El passat divendres 30 de maig de 2025, a l’Auditori Mercè Rodoreda del campus de la Ciutadella de la UPF va tenir lloc l’acte de lliurament del XXè Premi Ernest Lluch de Ciències Socials i Polítiques, al millor treball de recerca de Batxillerat defensat al curs acadèmic 2024-2025.
El premi Ernest Lluch, que es convoca des del curs 2005-2006, s’ha atorga al millor treball de recerca desenvolupat en l’àmbit de les ciències socials i polítiques presentat durant curs acadèmic vigent en els centres de secundària públics, privats o concertats de Catalunya.
L’acte ha comptat amb la presència de les persones guardonades, acompanyades pels respectius familiars, tutors i amics, així com pels membres del jurat i representants institucionals d’ambdues institucions convocants i ha estat presidit per la Secretària de Millora Educativa del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya, Sra. Josefa (Pepín) Beltrán. L’acte ha comptat amb la presència institucional la Vicerrectora d’Estudiants i Alumni de la Universitat Pompeu Fabra, Dra. Aïda Solé Auró, qui ha iniciat l’acte i ha donat la benvinguda a tothom a la seu de la Universitat Pompeu Fabra i ha donat la paraula a la Secretària Sra. Pepín Beltrán, a professora, Dra. Rosa Lluch en nom de la Fundació Ernest Lluch, i finalment al Degà de la Facultat de Ciències Polítiques i Socials de la Universitat Pompeu Fabra, Dr. Abel Escribà. Totes elles han representat ambdues institucions en un acte emotiu protagonitzat pels alumnes, famílies i tutors dels finalistes.
El jurat del premi, presidit per Abel Escribà Folch, degà de la Facultat, i format quatre vocals vinculats a la UPF (Clara Cortina, Jordi Guiu, Pere Jódar i Miquel Salvador) i quatre a la Fundació Ernest Lluch (Josep Maria Carreras, Joan Fuster, Rosa Lluch i Ferriol Sòria ha decidit atorgar un primer premi i tres accèssits
Premi Ernest Lluch
El títol del treball guanyador d’enguany ha estat “Anàlisi de l’ensenyament de la literatura per al desenvolupament de l’empatia i la seva relació amb la democràcia.” treball realitzat per Jana Ferrer Pascual de l’Institut Montsoriu d’Arbúcies.
La recerca de la Jana ens convida a pensar la literatura no només com una eina pedagògica, sinó com una veritable palanca de transformació democràtica. Partint del pensament de Martha Nussbaum, que defensa la lectura com a via per al desenvolupament de l’empatia, l’autora analitza amb profunditat el currículum vigent, les lectures prescrites i les pràctiques docents a diversos centres educatius catalans. La seva metodologia, que combina l’anàlisi de textos teòrics, legislació educativa i entrevistes rellevants a docents, es veu enriquida per una classificació intel·ligent de les obres literàries treballades a les aules. El resultat és un treball rigorós, sensible i profundament compromès amb la defensa de les humanitats com a fonament per a una ciutadania crítica. Amb propostes útils i conclusions d’alt impacte educatiu, aquest treball destaca per la seva excel·lència, i ens recorda el perill que suposa desplaçar la literatura del currículum: posar en risc el cor mateix de la democràcia.
Accèssits
En aquesta edició el jurat ha atorgat als següents treballs els 3 accèssits corresponents al XX Premi Ernest Lluch de Ciències Polítiques i Socials esmentats sense un ordre de preferència, són els següents:
“Procés d’emancipació dels extutelats” treball realitzat per Irene Márquez Navarro de l’ Institut Manuel Sales i Ferré d’Ulldecona
La Irene planteja una investigació sobre un tema que lluny de la punyent actualitat conjuntural d’aquests dies és d’importància cabdal per entendre la responsabilitat que tenim com a societat vers grups especialment vulnerables. Amb una mirada rigorosa i compromesa, aquest treball posa el focus en una qüestió sovint desatesa però fonamental: el futur dels joves que han crescut sota la tutela de l’administració un cop arriben a la majoria d’edat. L’autora analitza amb detall els serveis d’acompanyament existents —des de prestacions econòmiques fins a suports jurídics, psicològics i d’habitatge— i en valora l’eficàcia en el procés d’emancipació. A través d’una recerca que combina l’anàlisi normativa i documental amb una aproximació als centres i professionals implicats, el treball assenyala les mancances estructurals i reivindica la responsabilitat col·lectiva d’evitar que aquests joves caiguin en la precarietat. Un estudi sòlid, sensible i socialment rellevant.
“No hi som totes, falten les preses“ treball realitzat per Júlia Figueras Pérez de l’Institut Bernat el Ferrer de Molins de Rei
El treball de la Júlia s’endinsa en el dia a dia del col·lectiu de les dones preses que representen prop del 6% del conjunt de persones preses dins del sistema penitenciar català. A través de l’anàlisi legislatiu i normatiu del sistema penitenciari, dades oficials i testimonis, s’exploren les condicions de vida de les internes, el seu perfil social i econòmic, i les conseqüències del pas per la presó. Amb una mirada crítica i profundament empàtica, aquest treball s’endinsa doncs en una realitat sovint invisibilitzada: la de les dones en el sistema penitenciari català. L’autora analitza el marc legal i les condicions de vida dins les presons, però va més enllà, donant veu a testimonis directes de internes, ex-internes, professionals i activistes. El treball denuncia les múltiples formes d’exclusió que pateixen aquestes dones i qüestiona si la reinserció és realment possible en les condicions actuals. Una recerca valenta, compromesa i excel·lentment documentada que reclama justícia per a les més oblidades.
“Del silenci a l’acció. La cultura de la violació i el paper de les joves després del cas de La Manada“ treball realitzat per l’Aila Bedoya Xarles de l’institut Pau Claris de Barcelona.
El treball “Del silenci a l’acció” analitza la cultura de la violació a partir del cas de La Manada. Aquest treball excel·lent mostra com la recerca social pot ser també una eina de denúncia i transformació. Amb una maduresa admirable, l’autora analitza les dinàmiques de criminalització de les víctimes de violació en el context del cas de La Manada, combinant una rigorosa revisió teòrica amb un focus grup amb noies adolescents. La recerca qüestiona profundament com el sistema judicial, els mitjans de comunicació i les ideologies reaccionàries condicionen la percepció pública de les agressions sexuals, i proposa accions concretes des de la veu de les joves per avançar cap a una democràcia més segura i justa per a les dones. Un treball valent, compromès i necessari.
La convocatòria del curs 2024-2025 del premi Ernest Lluch ha comptat amb la participació de 74 treballs vàlids (d’entre un total de 99 de rebuts), i les temàtiques que aborden, com en cada edició, són un reflex de les preocupacions de la societat.
L’evolució de la cultura de la violació, l’esdevenidor dels ex-tutelats, la realitat del dia a dia de les preses del nostre sistema penitenciari i la necessitat de repensar com abordem la literatura als nostres centres educatius per assegurar l’adhesió crítica i fonamentada als preceptes democràtics son un mosaic dels temes dels Treballs de Recerca que es complementen amb les múltiples perspectives socials i polítiques dels treballs rebuts. És un goig com a jurat llegir sobre aquelles qüestions que preocupen i motiven als nostres ja nous conciutadans i constatar l’enorme rigor i talent de les generacions que ara comencen a treure el cap.
El Jurat vol agrair la participació dels estudiants i centres que s’han animat a presentar els treballs vàlids a aquesta edició del premi. És de justícia no oblidar que al darrere de cada treball, premiat o no, algú s’ha esforçat; hi ha posat ganes, temps, intel·ligència i esforç. El jurat vol acabar fer un sincer agraïment a tots els qui ho han fet de manera tan brillant com rigorosa.
Recupera aquí l’Acte de Lliurament del Premi en Video:
Fotografia de guanyadors i jurat amb la Secretaria de Millora Educativa Beltrán i la Vicerrectora Solé-Auró:
Fotografia de grup, premiats i famílies.
