CERCAR Notícies

Xavier Bonal i Ainara Zubillaga expliquen que l’accés a l’educació obligatòria no és suficient per garantir la igualtat d’oportunitats educatives

Tercer diàleg sobre la (Des)igualtat d'oportunitats del cicle organitzat entre l'IVIE i la Fundació Ernest Lluch

Compartir

21 d'octubre de 2024

Descarrega

Galeria

Descarrega

Recupera aquí la NOTÍCIA A LA WEB de l’IVIE

L’educació ampliada, és a dir, aquella que va més enllà de l’obligatòria, ha esdevingut un requisit per accedir a ofertes laborals de qualitat i, per tant, en un fonament de la desigualtat, segons van explicar ahir Xavier Bonal, catedràtic de Sociologia de la Universitat Autònoma de Barcelona; i Ainara Zubillaga, directora dEducació i Formació de la Fundació Cotec; al diàleg Accés a l’educació i aprofitament d’oportunitats. La sessió, inclosa al cicle La [Des] Igualtat d’oportunitats que organitza la Fundació Ernest Lluch i l’Ivie, amb la col·laboració de CaixaBank, va analitzar l’equitat en l’àmbit educatiu, tant a l’accés com als resultats i oportunitats futures que es deriven de laprenentatge obtingut.

Els ponents van destacar la necessitat d’afavorir el dret a una educació ampliada, és a dir, amb formació de 0 a 3 anys i postobligatòria, però també afavorir les experiències d’aprenentatge fora de l’educació formal a què, ara mateix, només hi poden accedir les famílies amb recursos. Per a Xavier Bonal, el dret ampliat a l’educació és fonamental per aconseguir la igualtat en la inserció laboral posterior, ja que “la devaluació de les credencials és constant i això fa que l’accés a l’educació bàsica no sigui suficient. Les diferències són el volum de despesa privada i l’accés a la formació ampliada, més enllà de l’educació formal”. Per part seva, Ainara Zubillaga ha apel·lat a les administracions locals perquè ofereixin opcions d’educació extraescolar a les famílies en situació socioeconòmica desafavorida.

A més dels nivells de formació, els dos ponents van destacar la desigualtat entre centres educatius per les condicions d’escolarització. “La segregació de l’alumnat en funció de la seva condició social és una de les raons principals d’aquesta desigualtat. Tenim escoles que funcionen a un nivell elevat quant a resultats i d’altres que són guetos per la concentració d’alumnat desfavorit”, explica Bonal. Segons la seva opinió, calen polítiques que modifiquin les pautes de demanda de les famílies, perquè no generin aquesta segregació. “Les escoles concertades han de ser gratuïtes, però actualment el 15% dels centres concertats cobren quotes al seu alumnat per obtenir un benefici econòmic. Simplement retirant aquesta aportació es podrien subvencionar els centres que, per contra, estan infrafinançats”.

A més, Ainara Zubillaga va recordar que “Espanya té uns nivells molt baixos de formació del professorat en accions relacionades amb la diversitat i també en un treball col·laboratiu entre els docents. Es tracta d’una formació necessària per abordar les desigualtats a les aules”.

Com a directora dEducació i Formació de la Fundació Cotec, Zubillaga també va voler analitzar la bretxa digital a les escoles. Segons les estadístiques que va presentar, més d’un 65% de la població pensa que l’educació digital genera exclusió a l’educació. No obstant això, segons la seva opinió, no hi ha estudis que justifiquin aquesta afirmació. A més, va ressaltar el canvi d’enfocament de les famílies, que han passat d’exigir que la tecnologia s’instal·li als centres a un nou corrent que ha sorgit i que demana tot al contrari eliminar la tecnologia de l’educació. Segons la seva opinió, aquesta mesura afectaria els nens les famílies dels quals no els poden proporcionar l’alfabetització digital que serà necessària en el futur. “Cal deixar que els professors decideixin quan la tecnologia pot aportar aquest valor afegit i s’ha d’utilitzar”.

Els dos ponents van coincidir que una de les raons per les quals no pot desaparèixer la tecnologia de les aules és la irrupció de la intel·ligència artificial. “L’escola ha d’aprendre a gestionar-la, trobar les virtuts i riscos que suposa, però és impossible negar-la”, va aclarir Bonal. Per Zubillaga, la intel·ligència artificial es percep com a amenaça perquè no se sap manejar i es rebutja per desconeixement, però obligarà a canviar l’objectiu de l’educació. “Si abans se centrava a assenyalar les respostes, ara haurà de centrar-se a ensenyar a plantejar les preguntes adequades”. A més, l’escola ha de tenir capacitat d’alertar l’alumnat davant del bombardeig de fonts d’informació manipulades deliberadament a través de la intel·ligència artificial, va insistir Bonal.

Lacte va acabar amb preguntes del públic formulades per la gerent de l’IVIE Pilar Chorén.

Recupera aquí el Vídeo de la Sessió: