La Facultat de Ciències Polítiques i Socials de la Universitat Pompeu Fabra i la Fundació Ernest Lluch, amb el propòsit comú d’incentivar el debat i el diàleg sobre qüestions candents de l’actualitat política i social, van organitzar per onzè any consecutiu la Jornada Ernest Lluch de Ciències Polítiques i Socials.
La jornada titulada ‘De les primaveres àrabs a la crisi dels refugiats’ va tenir lloc ahir dijous 25 de febrer, a l’auditori del Campus de la Ciutadella de la Universitat Pompeu Fabra, i va constar de dues parts. Una primera centrada en la ponència-marc a càrrec d’Eduard Soler Lecha, investigador principal del CIDOB sobre la Mediterrània i l’Orient Mitjà. I una segona part amb la taula rodona d’ experts com a protagonista. Moderada per Caterina García, catedràtica de Dret Internacional de la UPF, a la taula hi participaren Gemma Pinyol, investigadora associada del GRITIM-UPF, experta del Consell d’Europa i directora d’Instrategies, que analitzà l’experiència migratòria sobrevinguda (l’anomenada crisi dels refugiats), i Xesco Reverter, periodista i director del programa Món 3/24, de Televisió de Catalunya, qui abordà el tractament donat pels mitjans de comunicació en aquests esdeveniments, així com els canvis i paradigmes sota els quals s’informa i s’accedeix a les fonts d’informació.
L’acte va arrencar amb la tradicional benvinguda a càrrec de David Sancho, degà de la Facultat de Polítiques de la UPF, i Joan Majó, president de la Comissió Executiva de la Fundació Ernest Lluch, parlaments que precediren la ponència-marc que va anar a càrrec d’Eduard Soler Lecha. L’ investigador principal del CIDOB sobre la Mediterrània i l’Orient Mitjà va desenvolupar una ponència enfocada a la síntesi i al recorregut explicatiu de les principals claus interpretatives que han convulsionat la mediterrània i el món àrab, del 2010 cap aquí. I és que l’onada iniciada amb les protestes i canvi de govern a Tunísia va arribar amb força des del magreb fins a la península aràbica i més enllà. Ara, cinc anys després la gestió de la crisis dels refugiats obre velles ferides i planteja nous reptes a escala mundial i europea. Amena, il·lustrativa i didàctica la ponència va servir per ubicar als assistents que omplien l’auditori, principalment alumnat de la Facultat de Polítiques de la UPF, amb la temàtica de la jornada.
Precisament, la mirada experta i polièdrica i pluridisciplinar els membres de la taula rodona va propiciar que es generés un debat de calat amb la pretensió d’analitzar un escenari complex com el de les causes i conseqüències de la crisi dels refugiats. Si la ponència havia permès copsar i entendre els ccanvis o anhels de canvis que es concentren en un espai-temps concret i que es propaguen per una vasta àrea, la taula rodona va servir per precisar alguns aspectes de la gestió de la crisi dels refugiats (Pinyol) i del paper dels media (Reverter). D’aquesta manera, i després d’un nodrit torn de preguntes del públic, a pocs minuts abans de les dues del migdia es va posar punt i final a una jornada intensa i profitosa.
La jornada en vídeo (UPF):