El cicle de diàlegs “Reptes socioeconòmics dels canvis demogràfics” que organitza la Fundació Ernest Lluch i l’Ivie, va continuear el passat dijous 9 de novembre amb una tercera sessió en què van participar Pablo Simón, profesor de Ciencia Política de la Universidad Carlos III, y Sara Baliña¸ directora adjunta de la Oficina Nacional de Prospectiva y Estrategia (ONPE) de la Presidencia del Gobierno.
El diàleg “El Futuro de los jóvenes” va ser introduit pel director acadèmic de l’IVIE i catedràtic de la Universitat de València Francisco Pérez..
Pots veure la notícia a la web de l’IVIE AQUÍ
En l’intercanvi d’opinions que van mantenir, el politòleg va defensar que la política espanyola està esbiaixada a favor de la gent gran i s’oblida dels joves, “són un grup minoritari a la piràmide poblacional, poques vegades voten, són molt evanescents i només són protagonistes una campanya electoral quan està molt renyida”, va afirmar.
L’oblit polític és un dels factors que incideix en la situació de la joventut espanyola que van analitzar els dos ponents, que van abordar aspectes relacionats amb el mercat laboral, l’habitatge, l’educació, la relació amb la gent gran o fins i tot la percepció que tenen de la seva pròpia realitat els joves actuals. “Estem davant la generació jove més pessimista de la història”, van afirmar, en relació que, actualment, tres de cada quatre creuen que viuran pitjor que els seus pares. Tot i que fins ara no ha estat així “cada generació ha viscut sempre millor que l’anterior”, confirmava Simón.
Quan analitzem l’evolució de la renda mitjana que tenen les diferents cohorts d’edat, la caiguda relativa que han experimentat els joves ha estat molt significativa, va destacar Pablo Simón. I, tot i que el benestar material no és l’única variable que preocupa els joves avui dia. Baliña va coincidir a afirmar que la precarietat que perceben en els primers anys d’experiència laboral els fa ser més pessimistes i fins i tot pot fer que aquesta precarietat es cronifiqui.
Un dels principals problemes que afronten les noves generacions és el de la vivenda. La directora adjunta de l’Oficina Nacional de Prospectiva i Estratègia va destacar que fa 15 anys el 60% dels joves tenia un habitatge en propietat, un percentatge que s’ha reduït fins a la meitat actualment. S’estima que un noi ha de dedicar més de vuit anys del sou per poder comprar una casa. Això fa que, des de la Gran Recessió, Espanya no hagi deixat de caure en xifres d’emancipació, cosa que arrossega conseqüències en natalitat i productivitat.
Al costat de l’habitatge, la feina és precisament una altra de les grans dificultats de la joventut que tots dos apunten, perquè considera que les regles del joc han canviat. Les noves generacions tenen una concepció diferent de la feina a què tenien els seus predecessors, provocada per la precarietat del mercat. Les aspiracions ja no passen només per tenir una feina amb un bon sou, ara també es busca disposar de temps per a lleure o altres projectes personals. “La feina està canviant, a futur això pot tenir conseqüències molt rellevants”, apunta Baliña.
El canvi d’expectatives laborals se suma a un altre factor decisiu al sistema laboral: la polarització entre els joves. “Hi ha alguns que tenen molt bona formació, feina i expectatives de futur; i altres que no treballen ni ho busquen, els ninis. Com a societat no ens hem d’oblidar del segon grup, cal incorporar-los a l’economia”, afirma Baliña. La solució que veuen tots dos per a aquest problema és la mateixa, l’educació.
“Espanya en els darrers 40 anys ha canviat molt en matèria d’educació, però es podria dir que hem fet el que és fàcil, queden per davant molts reptes per millorar la formació, i, en conseqüència, l’ocupabilitat dels joves”, va destacar el professor de la Universitat Carles III. Per part seva, Sara Baliña va incidir en les desigualtats que encara deriven de l’educació. “Hi ha una prima educativa, perquè aquells que estudien afronten millors condicions laborals futures”. Una de les solucions bàsiques que va proposar per eliminar aquesta bretxa educativa és, precisament, actuar a les edats més primerenques, de 0 a 2 anys, quan es comencen a generar desigualtats. “Espanya gasta fins a 5 vegades menys que altres països en ensenyament primerenc i aquí tenim un repte”. A més, tots dos van posar el focus en la necessitat d’adaptar l’estructura escolar per crear programes de reforç. També van posar sobre la taula la necessitat de donar més cabuda a possibilitats formatives amb molta empleabilitat, com ara la formació professional dual.
Pel que fa a la possible bretxa generacional entre grans i joves, els participants descarten que calgui veure’l com un conflicte. “Cal escapar de la idea de conflicte generacional, el que cal fer és formar un clima de cooperació i alineació entre grups d’edat”, sentencia Simón. Baliña se suma a aquesta idea i proposa que el que és necessari és “reflexionar sobre com funciona el nostre estat del benestar per assegurar una bona qualitat de vida en general”.
La sessió va acabar amb preguntes del públic que van ser forumlades pel director de la Fundació Ernest Lluch, Ferriol Sòria.
Pots recuperar el VIDEO DE LA SESSIÓ AQUÍ: