Reproducció adaptada de la Notícia a la web de l’IVIE.
El novè cicle de diàlegs de la Fundació Ernest Lluch i l’IVIE va culminar el 2 de novembre de 2026 amb l’entrevista al director de Big Data i Intel·ligència Artificial de Funcas, Daniel Peña: Intel·ligència Artificial: claus per entendre el canvi. Les preguntes formulades per l’investigador de l’IVIE Juan Fernández de Guevara van servir per sintetitzar els principals missatges sobre les implicacions socials i econòmiques de la IA que s’han anat analitzant en els quatre diàlegs anteriors del cicle.
Daniel Peña es va mostrar pessimista sobre el rumb que estava prenent el desenvolupament i l’ús de la intel·ligència artificial al món, i va ser especialment crític amb l’alarmant augment de la desigualtat que està provocant la IA. «La distància entre la riquesa de l’1% de persones més riques i la mitjana del 50% de la població ha augmentat al món fins al punt que, als Estats Units, la desigualtat actual és la que hi havia fa un segle. A Espanya hem retrocedit 40 anys». El també catedràtic emèrit de la Universitat Carlos III de Madrid va explicar que aquesta acumulació de riquesa ha estat possible perquè les empreses que controlen la tecnologia i la IA s’han aprofitat dels beneficis de l’enorme quantitat de dades que tots hem facilitat —també els centres de coneixement com les universitats, després de la digitalització dels seus continguts. «El problema és que els països que haurien d’aturar això, com els Estats Units o la Xina, s’estan aprofitant directament de la IA i no intervindran. S’està creant un oligopoli d’empreses que ofereixen sistemes opacs i acabem acceptant algoritmes i eines que no sabem com funcionen. A més, la lliure competència no existeix perquè no hi ha empreses que puguin competir, i les grans fan tot el possible perquè ningú pugui entrar al mercat», va advertir.
La conseqüència principal d’aquesta concentració, va recordar, és que s’està produint una acumulació del benefici del capital que no es repartirà entre els treballadors, cosa que està derivant en l’increment tan alarmant de la desigualtat.
Pel que fa a la posició de la Unió Europea per intentar contrarestar aquests efectes, Peña va recordar el retard en les inversions que podrien permetre crear empreses d’IA més alineades amb els valors humans que promulga la UE. «Els Estats Units inverteixen 900.000 milions en IA, la Xina 300.000, mentre que la UE només 30.000». Per a l’expert de Funcas, Europa no està aprofitant la capacitat d’intel·ligència de les seves universitats per crear iniciatives potents en el desenvolupament de la IA perquè no hi ha col·laboració.
Durant l’entrevista, el ponent es va referir també a altres aspectes clau de les implicacions de la IA en àmbits com l’ocupació o l’educació. En la seva opinió, els treballadors que la saben utilitzar de manera crítica podran impulsar la seva productivitat, però les feines repetitives o amb alguna habilitat menor desapareixeran. En el cas de l’educació, Peña va defensar que la IA pot democratitzar l’ensenyament perquè dona accés a més recursos, però alhora redueix la propensió a l’esforç i al raonament lògic, per la qual cosa va plantejar la necessitat d’impulsar una forma d’ensenyament diferent.
Pots recuperar el vídeo de la sessió aquí: