Podeu veure la Notícia a la web de l’IVIE AQUÍ
Espanya ha d’aspirar a l’envelliment actiu i al model residencial per a més autònoms que ja s’ofereix al nord d’Europa
Espanya va entendre fa poc que l’Estat havia de complir un paper fonamental en l’atenció de la gent gran, ja que fins al 2006 no es va aprovar la Llei de Dependència, mentre que als països nòrdics les mesures de suport es van posar en marxa als anys 60 del segle passat. Amb aquest punt de partida, i després de la presentació del diàleg per part del director de l’IVIE Francisco Pérez, va començar el passat 21 de novembre el diàleg entre la presidenta del CSIC, Eloísa del Pino; i el catedràtic i membre del Grup de Recerca en Economia i Salut de la Universitat de Castella-la Manxa, Juan Oliva: La cura de la gent gran davant el creixent envelliment. Amb aquesta darrera sessió conclou el cicle Reptes socioeconòmics dels canvis demogràfics, organitzat per la Fundació Ernest Lluch i l’Ivie, que s’ha fet a València entre el 19 d’octubre i el 21 de novembre.
Per a la presidenta del CSIC el nostre sistema de salut s’ha d’adaptar per continuar sent útil, ja que al principi estava dissenyat per atendre malalties agudes, però l’augment de l’esperança de vida ha fet que ara les malalties siguin cròniques. Segons la seva opinió, és fonamental la coordinació sociosanitària perquè l’atenció a la gent gran sigui l’adequada, no només quan estiguin malalts.
Els dos ponents van destacar l’avenç que va suposar l’aprovació de la Llei de Dependència a Espanya per acostar-se als sistemes d’atenció als més grans dels països europeus més avançats. “Actualment, tenim 1,9 milions de prestacions, un 60% en espècie, és a dir, en serveis, i un altre 40% de prestacions econòmiques, cosa que originalment no estava prevista però que va venir propiciada per la crisi. Objectivament la llei ha ajudat força la cura de la gent gran”, va concretar l’expert en economia de la salut. Tot i això, tots dos van coincidir en algunes de les limitacions que encara té la llei com, principalment, el finançament. “La despesa en dependència ja s’acosta a l’1% del PIB, però encara necessita el suport familiar”, va aclarir Del Pino. En aquest sentit, Juan Oliva va afirmar que aquestes cures familiars són fonamentals i insubstituïbles, “monetitzar els 7.000 milions d’hores de cura prestades per la família suposaria multiplicar per 7 o per 8 el pressupost que tenim per a dependència”.
Per als protagonistes del diàleg, Espanya hauria d’aspirar a l’envelliment actiu, és a dir, a mantenir les persones grans autònomes i el major temps possible a casa seva, ajudades per les noves tecnologies, com la teleassistència. Actualment, el 80% dels més grans de 65 anys no necessita cures, només un 20% hi ha de recórrer. L’objectiu és reduir cada vegada més aquest percentatge de dependents més grans.
Juan Oliva també va explicar que el model residencial de les persones grans que ara s’està desenvolupant a Europa i al qual hem d’aspirar és el de residències amb espais comuns i serveis d’atenció, però també amb estades privades perquè es pugui mantenir l’autonomia. “La incorporació dʻaquest model ha de ser progressiva perquè actualment hi ha més de 400.000 places en residències convencionals”. El mateix opina Eloísa del Pino, que confia que s’ampliarà l’esperança de vida sana i el sistema de cures real només s’haurà de produir al final de la vida, quan ja no és possible ser autònom.
La sessió va acabar amb preguntes del públic transmeses als ponents per part de la directora de l’IVIE, Pilar Chorén, que va aprofitar per agrair en nom de l’IVIE a tots els qui han fet possible aquest cicle.
Immediatament, el President de la Fundació Ernest Lluch, Joan Majó, va pronunciar unes paraules a mode de clausura del cicle, en un dia especial en el que es recordaven els 23 anys de l’assassinat d’Ernest Lluch.
Pots recuperar el Video del DIàleg AQUÍ: