CERCAR Notícies

Una crisi europea, nostra i humanitària

 Crònica de la Jornada Ernest Lluch a Torroella de Montgrí 2016

Compartir

10 d'octubre de 2016

Descarrega

Galeria

Descarrega

 Una crisi europea

Aquesta crisi posa de manifest la necessitat d’esmenar la pàgina als estats membre de la Unió Europa per tal d’atendre de manera conscient una realitat que ens afecta com a europeus, perquè aquesta “és una crisi nostra, europea, i no una crisi d’ells, dels refugiats”. Així de clar ho plantejava l’Anna Terrón a l’inici de la primera de les ponències de la jornada. Terrón, qui fou representant especial i portaveu de la Unió per a la Mediterrània (2013-2015), exsecretària d’Estat d’Immigració i Emigració i actual presidenta d’Instrategies va encarar la seva ponència desmentint que es tractés d’una “crisi dels refugiats” sinó que va exposar la seva tesi sobre el fet que és una pofunda crisi europea que posa en risc el futur de la pròpia UE. Una de les solucions? Més Europa, més coordinació i estratègia comuna i menys interessos d’estats, i per tant l’articulació d’una resposta conjunta, tan a l’acollida dels refugiats i a la migració, com per posar fre a l’auge de la xenofobia i l’euroescepticisme que pot acabar minant els fonaments de l’UE.

Una crisi “nostra” i de valors

La Investigadora associada del GRITIM-UPF i experta del Consell d’Europa al projecte Intercultural Cities, Gemma Pinyol, va protagonitzar la segona de les ponències acadèmiques i ho va fer enllaçant amb el plantejament iniciat per Anna Terrón sobre que és una crisi “nostra” i que enlloc de parlar de gestió dels refugiats va voler posar l’accent en les característiques i condicionants del discurs de rebuig a l’acollida de refugiats. Un rebuig manifestament institucional en el cas d’alguns països membres com Hongria o Eslovaquia i fins i tot Espanya, que lluny d’atendre els compromisos d’asil acordats com països com Alemanya i els nòrdics, se situa en xifres ridícules i vergonyants. Però aquest rebuig a la idea d’acollir, a la solidaritat amb el refugiat, hi ha tot el substrat ideològic de la “xenofobia moderna”, que en paraules de Pinyol fa referència al reguitzell d’excuses i d’argumentaris consistents a no reconèixer a l’altra, a convertir-lo en el portador dels mals contemporanis. Desmentir rumors i evitar fer estereotips sobre l’altre, també va ser un dels aprenantatges d’aquesta ponència que insistia en què la crisi és nostra des d’un punt de vista moral i de valors. Si prevalen les pors i la xenofòbia, sinó hi ha una aposta clara pels valors humans, Europa pot deixar de ser el que és: un mirall de qualitat de vida i de democràcia per a moltes persones d’arreu del món, que prefereixen jugar-se la vida al cost que sigui per viure a Europa.

Una crisi humanitària

A la taula rodona es va complementar el poquer de mirades de la jornada. A les mirades més analítiques ofertes per la consellera i les dues ponents, per posar de manifest la visió sobre el terreny s’hi va afegir el testimoni expert i en primera persona d’Albert Roma, representant de l’ONG Proactiva- OpenArms, especialitzada en el rescat marítim i que tan preuada tasca estan realitzant a les costes mediterrànies. Amb llenguatge clar i directe, la seva visió va complementar el relat d’una crisi que presenta diferents arestes, totes elles punxegudes i que reclamen fer les coses més ben fetes de les que s’han fet fins ara. Salvar vides humanes és ben seriós i fer-ho de manera sistematitzada i a diari des de fa gairebé dos anys resulta no només dolorós sinó que diu molt de la feina que queda per fer en matèria de sensibilització, solidaritat i presa de consciència que les crisis humanitàries, com aquesta, necessiten convenciment i valentia per afrontar-les posant-hi allò que cadascú pot fer: pressió als poders i institucions amb capacitat d’actuació, incidència ideològica en favor de la dignitat de les persones i ser solidari amb el qui pateix.