Recupera aquí la notícia a la web de l’IVIE
El cicle de diàlegs La [Des] Igualtat d’oportunitats que organitza la Fundació Ernest Lluch i l’Ivie, amb la col·laboració de CaixaBank, va començar ahir amb una primera sessió en què es van abordar les desigualtats al mercat laboral ia les oportunitats d’ocupació que s’ofereixen a Espanya.
El President de la Fundació Ernest Lluch, Joan Majó, i e director acadèmic de l’IVIE, Francisco Pérez, van dur a terme els parlaments protocol.laris i van presentar els dos pnents que van iniciar el cicle de diàlegs.
Per analitzar la situació, es va comptar amb la participació de Sara de la Rica, directora de la Fundació Iseak i catedràtica d’economia a la Universitat del País Basc; i José Ignacio García, rector de la Universitat Internacional d’Andalusia i catedràtic d’Anàlisi Econòmica de la Universitat Pablo de Olavide. Els dos experts van coincidir a assenyalar les circumstàncies personals, com el sexe, l’origen o la situació de la família en néixer, com a principals determinants del futur laboral dels individus, i van insistir en la necessitat d’aplicar polítiques públiques que redueixin aquestes desigualtats de partida.
Sara de la Rica va recordar que aquestes circumstàncies personals expliquen el 52% de les desigualtats de renda que avui hi ha a Espanya i el 25% dels resultats de les proves educatives PISA. A més, segons els estudis realitzats per la Fundació Iseak, les circumstàncies familiars de les persones en néixer determinen un 82% el nivell educatiu d’una persona. Per això, va destacar la importància de transformar l’educació per evitar la segregació actual per nivell socioeconòmic i que es pugui convertir en la base per aconseguir un mercat laboral amb igualtat d’oportunitats.
La formació aconseguida és una de les raons que van analitzar els ponents per explicar la desigualtat d’oportunitats al mercat laboral dels joves. “Els joves formats i alineats amb el canvi tecnològic són els grans guanyadors, però els que només tenen formació bàsica estan perduts. Per això, hem d’aconseguir que tots continuïn la formació més enllà dels estudis obligatoris”, va explicar Sara de la Rica.
Per a José Ignacio García, la temporalitat és la gran xacra que hem de combatre, “l’objectiu no ha de ser només crear ocupació, sinó crear ocupació de qualitat, que sigui estable i amb salaris dignes”. El rector de la Universitat Internacional d’Andalusia va reconèixer que Espanya té un problema amb el teixit productiu, basat en petites empreses amb poca capacitat per generar ocupació i en sectors massa estacionals, com ara el turisme o la restauració. Però també va atribuir l’actual inestabilitat laboral a la creació del contracte temporal ja fa 40 anys. “Des de l´any 1984 hem fet més de 10 reformes laborals per intentar corregir aquesta excessiva rotació, sobretot dels joves, però no s´ha aconseguit resoldre el problema”. Per a García, l’última reforma tampoc no ha aconseguit solucionar-ho, perquè els contractes fixos discontinus segueixen patint la temporalitat. “Els joves treballen de mitjana 87 dies el primer any que s’incorporen al mercat laboral i 170, el segon, cosa que equival a salaris molt baixos, amb prou feines cotitzen per 4.000 euros el primer any, cosa que no els permet plantejar-se la independència”.
Sara de la Rica també va coincidir en aquest punt i es plantejava que l’únic que s’ha fet és canviar de nom al contracte temporal per fix discontinu perquè, a la pràctica, aquestes persones, especialment joves, segueixen treballant només uns quants dies a l’any, encara que es mantinguin vinculats a una empresa tot l’exercici.
“No necessitem canviar el nom del contracte sinó donar incentius a les empreses per afavorir la contractació indefinida, cosa que també implica més flexibilitat davant de l’acomiadament”, va afirmar José Ignacio. A més, el catedràtic d’Anàlisi Econòmica va insistir que l’obsessió ha de ser augmentar la mida de les empreses per fer-les més competitives. A més, va comentar la necessitat que s’impliquin més en la formació, a través de la formació DUAL, no només amb la formació professional, sinó també en l’àmbit universitari. Segons la seva opinió, allò que genera l’excés de joves sobrequalificats no són les universitats formant massa alumnes, sinó el teixit productiu que no és capaç de crear llocs de treball altament qualificats. “Les empreses han d’entendre que la riquesa que generen les feines de baixa qualificació és molt volàtil i que és millor invertir en feines d’alta qualificació. Per fer-ho, han d’estar recolzades per l’Administració”, va concloure.
La importància d’orientar els estudiants perquè escullen estudis amb futur laboral, especialment els basats en STEM, i l’obligació de les universitats de modernitzar els seus programes per adaptar-los a les necessitats del mercat laboral van ser dos dels aspectes també destacats per Sara de la Rica per millorar el futur de l’ocupació dels joves.
A més de les dificultats dels joves en la inserció laboral, el diàleg va reconèixer la desigualtat de les dones al mercat de treball. Sara de la Rica va recordar que les dones són les que obtenen millors nivells educatius, però després aquests avantatges no es reflecteixen a l’àmbit laboral. Al contrari, les dones són les que més pateixen la parcialitat dels contractes i majoritàriament és una parcialitat involuntària. “L’augment dels contractes parcials en les dones, especialment després del primer fill, també provoca un estancament de la seva carrera professional que acaba derivant en la coneguda bretxa salarial de gènere”, alerta De la Rica.
El diàleg va cloure amb preguntes del públic moderades pel director de la Fundació Ernest Lluch, Ferriol Sòria.
Després d’aquest primer diàleg, el cicle continuarà amb quatre noves sessions que duraran fins al 30 d’octubre i abordaran la desigualtat en diferents àmbits socioeconòmics.