En una sala d’actes de la Biblioteca Ernest Lluch de Vilassar de Mar plena, a les set e npunt de la tarda es va iniciar el segon diàleg del cicle d’enguany a Vilassar de Mar, població natal d’Ernest Lluch i on la Fundació hi té la seu. El tema a parlar era el de les possibilitats d’una nova arquitectura constitucional i el de l’exploració d’un nou encaix després de la sentència del Tribunal Constitucional del 2010, orígen, en part, de la derivada política viscuda a Catalunya de llavors ençà. Una qüestió de plena actualitat però que requereix d’una mirada més amplia i calmada que la que s’ofereix a diari, tant a les xarxes socials com en els mitjans de comunicació. Més diàleg respectuós i expert per a plantejar més bons arguments. Amb aquesta idea es va bastir el diàleg protagonitzat per Xavier Arbós i Joan Ridao. El primer, Catedràtic de Dret Constitucional de la Universitat de Barcelona i el segon, professor de Dret Constitucional a la Universitat de Barcelona i Conseller del Consell de Garanties Estatutàries de Catalunya, a banda de militant d’ERC des de mitjan dècada dels vuitanta i un dels polítics partíceps en la negociació estatutària.
I és que ahir era 18 de juliol, un dia de commemoracions diverses. La més òbvia era la que feia referència a l”l’Alzamiento nacional”, una sedició militar colpista que 80 anys enrera va propiciar l’inici de la Guerra Civil a Espanya. D’altra banda, amb una popularitat i trascendència menor, però amb una gran correlació amb la temàtica a debatre, ahir també es recordava el 10è aniversari de l’aprovació de l’Estatut de Catalunya (19 de juliol de 2006), abans de ser “ribotat” i sentenciat. D’aquell episodi -abastament recordat per Ridao al llarg de la conversa dialogada-, a la situació “encallada” d’ara, tal i com lamentava Arbós, han passat deu valuosos anys en els que s’han enquistat les relacions amb l’estat i l’independentisme (i l’anti independentisme també) han emergit en força. Davant d’aquesta situació, diverses vies de sortida, totes elles complexes i condicionades a la voluntyat política d’uns partits polítics no sempre predisposats a vetllar pel mitjà i llarg termini. D’aquí que el diàleg es basés sobretot en argumentacions expertes de part dels dos constitucionalistes de formació ique es rebutgés la frontalitat entre la via independentista i la reformista, per bé que en el torn d’intervencions obertes al public, es va tractar la qüestió desacomplexadament. Per Arbós, declarat gradualista i per tant partidari d’anar eixamplant el marc d’autogovern mitjançant el pacte negociat amb l’estat, va instar a reflexionar sobre la neessitat de plantejar bé tots els escenaris possibles, ja siguin els més desitjables (els reformistes) com els “mals menors” (decisions unilaterals i referèndums). Per la seva part, Ridao, militant d’una formació independentista, rebutjava d’entrada la idoneitat de plantejaments unilaterals i es mostrava moderadament distant amb el procés endegat pel Parlament, a la vegada que s’asincerava davant les poques expectatives de canvi i de negociació per part de l’estat, el que l’empenyia a defensar la via del referèndum “que s’acabarà fent més tard o més d’hora”.
En aquest marc de conversa dialogada i d’intervencions del públic més raonades que vehements, durant 90 minuts va transcórrer aquest segon diàleg del Cicle de Diàlegs sobre Economia i territori a Vilassar de Mar. El professor Esteve Oroval i col·laborador de la Fundació Ernest Lluch en la coordinació d’aquest cicle, va anunciar que el darrer diàleg d’enguany a la vila maresmenca se celebrarà el poper 18 de novembre, en un acte en record a Ernest Lluch que comptarà amb la participació de l’economista Antón Costas i del periodista Xavier Vidal-Folch, que dialogaran sobre l’estat de l’economia mundial després del Brexit i de les eleccions presidencials nord-americanes.