“El problema de l’envelliment al mercat de treball és molt més urgent a l’Administració Pública”
Consulta la Notícia a la web de l’IVIE AQUÍ
Hi haurà feina per a tothom? Amb aquesta primera pregunta va començar el passat 15 de novembre la quarta sessió del cicle de diàlegs organitzat per l’Ivie i la Fundació Ernest Lluch, reptes socioeconòmics del canvi demogràfic. El professor d’Economia de la Universitat Pablo d’Olavide i sènior fellow d’EsadeEcPol, Manuel A. Hidalgo, i la catedràtica de Dret del Treball i de la Seguretat Social de la Universitat de Castella-la Manxa, María Luz Rodríguez, van protagonitzar un debat sobre els desafiaments que planteja el canvi demogràfic al mercat laboral, presentat pel vicedirector de l’IVIE Joaquín Maudos.
A Espanya, tenim en aquest moment una població laboral més gran, aquella que supera els 40 anys, que representa més del 54% del total. Per tant, la pregunta que en realitat cal plantejar-se, segons els ponents, és si serem capaços de cobrir totes aquestes places quan es jubili aquest col·lectiu o no hi haurà treballadors suficients. Per a María Luz Rodríguez, el problema és molt més urgent en l’Administració Pública que en el sector privat, ja que en els propers anys es jubilarà tota aquesta generació de funcionaris que es va incorporar durant la transició.
Per cobrir aquestes places, els dos ponents van coincidir que “no podem perdre aquests treballadors grans, però cal formar-los contínuament perquè puguin adaptar-se als nous requeriments del mercat de treball”. En opinió dels experts, una de les estratègies per evitar la pèrdua d’actius al mercat laboral és generar incentius perquè els grans allarguin la seva edat de jubilació, com la modulació de la jornada a partir de certa edat, per poder continuar comptant amb el valor de lexperiència acumulada. A més, van insistir en la importància de la formació contínua per als treballadors, que a Espanya només desenvolupa el 20% de les empreses.
Alhora, els ponents van destacar la necessitat de millorar l’educació per aconseguir el màxim nombre possible de joves altament qualificats. “Més que la taxa d’atur dels joves de 16 a 19 anys, que arriba al 40% i ens enfonsa les taxes a Eurostat, ens hauria de preocupar que aquests joves no estiguin a l’escola”, va afirmar Rodríguez.
En aquest sentit, van coincidir que la formació era l’única estratègia possible per proporcionar les persones qualificades que ara mateix demana el mercat laboral i que moltes vegades queden vacants. “Necessitem un sistema de formació que sigui àgil, orientat a les necessitats del teixit productiu i amb competències digitals”, va insistir Hidalgo.
A més de reforçar el nostre mercat laboral amb gent gran i joves, els dos ponents van parlar de l’obligació d’incorporar més dones. “Actualment hi ha 9 milions de dones que es consideren inactives a Espanya, molt per sobre de la mitjana europea. Cal pensar en quin model de treball i conciliació necessitem perquè les dones s’incorporin igual que els homes al mercat de treball i no hi renuncien per fer-se càrrec de la seva família”, va destacar la catedràtica de la Universitat de Castella-la Manxa. En aquest sentit, calen polítiques públiques concretes orientades per evitar que moltes dones renunciïn a romandre actives al mercat laboral.
Una altra força de treball que serà imprescindible a Espanya, segons els ponents, serà la que entra a través de la immigració. En una societat envellida i amb baixa natalitat, l’entrada de mà d’obra estrangera és vital per cobrir ocupació i contribuir a la generació es riquesa. Tot i això, Rodríguez va puntualitzar que cal una “immigració ordenada”, per no generar desigualtats per les condicions més precàries que s’ofereixen a molts immigrants. Segons Hidalgo, es comença a apreciar aquest canvi, ja que hi ha “un nou tipus d’immigració” de gent qualificada que s’incorpora a sectors tecnològics.
El director de la Fundació Ernest Lluch, Ferriol Sòria, va moderar el torn de les múltiples preguntes formulades pels presents ies qui ho seguien pe streaming. En definitiva, el diàleg d’ahir va concloure amb la idea que el mercat laboral a Espanya necessitarà tota la força de treball que genera el país, així com la procedent de la immigració.