El passat dijous 6 de novembre, Kristian Herbolzheimer – Director de l’Institut Català Internacional per la Pau – ICIP i Sanam Naraghi-Anderlini – Fundadora i CEO de l’International Civil Society Action Network for Women’s rights Peace and security (ICAN). Directora delCentre for Women, Peace and Security a la London School of Economics (2020-2022) van obrir el Cicle “Una Pau Precària” amb el diàleg “Com lluitar la guerra: construir cultura de pau avui”. El cicle es du a terme amb la coorganització amb el Palau Macaya de la Fundació la Caixa al Palau Macaya de Barcelona.
Aquest és el 15è Cicle de diàlegs que organitzen conjuntament la Fundació Ernest Lluch amb la Fundació la Caixa i 10è ja de manera ininterrompuda amb el Palau Macaya. El director del Palau Macaya, Josep Ollé i Ferriol Sòria, director de la Fundació Ernest Lluch, van obrir el cicle amb dues intervencions inicials on es van congratular per aquesta col.laboració. Josep Ollé va exposar el sentit del cicle d’enguany i en va detallar les diferents sessions bo i convidant als assistents a participar-hi i a sentir-se a casa seva al Palau Macaya.
Per la seva banda Ferriol Sòria va exposar que aquest cicle es fa en el marc del conjunt d’activitats que es fan en els 25 anys sense Ernest Lluch. El proper 21 de novembre farà els 25 anys del seu assassinat. Així va exposar com els llegats compartits, les figures que encarnen valors del que com a societat entenem com a desitjables, ens ajuden a vertebrar imaginaris sobre els que poder construir ciutadania compartida. I va recordar la figura humanista de Lluch però també la importància de valorar els nostres comuns denominadors, i la voluntat de mantenir el nom de Lluch com un espai de trobada.
D’aquí neix aquest cicle de diàlegs. Una pau precària. I no és estrany que la Fundació es preocupi per la pau ni que ho faci ara. L’actual context global està marcat per conflictes visibles i soterrats, crisis ecològiques i humanitàries, desigualtats creixents i una erosió progressiva de les llibertats democràtiques. En aquest escenari, la pau ja no pot entendre’s només com l’absència de guerra, sinó com una construcció fràgil i dinàmica que requereix imaginació, compromís i una mirada transversal.
Sanam Naraghi i Kristian Herbolzheimer van abordar possibles estratègies per a la construcció d’una cultura de pau en l’actual context, tenint en compte la dimensió de gènere i fenòmens com les xarxes socials, la desinformació, l’ascens de valors associats a l’extrema dreta i l’impacte creixent de la intel·ligència artificial i les empreses tecnològiques amb la seva implicació creixent en el negoci armamentístic.
Partint de la seva realitat personal varen iniciar el diàleg establint un diagnòstic al respecte de la realitat de la cultura de pau avui en un context bèl·lic creixent i posant de manifest la necessitat de buscar qui es beneficia de l’augment de la tensió.
Van avançar establint què és el diàleg i quines són les condicions necessàries perquè aquest es doni posant exemples viscuts en les seves accions com a mediadors en espais tan diferents com Colòmbia, Filipines, Nicaragua, Somàlia o Libia.
A continuació van plantejar quines estratègies han de seguir els activistes per la pau europeus i occidentals per transmetre les seves idees en un context de demanda de rearmament i d’ensorrament de facto de les convencions internacionals dels drets humans. Reptes organitzatius i tecnològics per coordinar-se, mantenir-se segurs, efectius i eficaços, evitar la manipulació, crear solidaritat comunitària davant l’individualisme. La importància de reconnectar l’individu amb la seva comunitat i l’entorn; l’educació per la pau per lluitar contra l’individualisme fomentat pel tecnocapitalisme (amb els seus mitjans de comunicació polaritzadors). Revertir la invisibilització de veus marginades en mitjans digitals (dones activistes sobre el terreny), revertir l’aparent desimplicació de les noves generacions en els col·lectius i institucions per la pau; enfortir els instruments i institucions multilaterals per a la pau: el paper de les empreses tecnològiques per passar d’una lògica de beneficis a una lògica de construcció d’humanitat.
Finalment, van fer una crida a evitar el pessimisme que és el privilegi dels privilegiats, per recuperar els valors fonamentals entorn dels drets humans i emprendre la croada per pensar un futur millor enlloc del món distòpic que ens proposen. Cal canviar la proposta. Cal pensar que el futur pot ser un futur que valgui la pena viure. Cal canviar el paradigma des del que situar-nos. L’optimisme en si ja és la primera resposta.
Posem-nos a fer un món més optimista, i si ho fem, de sobte, també el sabrem pensar.
La sessió de diàleg va acabar amb múltiples preguntes plantejades pel públic que va acabar amb un esplèndid aplaudiment als dos dialoguistes per la seva generositat en compartir les seves idees i reflexions.
Recupera aquí el Video de la sessió:
En VERSIÓ ORIGINAL
Amb TRADUCCIÓ AL CATALÀ
Coorganitza:
Amb el Suport de:
