El dimarts 22 de setembre es va celebrar a València el segon diàleg del cicle anual que organitzen la Fundació Ernest Lluch i l’Ivie amb la col·laboració de la Fundació Bancaja. Per a l’ocasió es va comptar amb la participació de Carles Murillo i de Francisco Borao, amb el proposit de parlar sobre l’impacte econòmic dels esdeveniments esportius.
*Article publicat per l‘Ivie a la seva pàgina web, traduïda al catala i reproduïda íntegrament, a continuació
Carles Murillo: “Un esdeveniment esportiu deixa una empremta econòmica, però també social, com a element integrador”
El director de la Societat Espanyola d’Economia de l’Esport i el president de la S.D. Correcaminos, Francisco Borao, centraren el segon dels diàlegs del cicle Esport, economia i salut unes noves regles de joc? en l’impacte econòmic dels esdeveniments esportius.
La Fundació Ernest Lluch i l’Ivie, en col·laboració amb la Fundació Bancaja, van celebrar ahir el segon diàleg de l’cicle Esport, economia i salut: unes noves regles de joc? En aquesta ocasió, Carles Murillo, president de la Societat Espanyola d’Economia de l’Esport (SEED); i Francisco Borao, president de la S.D. Correcaminos; van centrar la seva intervenció en analitzar l’impacte econòmic dels esdeveniments esportius.
Més enllà dels macroesdeveniments, com les olimpíades, i les competicions esportives seguides massivament, com les lligues professionals de futbol, ??els dos ponents es van referir a l’impacte d’aquells esdeveniments menors i més puntuals, com poden ser les curses populars i les maratons. Per Carles Murillo, aquests esdeveniments tenen un impacte econòmic important, per la renda que generen, però també social, ja que suposen un element integrador de la ciutadania. En aquest sentit, el també president de l’Associació de Maratons Internacionals de Carreres en Ruta; Francisco Borao, ha explicat que l’esport permet també projectar ciutats a nivell internacional i va posar l’exemple de la marató de València, que ha permès posar al mapa mundial de les curses populars a la ciutat, a l’altura de seus com Nova York.
Murillo va voler destacar que l’impacte econòmic de l’esport té també un efecte arrossegament sobre altres sectors com la salut i el turisme, que es beneficien de l’auge d’aquestes activitats populars. Per calcular l’impacte, cal tenir en compte els impactes directes, indirectes i induïts, i valorar si hi ha inversió en infraestructures. Al costat d’aquest impacte econòmic, Murillo va insistir també en l’impacte intangible i la cada vegada més important sostenibilitat mediambiental dels esdeveniments esportius. A més, per Borao aquests efectes sobre l’economia de la ciutat on se celebra cada activitat es produeix tot i que les maratons i altres curses populars són de les poques competicions esportives que són gratuïtes per als espectadors.
Borao ha destacat que la marató de València suposa una despesa per als seus organitzadors, de més de 5 milions d’euros. Per la seva banda els corredors i els seus acompanyants generen una despesa turística que arriba als 22 milions d’euros, l’impacte repercuteix en el conjunt de l’economia valenciana generant renda i ocupació.
Tots dos ponents van valorar el suport de les administracions públiques al desenvolupament i impuls de les activitats esportives, en conjunt, tot i que la inversió privada és la que sosté la major part de la despesa en esdeveniments com la marató de València.
Efectes COVID-19
Els efectes de la pandèmia en l’organització i celebració en els esdeveniments esportius també va marcar part de l’diàleg. Per Murillo, les tres conseqüències més importants que canviaran el futur dels esdeveniments són el canvi en la planificació i organització, és a dir, la necessitat de reinventar per poder sobreviure; l’augment de la seguretat en termes de salut dels participants i el públic i; en tercer lloc, el desenvolupament de noves tecnologies per permetin organitzar els esdeveniments en aquestes noves circumstàncies. Per la seva banda, Francisco Borao es va mostrar conscient de les dures conseqüències que el COVID-19 ha tingut sobre els esdeveniments populars. Entre el març i setembre, segons les seves dades, hi havia 272 curses programades, de les quals només s’han pogut disputar 30. No obstant això, en la seva opinió, “les curses populars han arribat per quedar-se i sabran aixecar-se després d’aquesta crisi, perquè el món no es pararà per una pandèmia “.