Reproducció adaptada de la Notícia a la web de l’IVIE.
La intel·ligència artificial està transformant l’economia, l’ocupació i la generació de coneixement, però els seus beneficis i riscos no s’estan distribuint de manera automàtica ni homogènia, segons van destacar la investigadora de l’ETUI (European Trade Union Institute) Aída Ponce Del Castillo i el catedràtic emèrit de la Universitat de València Javier Andrés en el tercer diàleg del cicle La revolució de la IA: dimensions socials i econòmiques, organitzat per la Fundació Ernest Lluch i l’IVIE. Els desafiaments en l’àmbit laboral d’aquesta revolució tecnològica, marcada per la concentració del poder en poques empreses, van centrar el debat celebrat el 21 d’octubre de 2026 a la seu de CaixaBank de València.
Tots dos ponents van coincidir que els beneficis de la intel·ligència artificial en l’ocupació i el coneixement dependran de com s’implanti i es reguli. Ponce Del Castillo, però, partia d’una visió més pessimista i va afirmar que el control de la IA per part d’un oligopoli de només set empreses a tot el món complica la regulació. «Els governs no saben com funciona la IA i, per tant, no tenen capacitat de supervisar tecnologies que desconeixen. A més, l’accés a les empreses no és equitatiu, requereix molta inversió, que les pimes no poden afrontar ni mantenir», va destacar. En aquest sentit, també va alertar que les empreses que sí que poden accedir a la IA no tenen una estratègia prèvia per adoptar-la, no es fan la pregunta bàsica de per a què la vull, què m’aportarà, per la qual cosa, de vegades, els resultats obtinguts són molt limitats.
En aquest punt, el catedràtic de la Universitat de València va recordar una enquesta de 2025 als Estats Units que reconeixia que només el 5% de les empreses que havien fet una despesa important en IA declaraven haver-ne obtingut un retorn. La seva postura sobre la capacitat de regular la IA, però, va ser molt més optimista, i es va mostrar confiat en la possibilitat d’acompanyar l’evolució tecnològica amb la pròpia regulació dels governs i en la capacitat de resposta de la societat davant dels possibles riscos.
Pel que fa als efectes concrets de la implantació de la IA en l’ocupació, Javier Andrés va afirmar que som en una fase molt primerenca per saber on afecta més la IA, però sí que sabem que té un impacte important en la composició de l’ocupació i, sobretot, de les tasques. Va recordar que les revolucions industrials anteriors han destruït llocs de treball, però també han acabat creant més ocupació de la que n’han eliminat. Amb tot, considera que la IA presenta dues diferències importants: la velocitat d’adopció i la capacitat d’afectar treballadors el principal actiu dels quals és el coneixement.
Per la seva banda, Aída Ponce Del Castillo es va mostrar preocupada per com s’està desenvolupant la implantació de la IA a les empreses, en la seva opinió, sense integrar-hi els treballadors en el procés. «Les condicions de treball, l’autonomia, la integritat, la dignitat, la manera com un pot dir que no, es veuen afectades per l’ús de la IA a les empreses», va indicar. La investigadora de l’ETUI va afirmar que cal una regulació laboral per protegir el treballador davant de la IA i va recordar que la Comissió Europea té previst presentar a final d’any una proposta de llei que pugui regular les relacions laborals amb la IA.
En la seva opinió, els possibles avenços en productivitat de la IA no es traslladen als treballadors ni en millores de salari ni en reducció d’horari, mentre que sí que hi ha evidències de l’Agència de Salut Laboral d’Europa de l’augment de l’estrès mental dels treballadors en haver d’utilitzar aquests sistemes sense saber per a què. A més, Ponce Del Castillo va advertir que les empreses estan demanant als seus treballadors sènior que traslladin a la IA el coneixement adquirit per la seva experiència laboral, sense mesurar-ne les conseqüències a llarg termini. «Aquest coneixement també cal regular-lo», va afirmar.
Per a Andrés, la regulació de la IA és necessària en l’àmbit laboral, però confia en la capacitat de la societat per fer-ho i per extreure’n els màxims beneficis per als treballadors. El professor confia que la IA ajudi, entre altres coses, a continuar amb la històrica reducció de l’horari laboral. «A principi del segle XX la gent treballava més d’un 30% de la seva vida útil; avui hi dediquem un 11%. La IA pot ajudar que això continuï passant, però cal anar acompassant els avenços tecnològics amb el progrés social i la regulació per no deixar caure els perjudicats».
En definitiva, Aída Ponce Del Castillo es va mostrar preocupada per l’opacitat i la concentració del mercat de la IA en un grup reduït de companyies perquè limita la capacitat de les organitzacions i dels poders públics per avaluar-ne i controlar-ne els efectes. A més, considera necessari abordar no només la regulació dels productes d’IA, sinó també les relacions laborals, l’autonomia dels treballadors i la responsabilitat sobre els resultats generats per aquests sistemes. Javier Andrés, en canvi, va mostrar una perspectiva més optimista, ja que confia que tindrem regulacions que evitaran que la IA es converteixi en un gran problema.
Pots recuperar el vídeo de la sessió aquí: