Reproducció adaptada de la Notícia a la web de l’IVIE.
La pandèmia va deixar grans lliçons que van molt més enllà de la salut, però no s’estan aprofitant per anticipar-se i preparar-se millor davant de futures possibles crisis. Així ho van destacar els economistes Santiago Lago i Beatriz González en el diàleg celebrat ahir, que s’inclou al cicle Accions col·lectives davant dels riscos globals organitzat per la Fundació Ernest Lluch i l’Ivie, a València.
La catedràtica de la Universitat de Las Palmas de Gran Canària i experta en economia de la salut va recordar que durant la crisi de la Covid-19 vivim una acceleració del temps en què la ciència va avançar a una velocitat impressionant, gràcies, en part, a compartir dades i treballar amb ciència oberta. A nivell nacional també es va avançar a l’organització de la sanitat. “Els hospitals van aconseguir flexibilitzar la seva gestió, van deixar els egos per millorar-ne la gestió. Una cosa que no van tenir tan fàcil els centres d’atenció primària, per la seva independència menor, ja que les ordres venien de dalt a baix”, explica.
Per la seva part, el catedràtic de la Universitat de Santiago de Compostel·la ha insistit que en l’àmbit econòmic també s’havia fet bé. “Europa va actuar ràpid, al contrari que la majoria d’ocasions, i va ser contundent amb mesures com el deute mancomunat, la compra de bons o la suspensió de les regles fiscals que van salvar l’economia”. A Espanya, els crèdits avalats per l’ICO i els ERTEs també van ser fonamentals.
Tot i això, davant d’aquest diagnòstic positiu de l’actuació durant els mesos de pandèmia, els dos experts van coincidir que no s’ha aprofitat l’experiència per preparar-se millor davant de futures crisis globals. Per plantejar solucions cal la col·laboració i la coordinació entre administracions, però “l’actual confrontació política no ajuda ia més genera desconfiança entre els ciutadans”, va afirmar Lago. Per part seva, Beatriz González ha insistit en la necessitat de crear una estratègia conjunta, però sorgeixen conflictes d’interès que bloquegen les solucions. En aquest sentit, va reclamar que s’aprovés definitivament l’esborrany de reial decret de llei d’emergències perquè necessitem una millor regulació de la que teníem a la pandèmia que permeti actuar amb coordinació davant de futures crisis.
Santiago Lago va proposar la creació de mapes de risc a nivell autonòmic per estar preparat davant de les amenaces específiques de cada regió. “Som un país descentralitzat i això ens hauria de permetre plantejar actuacions de prevenció específiques per respondre amb agilitat i eficàcia, perquè cada regió té els seus riscos i les seves particularitats, a més a més cada esdeveniment extraordinari no requereix la mateixa preparació, cal avaluar i preparar-se per a cada cas”. Tot i això, “no s’està fent aquest plantejament. A Galícia no estem millor preparats per a una marea negra que fa 25 anys i no sé si València està preparada per a una nova dana”, ha conclòs.
Centrant-se en l’àmbit sanitari, Beatriz González va voler afegir alguna nota d’optimisme i va destacar l?avenç de la sanitat espanyola en digitalització. “S’han fet passos de gegant en la creació d’un bon sistema d’informació sanitària i s’ha fet en xarxa cooperativa”, va destacar. Per contra, va recordar que hi ha altres reptes pendents que el tornen al pessimisme. D’una banda, l’escassa atenció a la dependència, en què només s’inverteix un 0,9% del PIB, i queda majoritàriament en mans dels cuidadors familiars. De l’altra, va alertar del creixement del burnout dels professionals sanitaris. El 24% dels metges d’atenció primària mostren aquesta síndrome de desgast professional, que ja es reconeix com una malaltia. “Com podem afrontar futures crisis sanitàries amb els professionals cremats, amb desafecció i desmotivats?, es pregunta”. Unit a aquest problema, va planejar l’auge dels problemes de salut mental com una altra de les amenaces no només sanitàries, sinó també per al teixit productiu, ja que l’absentisme laboral té un cost social i econòmic elevat.
La catedràtica de la Universitat de Las Palmas de Gran Canària va recordar algunes recomanacions recollides a l’informe d’avaluació de la pandèmia, encarregat pel Consell Interterritorial del Sistema Nacional de Salut (CISNS), i elaborat per un comitè independent d’experts en salut. Segons els autors d’aquest estudi, que no va ser acollit amb gaire interès, segons González, algunes de les possibles mesures per fer front a futures crisis sanitàries són: un marc normatiu específic, la posada en marxa d’un sistema d’alerta precoç de problemes en salut pública, una reserva estratègica per a emergències en salut pública, el manteniment actualitzat del llistat de centres i perfils professionals.
Els ponents van insistir que davant dels riscos globals no som invulnerables, però podem estar més ben preparats. La propera pandèmia no és una qüestió de “si” sinó de “quan”, i afrontar-la requerirà “confiança, ciència i cooperació”, van concloure.
La sessió va acabar amb preguntes recollides per escrit i formulades pel director de la Fundació Ernest Lluch, Ferriol Sòria.
Recupera el Vídeo de la sessió AQUÍ: