L’accés a l’habitatge s’ha convertit en un problema compartit per moltes ciutats d’arreu del món. Amb preus que no deixen d’enlairar-se molt per damunt del que ho fan els salaris, amb independència que siguin de compra o de lloguer, les conseqüències son moltes i diverses. Aquestes van des de la necessitat de dotar-se d’habitage públic a les d’haver d’atendre necessitats específiques ja sigui per facilitar l’emancipació o la dignitat de persones amb mancances habitacionals o la d’augmentar l’autonomia d’aquelles persones que necessiten tenir cobertura en serveis específics. D’altra banda, parlar d’habitatge també és parlar de ciutats, de planificació urbanística i de fer-ho pensant en clau de regió metropolitana, ja que els processos de gentrificació i d’expulsió de veïns de les seves llars, ja no només es dona en barris específics afectats pel turisme.
Totes aquestes qüestions van estar presents en la interessant conversa mantinguda entre la sociòloga Consol Prados i l’economista experta en habitatge, Carme Trilla, l’actual Presidenta de la Fundació Hàbitat3 i de l’Observatori Metropolità de l’Habitatge a Barcelona. L’acte va tenir lloc el passat divendres 22 de novembres a la tarda, en una sala d’actes de la Biblioteca Ernest Lluch de Vilassar de Mar que per a la ocasió va reunir prop de 70 persones que van poder gaudir d’un diàleg còmplice però expert, rigoròs però valent. I és que en paraules de les dialoguistes l’habitatge només preocupa quan la bombolla creix, perquè els preus pugen. En canvi, quan la bombolla peta i la problemàtica des desplaça de les classes mitjas a les baixes, la problematica esdevé més crua i difícil, a l’hora que desapareix del top 10 de preocupacions ciutadanes. Revertir això és ben complicat en una societat que segons Trilla “no s’ha preparat culturalment pel lloguer” i que “hi vol entrar amb 100 anys d’endarreriment respecte Viena pel que fa a l’adquisició de sól públic i la gestió d’habitatge públic”. Raons per les quals dibuixen un present complicat però amb escletxes per les quals anar fent camí en la bona direcció.
L’acte es va fer l’endemà de la commemoració dels 19 anys de l’assassinat d’Ernest Lluch.
