Dilluns 13 de febrer, al matí. Amb l’auditori del campus de la Ciutadella de la UPF ple d’estudiants es va celebrar la dotzena edició de l’anual Jornada Ernest Lluch de Ciències Polítiques i Socials que promouen conjuntament, la facultat de Polítiques i la Fundació Ernest Lluch.
La jornada es va obrir amb uns breus parlaments de benvinguda a càrrec de Miquel Salvador, degà de la Facultat, i Joan Majó, president de la Fundació Ernest Lluch,. que van donar pas a la primera de les dues parts de la que constava la jornada: la conferència de Jorge Riechmann. El degà va presentar al conferenciant de qui en va destacar el seu perfil erudit i polifacètic que el converteix en una de les persones amb més autoritat per parlar sobre la crisi ecològica i social.I és que el professor Riechmann, a part d’impartir classes de Filosofia, també llicenciat en ciències Matemàtiques i doctor en ciència Política, a més d’escriptor i poeta, i autor d’una tesi sobre el Partit Verd alemany.
La seva ponència (el power point de la qual es pot trobar al blog de l’autor tratarde.org) va incidir en els determinants energètics que estan tensant el model de vida actual i que ens empenyen a una reformulació del paradigma social: hi ha límits energètics i hi ha reptes que cal assumir d’immediat , doncs el “futur no és com ens l’havien explicat” i que “confiar-ho tot als avenços tecnològics pot ser tan ilusori com pessimista poden semblar les consideracions a la insostenibilitat del sistema que ens regeix”. I és que per Riechmann, el model social i econòmic basat en l’explotació dels recursos fòssils s’ha de substituir i per fer-ho calen passes fermes, petites i grans, quotidianes i de llarg abast per tal de revertir el que enlloc de ser un relat de progrés i creixement etern que ens pot portar al ciberespai, esdevingui, metafòricament parlant, l’enfonsament del Titanic, del vaixell insígnia de l’era de l’explotació energètica i del consum desmesurat, que comporti un escenari més devastador del que se’ns sol projectar.
Seguidament del torn obert de preguntes, es va donar pas a una taula rodona de debat en la qual les anàlisis teòriques van baixar a un terreny més proper. D’una banda, María Campuzano, membre d’Enginyeria sense Fronteres, de la Xarxa per la Sobirania Energètica i portaveu de l’Aliança contra la Pobresa Energètica, va incidir en els problemes de l’actual model energètic i empresarial del sector i de les conseqüències que se’n deriven, essent probablement la més coneguda i tràgica, la pobresa energètica o millor dit: ineficiència energètica que perjudica al pobre.
Finalment, Sonia Giménez, activista i fundadora de la Taula de l’Aigua de Terrassa, va centrar-se en la pròpia experiència d’activista en pro de la municipalització de l’aigua, i de defensar i difondre el punt de vista de pensar l’aigua com a bé comú. La moderació de la taula rodona la va portar el professor del Departament de Ciències Polítiques i Socials de la UPF, Christos Zografos, investigador Ramon i Cajal i membre del Johns Hopkins University – Pompeu Fabra University Public Policy Center, reconegut expert en les relacions entre societat, política i transformació mediambiental.
A les dues en punt, després de tres hores ininterrompudesde sessió es va posar punt i final a la dotzena Jornada Ernest Lluch de Ciències Polítiques i Socials a la UPF.