Per primera vegada un llibre analitza de manera exhaustiva i conjunta els diputats de l’antiga Corona d’Aragó –catalans, valencians, aragonesos i balears– al llarg del procés constituent de les Corts de Cadis que culminà amb la promulgació de la primera Constitució de la història d’Espanya el 19 de març de 1812, coneguda popularment com La Pepa, símbol de la revolució liberal espanyola per instituir el primer Estat de Dret: sobirania nacional, separació de poders, sistema representatiu per sufragi censatari masculí, igualtat civil, llibertat d’impremta, dret a la instrucció pública, defensa de la propietat privada, abolició del règim jurisdiccional, supressió de la Inquisició i prohibició del turment. La carta magna doceañista instaurava una nova realitat jurídica que garantia els drets polítics, econòmics i socials genuïns del liberalisme.
Els antics súbdits i vassalls esdevenien individus d’una societat moderna basada en les llibertats ciutadanes. Davant la fallida de l’Estat absolutista i, per tant, del model borbònic espanyol imposat arreu mitjançant els Decrets de Nova Planta, la profusa i significativa participació, aportació i influència dels parlamentaris catalans, valencians, aragonesos i balears a les Corts gaditanes fou cabdal per poder imposar un projecte rupturista destinat a construir un nou Estat poderós, modern i descentralitzat, ja que les Diputacions provincials i els Ajuntaments permeteren recuperar l’autonomia a l’àmbit local derogada per Felip V. La història i la tradició constitucional, foral i pactista de la Corona d’Aragó –fur de Sobrarb, Diputació del General, Tribunal de Greuges, Justícia Major d’Aragó, Habeas Corpus aragonès, sistema de cuenta y razón…– serví d’inspiració i legitimació del canvi revolucionari de les estructures d’estat i de la dinàmica social.