CERCAR Notícies

López de Mántaras i Jaume-Palasí incideixen en els reptes socials de l’IA

 Segon diàleg sobre 'Democràcies sota control' al Palau Macaya de Barcelona

Compartir

6 d'octubre de 2018

Descarrega

Galeria

Descarrega

 Amb el diàleg Intel·ligència artificial, robotització i quarta revolució digital celebrat al Palau Macaya de Barcelona el dijous 4 d’octubre de 2018 es va prosseguir amb el cicle anual de Diàlegs que promou la Fundació Ernest Lluch amb el suport de l’Obra Social ‘la Caixa’ -enguany dins del marc de la biennal del pensament de l’Ajuntament de Barcelona- per reflexionar sobre ‘Democràcies sota control’. El tema d’aquest segon diàleg va ser els reptes socials de la robotització, la intel·ligència artificial (IA) i la revolució digital. I els seus protagonistes varen ser Ramon López de Mántaras, director de l’Institut d’Investigació en Intel·ligència Artificial del CSIC i Lorena Jaume-Palasí, directora executiva d’AlgorithmWatch (Berlín), dos perfils diferents però complementaris per a desmentir algunes idees preconcebudes de l’IA així com per entendre i aprofundir sobre les conseqüències socials de l’anomenada revolució algorítmica.

Aspectes com ara què entenem per IA, o bé, que ha suposat l’entrada en l’era digital per a la humanitat varen ser els punts d’inici d’un diàleg amè i equilibrat, on l’enfocament científic i el social varen casar a la perfecció. En aquest sentit López de Mántaras va desmentir el mite de la màquina humanitzada, en el sentit que l’IA i la robotització no deixen de ser màquines capaces d’automatitzar processos i d’aprendre a partir de les dades generades, però no d’interpretar les dades com ho faria un ésser humà. Per tant, ja d’entrada va caure un dels elements distòpics entorn de l’IA. En la mateixa línia va intervenir Jaume-Palasí, qui posava l’accent no en la potencialitat substitutòria i les pors al respecte que les màquines ens substitueixin -aspecte que no li genera especial preocupació- sinó en la necessitat que tenim d’entendre i corregir les derivades socials dels algoritmes que ajuden en l’optimització de certs processos. En aquest sentit va exposar que el problema no radica ni en compartir dades (al contrari, en camps com la medicina són especialment útils) ni en l’ús d’algoritmes, sinó en els biaixos interpretatius que se’n puguin derivar. D’altra banda, va esdevenir relevant la proposta de Jaume-Palasí al respecte de deixar d’entre Google i Facebook i alres grans companyies-serveis, com això, com a companyies prestadores de serveis per tal d’entendre-les com a proveïdores d’infaestructura digital, el que en certs aspectes les apropa a la idea de bé públic. Una idea trencadora amb la qual es va posar punt i final en un diàleg expert però divulgatiu, que va satisfer al públic assistent que va omplir la sala d’actes del Palau Macaya.

El proper diàleg tindrà lloc dimecres vinent 10 d’octubre de 2018 a les 18:30h al Palau Macaya Barcelona, versarà sobre Control i optimització de les dades de la ciutadania i comptarà amb la participació de Francesca Bria (Comissionada de Tecnologia i Innovació Digital de l’Ajuntament de Barcelona, és experta sènior i assessora en polítiques d’estratègia digital, tecnologia i informació) i Rainer Kattel (Catedràtic d’Innovació i governança pública i vicedirector de l’Institute for Innovation and Public Purpose de la UCL (University College London). Research professor a la Ragnar Nurkse School of Innovation and Governance, de la Tallinn University of Technology).