Alguns barris de ciutats catalanes experimenten un procés de segregació educativa important. En la base de la segregació educativa hi conflueixen diversos tipus de fenòmens, entre els que convé destacar, d’una banda, la mateixa segregació urbana, fruit de les diferents possibilitats d’accés a l’habitatge, que segmenta l’assentament de la població i situa els grups socials en determinats enclavaments. Per altra banda trobem el fet migratori, que va comportar el primer decenni del segle XXI un augment de la població escolar molt important amb una distribució desigual d’aquesta als centres escolars d’un mateix municipi però també dins dels centres d’un mateix barri. Finalment apareix també l’actuació de les institucions públiques a l’hora de permetre un determinat equilibri poblacional entre barris i centres, de manera explícita o intangible, a partir de l’aplicació efectiva del marc general que presenten les politiques educatives.
La segregació escolar és, doncs, d’una banda, un reflex de la mateixa segregació urbana que, per tant, depassa les possibilitats de la política educativa, però també és el fruit de les estratègies de la demanda educativa (pares i mares), que actuen evitant escoles estigmatitzades en la mesura que el marc de la política educativa els ho permet i actuant racionalment en observar que les administracions es mostren incapaces de revertir una situació de segregació que concentra població escolar en situació de risc d’exclusió en determinats barris i centres. Els fenòmens de segregació escolar, en la mesura que es poden traduir en desigualtats en les oportunitats educatives dels infants, i en conseqüència en futures desigualtats socials, suposen un repte de primer d’ordre que es pot treballar des d’estratègies diferents.
On som? Quina és la realitat actual dels municipis de Catalunya en aquest àmbit? Quines polítiques es duen a terme? Quines serien possible i amb quins riscos? varen ser agunes de les preguntes presents ja des de bon inici, en la Jornada sobre Municipis 2016 dedicada a la Segregació educativa i desigualtat als municipis. Els parlaments inaugurals a càrrec del president de la Fundació Ernest Lluch, Joan Majó i del diputat delegat d’Educació de la Diputació de Barcelona, Rafel Homet, ja varen traçar les línies principals d’una qüestió que es va aprofundir a aconsciència en les dues ponències-marc.
La primera d’elles va anar a càrrec del professor del Departament de Sociologia de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), Xavier Bonal, tot un referent en l’estudi de la segregació educativa a casa nostra i un ferm defensor de posar sobre la taula una qüestió que sovint s’amaga quan es parla de les realitats municipals. De la seva intervenció (que la posem al teu abast en versió PDF), en varen sobresortir els elements descriptius i de diagnosi d’un fenomen que si ve manté els índexs estables d’anys anteriors, es constaten noves alertes arran de la crisi, amb un augment de la segregació en aquells barris i municipis més benestants. De la mateixa manera que no tota segregació ve acompanyada d’un rerefons migratori o cultural, sinó que els factors socioeconòmics i de classe social emanen de nou com a constitutius de bretxes socials en bona part del territori català, cadascun d’ell amb les seves pròpies característiques com bé va il·lustrar el professor Bonal en la seva intrervenció.
Després de la diagnosi, varen venir els dilemes que intervenen en els procésos generadors d’igualtats d’oportunitats en un marc educatiu. Aquest tema va centrar la segona ponència que va anar de la mà del professor dels estudis d’Arts i Humanitats de la UOC, Isaac González i que va posar èmfasi en explicar i entendre quines lògiques i tensions actuen i es generen quan es pretén incidir en polítiques d’igualtat d’oportunitats.
Una part important de la jornada i que complementava les sessions teòriques i acadèmiques, era la taula rodona d’alcaldes i alcaldesses, concebuda per tractar amb les viviències i el saber d’aquell qui trepitja el carrer de la seva ciutat cada dia,per tal d’oferir una mirada curosa a un qüestió tan cabdal com incòmode de parlar com és la segregació escolar. Arribats aquest punt el protagonisme va recaure en els alcaldes de Mataró, David BoteJosep MayoralJordi San José, i l’alcaldessa de Vic, Anna Erra. Tots ells varen coincidir en la necessitat de reduir i evitar la segregació escolar si el que es vol és apostar per polítiques d’equitat i generadores d’igualtat d’oportunitats. En aquesta part inicial de la taula rodona es varen tractar aquelles qüestions substantives de la política educativa municipal així com la suma de pràctiques referents en cadascun dels municipis, ja sigui des del paper cabdal dels consells escolars de Mataró, a l’establiment de ràtios d’alumnat nouvingut a Vic, a la tarifació social dels serveis municipals d’Escola Bressol i Escola de Música de Sant Feliu de Llobregat, i la dinamització de projectes com el Cantània o de polítiques vinculades amb la formació professional a Granollers. Ara bé, totes aquestes bones pràctiques varen anar acompanyades de reivindicacions i demandes basades en la dèbil posici´dels ajuntaments catalans en matèria de finançament i d’incidència real en qüestions que poden ser generadores de desigualtats com la generalització d’horaris escolars compactats i reduits en l’escolaritat pública i una jornada escolar més llarga i extensa en la concertada, o bé que se suprimeixin línies de P3 en escoles on hi ha demanda i es pot consolidar un projecte educatiu que afavoreixi la cohesió social i territorial.
L’acte va cloure amb unes breus paraules de comiat de Rafel Homet en funcions de conductor de la taula rodona i de Josep Maria Carreras, vicepresident de la Fundació Ernest Lluch qui va agrair l’assistència i va convidar al presents a repetir l’experiència en les properes Jornades Ernest Lluch sobre Municipis.
* Tan bon punt disposem del vídeo de la Jornada el posarem a l’abast en aquest espai web.