Recepció del treball guanyador de la Beca de Recerca Ernest Lluch
El passat 1 d’abril de 2025 es va iniciar el treball de recerca becat per la Fundació Ernest Lluch que ha desenvolupat l’investigador i professor de la Universitat d’Almeria José García Gómez amb la proposta La brecha salarial de género durante la industrialización española (1860-1930): orígenes, causas y evolución.
La investigació ha estat lliurada aquest 23 de març de 2026 d’acord amb el termini d’un any previst per a dur-la a terme i amb el seguiment acadèmic per part del Patró de la Fundació Ernest Lluch i historiador Joan Fuster Sobrepere.
Vet aquí el resum de la investigació
Brecha salarial de género, ingresos familiares y niveles de vida en la España preindustrial
José Joaquín García Gómez (Universidad de Almería) – josejgg@ual.es
Este trabajo cuestiona las interpretaciones tradicionales del crecimiento económico en el largo plazo al demostrar que los ingresos de mujeres y niños fueron fundamentales para la subsistencia de los hogares en la España preindustrial. A partir del análisis de los casos de Valencia y Alcoy, se evidencia que estos ingresos representaban una proporción muy significativa del total familiar, lo que invalida la aplicabilidad del modelo de male breadwinner family antes del siglo XIX.
Los resultados muestran, además, la persistencia de una importante brecha salarial de género, aunque con evolución variable en el tiempo y diferencias regionales. A pesar de esta desigualdad, los ingresos femeninos crecieron desde el siglo XVIII, en paralelo a una intensificación del trabajo familiar asociada a una revolución industriosa tardía (en el caso de Valencia) y a los inicios de la industrialización (en el caso de Alcoy).
Al incorporar el conjunto de ingresos familiares, la evolución del bienestar aparece más irregular y dependiente de factores locales, crisis económicas y conflictos políticos, alejándose de la imagen más lineal que ofrecen los salarios masculinos. Esto sugiere que la economía española se basó en estrategias familiares intensivas en trabajo, más que en un modelo basado en un cabeza de familia trabajador único.
En relación con la divergencia europea, el estudio plantea que el relativo atraso del sur no se debió a una menor participación laboral de mujeres y niños, sino a factores estructurales que limitaron los rendimientos de ese esfuerzo. Así, la diferencia con el noroeste europeo radicaría más en el contexto institucional y productivo que en la intensidad del trabajo familiar.
En conjunto, el trabajo revisa visiones pesimistas sobre el estancamiento económico español, subraya el papel clave, aunque limitado por restricciones sociales, de mujeres y niños en la economía familiar, y abre nuevas líneas de investigación para comprender mejor tanto el crecimiento económico como las desigualdades de género en el largo plazo.
Recepció del treball guardonat amb l’accèssit de la Beca de Recerca Ernest Lluch
Així mateix, s’ha ebut el treball de Judit Guzmán que parteix de la proposta The Long-Term Cognitive Effects of Early-Life War Exposure: Evidence from SHARE.
EL treball lliurat a prinicipis de març de 2026 com estava previst, ha estat tutoritzat per part del Patró Jaume Puig Junoy, Distinguished Professor i Senior Lecturer a la UPF Barcelona School of Management.
Les empremtes cognitives de la guerra: Efectes a llarg termini de l’exposició infantil a la Segona Guerra Mundial
El treball ed Guzman tal i com resa al resum de la investigació presentada exposa el següent:
“La literatura sobre el curs vital ha documentat àmpliament els efectes a llarg termini de les adversitats primerenques sobre la salut adulta, però l’impacte de l’exposició bèl·lica infantil sobre la funció cognitiva en l’edat avançada roman poc explorat. Aquest treball investiga si l’exposició a la Segona Guerra Mundial durant la infància afecta el rendiment cognitiu i el risc de demència 70-80 anys després.
Utilitzant dades de SHARE (Survey of Health, Ageing and Retirement in Europe) per a 17.792 individus nascuts entre 1923 i 1945, s’estimen models de regressió amb efectes fixos de país que exploten la variació en l’exposició dins de cada context nacional. Els resultats indiquen que l’exposició a combat actiu durant tres o més mesos s’associa amb una reducció significativa del rendiment cognitiu de 0,09-0,10 desviacions estàndard (p < 0,01), equivalent a aproximadament tres anys menys d’educació.
Aquest efecte no s’explica ni per l’educació ni per les adversitats infantils mesurades (gana, absència paterna, persecució, despossessió), suggerint mecanismes d’incorporació biològica directa. No s’observa un efecte significatiu sobre el diagnòstic d’Alzheimer un cop es controla per la variació entre països.
L’estudi contribueix a la literatura estenent l’anàlisi dels efectes bèl·lics al domini cognitiu i proporcionant evidència sobre els canals a través dels quals la guerra afecta l’envelliment. Els resultats tenen implicacions per a la planificació de serveis d’atenció a persones grans en poblacions afectades per conflictes i per a l’anticipació de les conseqüències a llarg termini dels conflictes contemporanis.