El passat dimarts 26 de novembre de 2024, Daniela Schwarzer, membre de l’Executive Board de la Bertelsmann Stiftung i professora honorària a la Freie Universität Berlín i Nathalie Tocci, directora de l’Istituto Affari Internazionali (Roma), professora part-time a la School of Transnational Governance (EUI), i professora honoraria a la Universitat de Tübingen van dur a terme el quart i darrer diàleg del Cicle “Cohesió social i democràcia: gestionant la incertesa” amb el diàleg “Prospectiva econòmica i geoestratègica: els reptes del benestar europeu” El cicle es du a terme al Palau Macaya de Barcelona.
El diàleg va ser introduit per Joan Majó, President de la Fundació Ernest Lluch, i presentat per Ferriol Sòria, Director de la Fundació Ernest Lluch.
En un diàleg esplèndid, Tocci i Schwarzer van abordar com l’esclat, la gestió i les conseqüències de la guerra a Ucraïna i Gaza a l’Orient Mitjà són símptomes d’un canvi a llarg termini en l’àmbit geopolític que ens deixa amb un panorama de major fragmentació del poder global en el qual el sistema multilateral existent lluita per segueixen sent rellevants. Van començar el diàleg entrant en com la victòria de Trump també condiciona les polítiques futures dels països de la UE i dels paísos que en formen part amb casuístiques específiques com en el cas d’Alemanya o Itàlia on van entrar més en detall. Tocci va avançar que el paper de Meloni no seria en cap cas de filtradora i intermediària de la UE amb Trump sinó que treballaria exclusivament per si mateixa i Schwarzer va avançar la situació de feblesa del govern alemany, i com les futures eleccions han de marcar la capacitat de lideratge d’una economia en problemes com l’alemanya amb uns problemes importants de subministrament energètic que han fet virar la seva estratègia en els darrers anys.
En aquest context van avançar parlant de com la Unió Europea (UE) també està canviant, pel que fa als seus reptes en la seva ampliació i gestió. El diàleg va avançar analitzant com condicionarà el context geopolític i econòmic els reptes de la UE i del benestar i l’Estat del Benestar europeus.
Tocci i Schwarzer van continuar analitzant els elements de context i van entrar a establir i determinar la dimensió de l’arribada de Trump al poder i què significarà. És un canvi d’època? Sens dubte, és un intent de fer un canvi profund. La seva discussió es va centrar en els impactes que implica en termes econòmics, comercials, geopolítics, ambientals, socials, en termes d’estat de dret i respecte al multilateralisme. I en cadascun dels àmbits, van entrar a analitzar com ha de reaccionar Europa per defensar els nostres interessos i valors. Per a fer-ho van analitzar els perfils dels alts càrrecs nomenats per Trump, exposant el problema que representa la manca de contrapesos dins del mateix partit republicà i l’ascendència inquietant de Musk.
A continuació van entrar també a analitzar el fet de tenir dues guerres actives al nostre entorn més immediat si no ja a dins de la mateixa Europa. Els dos conflictes tenen orígens diferents, històries divergents i entorns regionals diferents, però aquests dos conflictes incomparables han transportat el segle XXI a nivells desconeguts d’enfrontament i fractura global. EN aquest sentit van esmentat la possibilitat real de veure ben aviat la presència de tropes de països europeus a Ukraïna en missions de logística, atenció tècnica i estratègica, i malgrat que probablement evitant la primera línia de front, si entrant en dinàmiques que posarien en risc les tropes enviades. S’ha d’estar preparat i cal entendre que és una guerra que ens ateny a tots i que necessitarà de recursos. De retruc, van analitzar la seguretat europea i com malgrat les circumstàncies que econòmicament poden ser adverses o incertes, caldrà fer un esforç important per muscular una defensa compartida. Caldrà creixement (amb Draghi en el rerefons pensant en com fer-ho) i endeutament si és necessari.
Van analitzar també les darreres reunions del G20, BRICS, COPs i G7Últim G-20 a Rio de Janeiro (18.19 de novembre) i el paper de Xina i Russia en el món present, fent emfasi especialment en la realitat del triangle en desequilibri entre Xina – Europa – EUA.
En aquest context entraren a parlar també del paper de les institucions multilaterals vist des d’Europa especialment pls que fa al paper de la OTAN: canvis esperats (restriccions pressupostàries dels EUA). Es varen preguntar en aquest context com fer front al dilema de manteniment de la “Seguretat” europea vs “Estat del benestar” (haurem de triar?) i quines sran les derivades en comerç internacional i les noves polítiques aranzelàries i fiscals de Trump.
Finalment van entrar a analitzar com lligar l’informe Draghi o l’informe Letta amb la capacitat de continuar finançant el nostre estat del benestar en el context econòmic que ve. Es va lligar aquest anàlisi amb la futura nova Comissió Europea i una anàlisi de l’estat en què es troben diferents països clau de la Unió com Alemanya, Itàlia, França o Espanya. Una nova comissió amb molts contrapesos interns que caldrà veure funcionar però que d’entrada assumeix un biaix conservador amb la presència forta político- tècnica de la vicepresidenta Ribera com a contrapunt.
Per acabar, el director de la Fundació Ernest Lluch, Ferriol Sòria, va traslladar les preguntes del públic fetes per escrit, i va tancar l’acte agraint en nom de la Fundació Ernest Lluch i l’Observatori Social de la Fundació la Caixa, així com de tot el personal del Palau Macaya, l’assistència del públic, de tots els participants
Recupera el Video de la sessió AQUÍ
En Versió Original
En Versió amb Traducció
Coorganitza:
Observatori Social de la Fundació “la Caixa”
Amb el Suport de:
