La XV Jornada Ernest Lluch de Torroella de Montgrí, que organitzen el Museu de la Mediterrània i la Fundació Ernest Lluch, es va celebrar el passat dissabte 6 d’octubre i versà sobre‘Autoritarisme i populisme, avui’ amb l’atenta mirada a l’auge del fenomen a tota a Europa i fent especial èmfasi als casos italià i espanyol. Per a l’ocasió es va comptar amb la participació dels historiadors Xavier Casals i Paola Lo Cascio, així com la participació a la taula rodona del periodista i regidor de Torroella, Josep Martinoy i l’historiador Joan Fuster.
La jornada es va iniciar amb la intervenció de l’alcalde de Torroella, Josep Maria Rufí i dels directors del Museu de la Mediterrània i de la Fundació Ernest Lluch, Gerard Cruset i Ferriol Sòria, respectivament, qui varen coincidir en l’interès i actualitat del tema d’enguany així com en el lament per l’absència de la torroellenca i exconsellera de la Generalitat de Catalunya, Dolors Bassa, actualment empresonada a Figueres, qui tot just fa dos anys enrera va inaugurar aquesta jornada anual de debat i reflexió.
La primera ponència de la jornada va anar a càrrec de Paola Lo Cascio. L’historiadora i politòloga va centrar la seva intervenció en la diferenciació dels termes autoritarisme i populisme, per tal d’exposar la seva interrelació. i ho va fer a partir del cas italià, especialment ric en paralelismes i analogies amb fenòmens com el feixisme de Mussolini, el populisme del ‘qualunquismo’ i l’evolució de la Lega Nord, exemples que entronquen en la pervivència d’un feixisme estructural a l’entorn del MSI primer, a l’existència d’un partit nítidament popliste, ja als anys ’40 amb el Partido de l’Uomo Qualunque (homé comú) o ara amb el Moviment 5 estrelles; i a la reconversió del nacionalisme de la Lega Nord a l’extrema-dreta identitaria de la Lega actual, amb Matteo Salvani com a principal abanderat. Amb el cas italià, Lo Cascio, va voler exposar tan els fils i lligams dels fenòmens actuals amb el passat recent de la política italiana, com aquells aspectes susceptibles de ser tinguts en compte encontextos polítics diferents com pot ser el català o l’espanyol.
Després de la pausa va ser el torn de Xavier Casals, historiador amb un gran bagatge en l’estudi de l’extremadreta a Catalunya i a Espanya, i amb un ampli coneixement de l’abast del fenomen actual de l’auge de la nova dreta identitaria a tot Europa. Precisament la seva intervenci´va incidir en la visualització de l’abaasti impacte del fenomen, suficientment mportant com per condicionar les eleccions europes de l’any vinent. Segons Casals,cal aturar-se a entendre bé el fenomen d’aquesta nova dreta identitaria, que parteix d’ideals democràtics no liberals, que tendeixen a l’autoritarisme i que se serveix del populisme per a treure rèdits electorals. En aquest sentit la pon`ncia de Casals va ser molt i·lustrativa de la capacitat de transmissió del missatge apocalíptic en el que solen incòrrer per tal d’aglutinar un ventall ampli de votants, ja siguin dones, joves i immigrants, perquè del que es tracta és de presntar-se com els salvadors dels mals socials en el que s’ha encallat la política tradicional.
Dues ponències dinàmiques i riques en exemples que va satisfer a un públic assistent que va tenir l’oportunitat d’afegir-se al debat durant el torn de preguntes de la taula rodona posterior. Precisament, ala taula rodona a banda dels ponets s’hi afegiren en Josep Martinoy, regidor de l’ajuntament de Torroella i periodista expert en política internacional i Joan Fuster, historiador i membre de l’executiva de la Fundació qui va dirigir unes breus paraules de comiat i agraiment al públic assistent, participants i organitzadors per haver fet possible la celebració d’aquesta XV Jornada ernest Lluch a Torroella de Montgrí.
