenta l’autora, aquest treball li va permetre combinar cinema i feminisme, dues motivacions personals fortes. El cinema d’Icíar Bollaín, com el tema de la solitud, van venir després. La solitud és d’entrada un fenomen individual que, donada l’acceleració i exigències de la vida quotidiana actual, s’està convertint en social: recordem els casos dels joves japonesos i coreans (hikikomori) o el nombre creixent de llars de persones que viuen soles -cinc milions a Espanya-. La Júlia aborda el tractament que fa la directora de la vivència de la solitud i de com la viuen de forma diferenciada homes i dones. I això gràcies a un acurat i minuciós anàlisi de contingut dels films de la Bollaín que mostra també un domini de la tècnica qualitativa de recerca. L’entrevista a la directora és un més que digne final, per la pertinença de les preguntes realitzades.
Memòria, Història i Ensenyament, treball realitzar per Clàudia Bonet Aragüe de l’IES Eugeni d’Ors, de Vilafranca del Penedès.
La inquietud de l’autora, germinada a Berlín, se centra en la didàctica sobre el franquisme en l’Espanya actual. El treball realitza una observació crítica del seu ensenyament en una aula de Quart d’ESO i una altra de batxillerat d’un institut. Aquesta comparació permet a l’autora concloure que l’objectiu didàctic de les autoritats de “donar eines als joves perquè aquests desenvolupin una identitat i un criteri propi de cara a la seva vida adulta en societat”, no s’acompleix en aquesta matèria en l’ensenyament obligatori i si s’assoleix en el cas del batxillerat. Per aquest motiu, presenta una interessant i treballada proposta de didàctica del franquisme. La Clàudia relaciona aquest dèficit educatiu amb la polarització política que es detecta en el conjunt de la població espanyola, amb idees revisionistes, manipuladores i negacionistes. La relació entre educació i memòria històrica és important i està d’actualitat després de l’aprovació l’any passat de la llei de Memòria Democràtica, substituint a la de Memòria històrica de 2007, desprès de dos informes de les Nacions Unides (a 2014) remarcant l’absència a Espanya d’una política de justícia transicional que garanteixi la Veritat, Justícia, Reparació i Garantia de No repetició.
Vides truncades: Guerra Civil i repressió franquista a Biure d’Empordà, de Janna Merino Ciruelo de l’Institut Cendrassos, de Figueres.
La repressió franquista és un tema recurrent dels treballs que rebem any rere any en aquest premi i també dels premiats, fins al punt que estaria bé fer-ne un recull monogràfic. En el cas del treball de la Janna, un ampli ventall de referències bibliogràfiques i un més que meritori i exhaustiu treball documental justifiquen aquest accèssit. L’autora relata la vida, la detenció, el judici i la sentència i execució de la pena de mort dels cinc encausats en consells de guerra de Biure d’Empordà, entre els que es troba el seu besavi Joan Oliveras Badruna, així com la del veí que salvà la vida. Sis entrevistes expertes completen el treball. El relat es dramàtic: veïns que denuncien veïns, persecucions i odis. No obstant, l’autora fa una narració objectiva en la que no tracta de culpar a les “tensions socials i familiars enquistades” en el poble, sinó que deriva vers les autoritats franquistes la responsabilitat de “la falsedat jurídica i la ignomínia dels consells de guerra”, veritables causants i executors de les represàlies. Aquest treball mostra així mateix que l’exploració i reconstrucció de la història familiar ben contextualitzada pot ser un element bàsic de la didàctica de la memòria històrica del país.
L’amor està en l’aire i l’aire intoxicat, de Griselda Subirachs Garcia de l’Escola Daina- Isard, d’Olesa de Montserrat.
L’autora, amb una maduresa encomiable, es planteja un conjunt de preguntes molt pertinents a l’entorn de la construcció i de-construcció de l’amor romàntic. Les autores referenciades, l’anàlisi del concepte d’amor i la seva tipologia (i mitologia), però sobretot la connexió de l’amor i les relacions socials amoroses amb el patriarcat, el capitalisme i la post-modernitat consumista, li permeten una re-definició de l’amor incrustada en l’esdevenidor social i polític. Des del punt de vista metodològic, és impecable l’ús combinat i assenyat de grups de discussió, històries de vida, entrevistes i creació d’una unitat didàctica més que adient.
GUANYADOR
Finalitzat el suspens, arribem al treball guanyador del XVIII Premi Ernest Lluch de Ciències Polítiques i Socials 2023 és per: Fast Fashion. Estudi d’una indústria frenètica, d’Adrià Silva Forés de l’IES Lluís Companys, de Tordera.
L’autor s’acosta a un tema que coneix de prop, la moda, amb l’objectiu d’entendre com el consumisme impulsiu i accelerat han generat una industria frenètica i insostenible. S’analitza com aquesta indústria aprofita i potencia les transformacions i necessitats identitàries, com genera emocions, ansietats, desitjos de consum. L’autor repassa molt bé el canvi en la gestió i organització de la producció, ajudades per la nova tecnologia i com afecten socialment. El treball connecta amb els estudis del sobre-consum, que és un fenomen de gran interès en la literatura dedicada als efectes socials i ecològics de la globalització i la financiarització de l’economia. També es tracta l’impacte ambiental, així com als problemes laborals vinculats (salaris baixos, horaris interminables, pèssimes condicions de salut i seguretat, treball infantil, manca de drets i proteccions). S’aborda com la pandèmia i els confinaments, les xarxes socials, així com l’aparició marques especialitzades van accelerat encara més procés. En definitiva, com la deriva de la moda ens allunya d’un futur social i ambientalment més responsable i sostenible.
Soledat, amor, moda.. pot semblar una estranya selecció en un premi de ciències polítiques i socials. I no obstant, l’enfocament feminista ja remarca que “allò personal és polític”. És la perspectiva social i política amb la que els estudiants han abordat totes aquestes qüestions, que els preocupen i els motiven, el que ens ha semblat estimulant i ens ha convençut.
Per últim, el Jurat vol agrair la participació dels estudiants i centres que s’han animat a presentar un dels 100 treballs vàlids a aquesta edició del premi. No oblidem que al darrere de cada treball, premiat o no, algú s’ha esforçat; hi ha posat ganes, temps, intel·ligència i esforç… Un agraïment a tots ells.
Aquí pots veure el vídeo sencer de l’Acte de Lliurament:
Amb el suport de:
