CERCAR Notícies

Michael Marder i Santiago Zabala aborden l’ansietat climàtica des de la filosofia de l’advertència i la possibilitat del pensament vegetal

Tercer Diàleg del Cicle "Imaginaris en transició a la democràcia d'avui" coorganitzat amb l'Observatori Social "la Caixa"

Compartir

11 d'octubre de 2023

Descarrega

Galeria

Descarrega

El passat dimarts 10 d’octubre es va teni lloc el tercer diàleg del Cicle “Imaginaris en Transició a la democràcia d’avui” amb un diàleg preciós entre Santiago Zabala – Professor de recerca ICREA i de Filosofia Contemporània i Política a la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i Michael Marder – Professor d’investigació Ikerbasque al departament de filosofia a la Universitat del País Basc

Presentats pel director de la Fundació Ernest Lluch, Ferriol Sôria, el diàleg va entrar a preguntar-se elements tals com, com cens relacionarem amb un medi ambient al que estem danyant, com entenem el nostre lloc al món. quins mites operen, què passa quan és la humanitat qui ha infligit aquest mal en el seu sistema de vida que acaba posant-ho en qüestió de manera sistèmica, o com escoltem o reaccionem (o no) als advertiments climàtics que posen en perill el nostre ésser individual i col·lectiu, fins i tot en un horitzó difús.

Per obrir el diàleg es va projectar un vídeo de Marta Torres Gunfaus – Investigadora senior a l’Institut du Développement Durable et des Relations Internationales (IDDRI, Paris), que va centrar els grans eixos de preocupació que la ciència aprecia a l’entorn del canvi climàtic, possibilitat d’adaptació i el marge que tenim com a humanitat per a sobreviure des d’un punt de vista estrictament físic.

Immediatament ambdós filòsifs van entrar a plantejar per què som incapaços d’escoltar la ciència quan ens adverteix sobre el canvi climàtic entrant a exposar idees al voltant de la filosofia de l’advertiment. Com escoltem? A què prestem atenci? Quins son els nous paradigmes a abraçar? Com entenem el nostre lloc al món? Ambdós van avançar en una introducció a la idea de Pensament vegetal i a què aprendre del món vegetal, però també de l’art i el símbol per a entendre com actuem. Van entrar a analitzar quins mites operen davant de la destrucció de la nostra espècie i com gestionar com a ciutadans (en contextos de vegades democràtics, de vegades no democràtics) les ansietats o fatalismes que ens generen aquests mals autoinflingits. Per acabar van avançar algunes idees per a la gestió col·lectiva dels nostres mals i esperances.

La sessió va tancar amb preguntes del públic que omplia la sala en aquest tercer diàleg del cicle d’enguany.

Pots recuperar AQUÍ el vídeo de la sessió.

Per a més informació consulteu les web:
www.fundacioernestlluch.org
www.palaumacaya.com
https://macaya.caixaforum.org/ca/

Coorganitza:

Observatori Social de la Fundació “la Caixa”

Amb el Suport de: