Amb el diàleg La fi de la confiança en les institucions celebrat al Palau Macaya de Barcelona el dijous 7 d’octubre de 2019 es va prosseguir amb el Cicle Diàlegs sobre Democràcies Perplexes que promou la Fundació Ernest Lluch amb el suport de ‘la Caixa’.
Els dos protagonistes d’aquest setè diàleg (el cinquè es va posposar pel proper 28 de novembre) varen ser els científics socials Ignacio Sánchez-Cuenca (Director de l’Institut Carlos III-Juan March de Ciències Socials i professor de Ciència Política a la Universidad Carlos III de Madrid) i Robert Fishman (Professor Conex-Marie Curie de Ciència Política i de Sociologia a la Universidad Carlos III de Madrid).
Si la pèrdua de confiança amb les institucions democràtiques era el punt de partida, l’anàlisi acurada i valenta de la salut política i democràtica a Espanya (amb especial atenció a la ‘crisis catalana’) va ser el resultat d’un diàleg rigorós i còmplice, agosarat i expert.
El diàleg va anar a buscar els perquès de la disintonia entre la ciutadania i els representants institucionals (no només els polítics) amb ambdós ponents recolzant-se en dades contrastades. Dades que ens remeten a una situcaió pitjor que a la d’ara fa deu anys i amb una tendència a la baixa amb clares dificultats per revertir-se en el curt termini. Arribats aquest punt, la sociologia i la ciència política van abraçar la història per tal d’apuntalar els diagnòstics sobre si la transició democràtica va comportar abraçar una mena de cultura de prevensió a la manifestació del disens popular (article 77 de la Constitució) i si es va instal·lar en l’imaginari de la dreta espanyola, més accentuat amb l’hegemonia d’ AP per sobre d’UCD, que les demandes ciutadanes que esdevenen conflicte polític poden resoldre’s per altres vies alternatives a la negociació política, segons Fishman. Per Sánchez-Cuenca la salut democràtica a Espanya es deteriora en posterioritat, a principis dels 2000 quan la pèrdua en la confiança en les institucions s’aguditza i ja no es reverteix, malgrat que el primer govern Zapatero va aconseguir introduir millores notables que amb la crisis van quedar subsumides per les prioritats de l’agenda econòmica.
Per Sánchez-Cuenca, en la darrera dècada, l’estat espanyol ha patit tres "stress test" que no s’han acabat de superar del tot bé i la democràcia se ‘ha ressentit, aquestes proves d’estrés han estat la corrupció, la crisi econòmica i la crisi catalana. Per Fishman, hi ha elements estructurals com l’atur i els salaris baixos que constitueixen un focus de preocupació molt més complicat i difícil de resoldre que la qüestió catalana. I aquest punt va ser el que va servir de colofó d’un magnífic diàleg. Sense solucions màgiques però amb molta sensatesa i rigorositat analítica ambdós dialoguistes van encarar el conflicte viscut a Catalunya amb seriositat i respecte. Fishman va insistir en l’acceptació de la naturalesa plurinacional de l’estat espanyol, com pasa en tants d’altres països en els que la gestió de la diversitat interna serveix precisament per evitar que sorgeixi el conflicte. Per Sánchez-Cuenca hi ha camp per córrer en la gestió del respecte a les minories: l’estat espanyol respecte la minoria independentista i a dins de Catalunya, amb qui no abraça l’ideari independentista, per la qual cosa la idea d’un referèndum no seria la solució més plausible en el curt termini.
Amb un auditori ple el diàleg es va fer curt i hagués pogut continuar amb el mateix interès i qualitat una bona estona més donada la gran capacitat comunicativa d’ambdós dialoguistes que es van sentir còmodes en un diàleg que va complir amb escreix les expectatives generades.
El proper diàleg versarà sobre Roboètica. Nous consensos en la relació humà-robot i tindrà lloc dijous vinent 14 de novembre a les 18:30h al Palau Macaya, i comptarà amb la participació Carme Torras (Professora d’Investigació del CSIC i cap d’Investigació del Grup de Percepció i Manipulació del Institut de Robòtica i Informàtica Industrial CSIC-UPC) i
Eduard Fosch (Investigador a l’eLaw- Center for Law and Digital Technologies – Leiden University (Holanda) i colíder del Grup de Treball sobre Ethical, Legal and Societal Aspects for Wearable Robots at the European COST Action)
