A continuació reproduïm la crònica elaborada des de l’IVIE corresponent al diàleg realitzat el dimecres 14 de novembre a València.
La Fundació Ernest Lluch i l’Ivie continuen desenvolupant el cicle de 5 Diàlegs sobre Desigualtats i Democràcia. Ahir es va reunir a Sara de la Rica, catedràtica d’Economia, investigadora de Fedea i impulsora de ISEAK; i Aitor Lacuesta, cap de la Divisió d’Anàlisi Estructural del Banc d’Espanya, per abordar les desigualtats en el mercat del treball.
“El 80% de l’augment de la desigualtat a Espanya s’atribueix al mal funcionament del mercat laboral”. Amb aquesta frase va iniciar Francisco Pérez, director de Recerca de l’Ivie, la presentació del quart diàleg del cicle, titulat Els reptes del mercat de treball: desigualtat laboral i pobresa. Per Sara de la Rica, la major injustícia part de la desigualtat d’oportunitats en l’accés a un futur laboral digne, que desafortunadament depèn, en gran mesura, de l’entorn familiar d’origen.
Pel que fa a la pèrdua de tres milions de llocs de treball que es va produir durant la crisi, tot i que gairebé se n’han recuperat dos terços, la investigadora de Fedea va destacar que els grans perdedors han estat els més grans de 45 anys que han cronificat la seva situació d’atur i ja han esgotat les seves prestacions. “Aquest és el veritable drama, que afecta gairebé a un milió de persones”, afegí.
Segons l’opinió d’Aitor Lacuesta el mercat laboral és molt desigual perquè els problemes com l’atur, les jornades reduïdes imposades o la proliferació dels contractes temporals estan afectant els treballadors més vulnerables, els de menor salari i formació.
En relació al model de contracte, Sara de la Rica ha explicat que l’abús en la utilització dels contractes temporals ha provocat que el temps mitjà que necessitava un treballador per canviar la seva situació laboral d’un contracte temporal a un indefinit s’ha duplicat durant la crisi . Si el 2007 la mitjana era de 3 a 4 anys, ara costa de mitjana 8 anys aconseguir un model de contracte més estable.
Segons la catedràtica d’Economia, “els serveis d’ocupació públics, fins ara, han actuat com a mers registradors de desocupats, però han d’assumir el repte d’orientar, seguir i formar les persones sense feina”. Cal ajudar els aturats, però també als treballadors a través de formació en les empreses, a fer el trànsit cap als canvis tecnològics que imposa el món digital i globalitzat.
Pel que fa al canvi tecnològic, De la Rica va alertar dels dos factors que més afectaran a l’ocupació que són la robotització i la intel·ligència artificial, ja que permetran la substitució de les persones per màquines. La clau per a adaptar-se bé als canvis tecnològics, segons De la Rica, està en ser creatius i innovar.
Els dos dialogants també van abordar el tema de la pujada del salari mínim. Per Aitor Lacuesta pujar el salari mínim un 20% pot suposar un risc molt elevat de pèrdua de llocs de treball en persones poc formades i de més difícil accés al món laboral. No obstant això, Sara de la Rica considera que, tot i que caldria fer una avaluació prèvia de les conseqüències de la pujada, “sí que hi ha d’haver uns mínims salarials per sota dels quals com a societat no hauríem de permetre l’existència de treball remunerat”.
15 novembre 2018
Pots veure el diàleg, aquí: