El diàleg d’ahir havia d’abordar la qüestió de l’’experiència en la detecció, control i actuació davant el terrorisme i en els processos de radicalització violenta i per a tal propòsit s’havia convidat a l’Inspector i Cap de l’Àrea Central d’Anàlisi dels Mossos d’Esquadra, Lluís Paradell i a l’antropòloga francesa i directora general del Centre de Prévention contre les Derives Sectaires liées à l’Islam (CPDSI), Dounia Bouzar, qui per problemes de darrera hora no es va poder desplaçar de París a Barcelona a temps. En el seu lloc va intervenir n’Anna Terrón, presidenta d’Instrategies i qui fou representant especial i portaveu de la Unió per a la Mediterrània (2013-2015) i Secretària d’Estat d’Immigració i Emigració, per bé que hi va participar amb un perfil diferent i amb una funció a mig camí de l’anàlisi expert i la conducció periodística d’un diàleg ben interessnt i de difícil gestió deguda a l’obligada substitució de la senyora Bouzar.
El diàleg entre Lluís Paradell i Anna Terrón va tractar qüestions com el “modus operandi” del cos policial català, la necessitat i capacitat per enfocar com es desenvolupa un procés de radicalització violenta en individus sense tipificar ni estigmatitzar col·lectius ètnics o religiosos més amplis si no respectant-ne la idea de les múltiples identitats que que es generen en el si d’un individu en les societats contemporànies actuals. És a dir, no limitant-se a un simple etiquetatge per un tret distintiu d’un col·lectiu radicalitzat, sinó tenint en compte també altres aspectes, altres variables. I és que d’acord amb la seva experiència, amb la seva àmplia dedicació a les tasques policials relacionades sobretot amb els fenòmens radicals, el dialogant va posar èmfasi en la necessitat de no etiquetar, posició coincident amb la idea de les múltiples identitats defensada per terrón qui va voler entrar a parlar i conèidxer de primera de mà la part més pràctica i funcional de les tasques policials en relació amb l’actuació preventiva – un concepte clau per entendre el model operatiu policial català – per fer front aquests radicalismes i extremismes violents. L’experiència de Paradell i l’ampli i expert coneixement de Terrón van traçar una conversa basada en la contraposició de les reflexions teòriques i l’exemple pràctic, les directrius europees i les casuístiques particulars de cada territori, que condicionen i molt tant l’acció policial, com la política i laciutadana, també fundamental per a una bona tasca de prevenció de processos de radicalitzacions violentes.
*Notícia elaborada per Albert San José, estudiant de Ciències Polítiques a la UPF en pràctiques a la Fundació Ernest Lluch