Dijous 26 de setembre al dos quarts de set de la tarda l’auditori del Palau Macaya estava ple per escoltar a la ministra de Transició Ecològica, Teresa Ribera i a l’eurodiputat Ernest Urtasun, en el diàleg inaugural del cicle titulat Democràcies perplexes: formulant nous consensos. Aquest cicle anual de reflexió i coneixement que promou la Fundació Ernest Lluch en col·laboració amb "la Caixa" i que es durà a terme al llarg de vuit sessions fins el 14 de novembre, reuneix cada any a persones que destaquen per la seva expertesa, coneixement, trajectòria i vàlua en diferents àmbits, com va ser el cas del diàleg d’ahir entre dues persones que combinen saber expert i pràctica política.
El diàleg es va desenvolupar en el marc d’una conversa còmplice i amena, experta i fluïda, amb plena sincronia amb el momentum ecologista que es viu arreu del planeta, al celebrar-se just després de l’arribada de la ministra de la Cimera pel Clima de l’ONU a Nova York i en vigílies de la Vaga mundial pel clima. Qúestions com les emissions de CO2, el paper i redisseny de les ciutats en pro d’un marc urbà més sostenible i menys contaminant i l’etreta vinculació entre l’exercici actiu, permanent i eficient de la democràcia amb l’urgència del compliment de l’agenda verda i de fer un bon seguiment de tores les seves derivades. I es que com be van dir ambdos dialoguistes no e podrà atendre l’emergència climàtica de manera efectiva si no hi ha una clara implicació ciutadana i una plena vida democràtica que empenyi alsgoverns, bancs, empreses i ciutadans a executar els acords presos. En aquest sentit van coincidir en valorar positivament la irrupció de GretaThunberg impulsant els #FridayforFuture i es van mostrar més ambivalents amb el paper geopolític d’estats com la Xina, que si bé participa de les cimeres i s’erigeixen en un gran productor de tecnologia verda, no mant´criteris homogenis pel que fa a la reducció dels gasos contaminants en l’interior del país. Paraules de lament pel paper de l’administració Trump i de Putin, i més llums que ombres en el sí d’una Unió europea, amb molts deures pendents però amb capacitat per empènyer en la direcció correcta malgrat les reticiències de complient d’alguns estats membres, amb Hongria com a exemple paradigmàtric.
Si la valoració de la cimera va ser la qüestió que va centrar els minuts inicials del diàleg , les possibles derivades polítiques, socials i culturals de l’aplicació de les mesures contra el canvi climàtic i de transició ecoògica van marcar els darrers minuts d’un acte que va acabar atenent a bon part e les preguntes d’un públic satisfet amb la interessant conversa vespertina al Macaya.
La setmana vinent el cicle prossegueix amb la sessió dedicada a l‘esfera pública i identitat cultural en l’era difgital amb Ia Tiziana Terranova. Professora associada de Sociologia del procés cultural i comunicatiu, Departament de Ciències Humanes i Socials de la Università degli Studi di Napoli ‘L’Orientale’, i la Ingrid Guardiola. Professora, investigadora cultural, directora i assagista.
