El llegat humanista d’Ernest Lluch

Ernest Lluch era un intel·lectual valorat, un polític respectat i un comunicador enormement popular, quan l’assassinaren el 21 de novembre del 2000. Investigador, escriptor, professor, parlamentari, ministre, rector d’Universitat, articulista, tertulià… tot això fou Ernest Lluch, i per tot això se’l recorda, se’l reconeix i estima.

La seva vida compromesa en la defensa de les llibertats va ser precoç. Quan era un jove estudiant es va sumar a l’oposició democràtica al franquisme esdevenint el representant democràtic dels alumnes de la Facultat d’Econòmiques.

Ja com ajudant del catedràtic Fabià Estapé, fou expulsat de la Universitat de Barcelona per la seva significació política. Durant la dictadura fou detingut diverses vegades per participar en moviments socials i polítics contra el règim.

El seu activisme continuà a València, on fou vice-degà de la Facultat d’Econòmiques i fundador del Partit Socialista del País Valencià.
Mort Franco continuà amb el seu compromís militant i tornà a Catalunya el 1977 on va ser elegit diputat per Girona amb la coalició “Socialistes de Catalunya”, del qual el 1980 en fou portantveu en el Congrés dels Diputats.

El 1982 formà part del govern socialista com a Ministre de Sanitat i Consum, des del qual i fins a 1986, enfrontat als sectors més conservadors del món sanitari, va generalitzar la cobertura sanitària estatal i va crear el departament dels drets del consumidor, per primera vegada a Espanya.

Deixant la política professional va concentrar la seva activitat principal a la universitat, a la docència i investigació.

El 1986 va guanyar la càtedra de Doctrines econòmiques de la Universitat de Barcelona i entre 1989 i 1995 fou rector de la Universitat Menéndez i Pelayo que rellançà a una nova etapa d’activitat i presència.

Paral·lelament a una permanent acció pública com a articulista, tertulià i comentarista polític, continuà amb els seus treballs minuciosos i erudits especialment d’història i pensament econòmic. Fruit d’aquestes recerques ens deixà just acabades dues obres sobre el segle XVIII que essent històriques tenien una connexió directe sobre els problemes dels nostres dies.

Era un coneixedor profund de la qüestió nacional catalana i per això s’interessà tant pel País Valencià i, el darrers anys per Euskadi. S’enamorà talment del País Basc que hi posà pis i hi passava temporades. Estudià a fons el problema basc i es comprometé una i altra vegada a favor d’Euskadi, la seva identitat i la seva cultura, contra els violents i a favor del diàleg, cercant camins constitucionals per resoldre els problemes. I fou per aquestes idees que el van matar.

Què és el socialisme?

Escrit d’Ernest Lluch per a la Fundació Rafael Campalans
(2 de gener de 1999)

Director general de l’OMS, Tedros Adhanom Ghebreyesus (21/11/2025)

Vídeo Homenatge en els 25 anys del seu assassinat

Per ampliar informació accediu als següents enllaços:

  • Pròleg Miscel·lània d’ homenatge a Ernest Lluch, per Fabià Estapé
  • Catàleg exposició Ernest Lluch l’esforç per construir un país.
  • Ràdio – Cadena Ser: 100 anys amb la ràdio: 2000, l’assassinat d’Ernest Lluch
  • Video de la Biografia d’Ernest Lluch: elaborat pel PSC en l’Homenatge als 25 anys del seu assassinat

 

Ernest Lluch, L'esforç per construir un pais

Sense ficció

Ernest Lluch, lliure i atrevit

CCMA

Ernest Lluch va ser un agitador del pensament i un home polièdric, que tenia una gran capacitat d’enlluernar la gent amb noves idees. Ell va ser una de les persones que va ajudar a posar els fonaments per fer d’Espanya un país modern. Com a ministre de Sanitat i Consum del govern socialista de Felipe González, va reformar la llei de la sanitat per tal d’implantar la sanitat pública

Com accedir a l'arxiu

L’Arxiu Ernest Lluch i Martín està ubicat a Vilassar de Mar i no té un horari preestablert de consulta pública. Per aquest motiu esdevé imprescindible tramitar la sol·licitud de consulta amb 15 dies d’antel·lació, per tal de concertar dia i hora de visita per mail a: secretaria@fundacioernestlluch.org.