Recupera la notícia del Diàleg a la web de l’IVIE AQUÍ
El quart diàleg del cicle La [Des] Igualtat d’oportunitats, organitzat per la Fundació Ernest Lluch i Ivie, mostra els reptes que afronta la sanitat pública a Espanya. La sessió fou introduida pel director acadèmic de l’IVIE Francisco Pérez.
El sistema sanitari d’Espanya és ampli i equitatiu si es compara amb altres països desenvolupats, però arrossega ineficiències i desigualtats entre regions que posen en perill la seva sostenibilitat social futura, segons van explicar ahir les dues ponents del diàleg Desigualtats en l’accés als serveis sanitaris, organitzat per la Fundació Ernest Lluch i l’Ivie, a València. Rosa Urbanos, catedràtica d’Economia Aplicada a la Universitat Complutense; i Núria Mas, professora i titular de la Càtedra Jaime Grego de Global Healthcare de l’IESE; van coincidir ahir a assenyalar la necessitat de revisar el sistema de finançament autonòmic per igualar els recursos que cada autonomia pot destinar a sanitat com a punt de partida per millorar l?equitat. Tot i això, les dues expertes en economia de la salut van destacar que el problema no era tant de recursos, sinó de gestió dels mateixos.
Núria Mas va assenyalar que el sistema sanitari espanyol arrossega un 25% d’ineficiències, és a dir de despesa que no redunda en una salut més bona i que es podria utilitzar en accions més eficients. “Una part dels recursos que necessitem estan al mateix sistema”, va afirmar. Per la seva banda, Rosa Urbanos va explicar que el primer que caldria fer és obrir un debat públic sobre quin tipus de desigualtats són tolerables i quines atempten contra l’equitat. “Hi ha algunes desigualtats, com les llistes d’espera, que en algunes regions són fins a tres vegades més grans que en altres, que no són tolerables”. Per resoldre aquestes desigualtats, Urbanos va apel·lar a mecanismes de cohesió que hauria d’impulsar l’Administració Central, que, segons l’experta, després de la transferència de gestió a les autonomies, ha fet desistiment de funcions. “Una part de les desigualtats més cridaneres es podrien reduir utilitzant el criteri tècnic d’institucions independents que servissin de base per a totes les comunitats autònomes, cosa que obligaria els governs autonòmics a explicar per què es prenen decisions en contra d’aquests criteris tècnics”, va afegir.
Tant Urbanos com Mas van reconèixer que els problemes a la sanitat pública dels últims anys, com l’augment de les llistes d’espera o la saturació en serveis hospitalaris, ha derivat en un augment de la despesa en sanitat privada que també provoca desigualtats i suposa un risc per a la sostenibilitat del sistema públic de salut. La despesa privada en sanitat ja concentra el 30% de la despesa total sanitària a Espanya i, els últims anys, el nombre de persones que disposen d’assegurances de sanitat privades ha augmentat un 40%. “Tenim un sistema sanitari molt bo, però la valoració que fan els ciutadans de la sanitat pública ha empitjorat i això explica l’auge de la sanitat privada. Cal fer les coses millor per no posar en risc la sostenibilitat del sistema”, va alertar Mas. Rosa Urbanos es va mostrar més pessimista ja que, segons la seva opinió, la sostenibilitat del sistema públic ja està en greu risc per la fugida de pacients a la sanitat privada.
En tot cas, tots dos van coincidir en la necessitat de recuperar la confiança dels ciutadans en la sanitat pública, millorant la gestió. Com a base daquesta millora van destacar la importància de prestigiar latenció primària. “Una primària resolutiva és el millor sistema que podem tenir i això significa que necessitem els millors professionals a primària i, no obstant, és l’última especialitat triada pels titulats”, va comentar Núria Mas. A més, va recordar que en els propers anys es jubilarà el 33% dels professionals sanitaris, un problema per al qual cal buscar solucions.
El diàleg també va abordar les noves tecnologies aplicades a la sanitat, amb els pros i els contres que poden suposar per a l’equitat en els serveis. D’una banda, Rosa Urbanos va alertar que alguns avenços mèdics no arriben a tots els ciutadans. Tot i això, per a Núria Mas la tecnologia ofereix possibilitats com la telemedicina, que permet accedir a pacients que no poden acudir de forma presencial a les consultes, que sí que són rellevants per millorar l’equitat.
Les dues expertes van destacar l’estat de benestar a Espanya com un dels seus valors més importants, que no gaudeixen d’altres economies potents com la xinesa o la nord-americana. El sistema de salut és una part fonamental d’aquest estat de benestar, però no es pot abordar sol, sinó que cal la integració d’altres aspectes socioeconòmics de base a les solucions que es plantegin: com a polítiques socials, d’ocupació, educació, etc.
Núria Mas va insistir també que part del canvi i millora del sistema s’ha d’enfocar a construir un ecosistema sanitari on els millors professionals es vulguin quedar i venir aquí. “Tenim moltes dades per analitzar i aprofitar la informació per millorar la gestió de la sanitat. Necessitem personal qualificat que sigui capaç d’entendre la medicina i les dades per posar-ho en comú i extreure’n conclusions que ens permetin millorar la productivitat i resoldre els problemes del sistema de salut”.
L’acte va acabar amb múltiples preguntes del públic plantejades pel director de la Fundació Ernest Lluch Ferriol Sòria.
Recupera el Vídeo de la Sessió AQUÍ