AGENDA

CERCAR ACTIVITATS

Cicle sobre longevitat “De Plató a Aristòtil: gaudir o patir la longevitat”- Sessió 6 “El cost de la cura. Reptes dels sistemes de cures de llarga durada, economia de la demència i la dependència” amb Adelina Comas-Herrera

De febrer a octubre es celebrarà el cicle en coorganització amb el Club de Roma, la Fundació "la Caixa" i la col.laboració de la FATEC i la Cambra de Comerç de Barcelona

Compartir

Data 01/07/2024

Hora 18:00

Organitza
Fundació Ernest Lluch - Club de Roma i Fundació "la Caixa" - Col.labora: FATEC

Lloc
CaixaForum Macaya - Passeig de Sant Joan 108 (Barcelona)

Descarrega

De Plató a Aristòtil, o com plantejar la longevitat: des del gaudi o com un inexorable element de patiment. Transitar entre aquestes dues visions significa conviure amb polítiques públiques i decisions individuals i col·lectives que atenyen aspectes de demografia, sociologia, economia, política o psicologia entre d’altres. El cicle pretén discernir si serem capaços d’orientar-nos cap a una visió més platònica de la longevitat i fer-ho des duna triple perspectiva, comparada a nivell europeu, empírica i teòrica, a partir de l’anàlisi com a punt de partida i la proposta com a punt d’arribada.

Dies i Horari: Del 26 de febrer al 21 d’octubre (9 sessions) – Totes les sessions seran a les 18.00

Lloc: CaixaForum Macaya (Palau Macaya) – Passeig de Sant Joan 108 (Barcelona)

NOTA: CICLE GRATUÏT AMB INSCRIPCIÓ PRÈVIA OBLIGATÒRIA

INSCRIPCIÓ GRATUITA I OBLOGATÒRIA AQUÍ

Sessió 1 – Present i futur sociodemogràfic

26 de febrer

Julio Pérez Diaz

Demògraf, investigador científic del CSIC – Cap del Departament de Població de l’Instituto de Economía, Geografía y Demografía del CSIC

Sessió 2- Noves condicions de vida per a una nova vellesa. Cap a un nou contracte intergeneracional

21 de març

Lola Puga

Científica Titular de Instituto de Economía, Geografía y Demografía del CSIC. Coordinadora del Comitè d’Experts de la Fundació General CSIC per a l’àrea d’investigació sobre envelliment.

Sessió 3 – Soledats: del canvi social a la promesa tecnològica

15 d’abril

Txetxu Ausín

President de Comitè d’Ètica del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC). Investigador científic i director de l’Institut de Filosofia del CSIC

Sessió 4 – Tendències a 10/20 anys. Reptes de la nova longevitat.

27 de maig

Javier Yanguas

Director científic del programa de gent gran de la Fundació “La Caixa”

Sessió 5 – Vida plena a la vellesa: la importància dels aspectes subjectius, els valors i el sentit.

17 de juny

Maria Márquez

Professora titular de Psicologia de la Universitat Autònoma de Madrid.

Sessió 6 – El cost de la cura. Reptes dels sistemes de cures de llarga durada, economia de la demència i la dependència des d’una perspectiva comparada.

1 de juliol

Adelina Comas-Herrera

Directora del Global Observatory of Long-Term Care al Care Policy and Evaluation Centre London School of Economics and Political Science.

Sessió 7 – Planificació sociosanitària. El cas de Catalunya

15 de juliol

Manel Balcells – Conseller de Salut de la Generalitat de Catalunya

Carles Campuzano – Conseller de Drets Socials a la Generalitat de Catalunya

Sessió 8 – Agents i dinàmiques per a la governança d’una societat longeva

16 de setembre

Fernando Fantova

Titular de l’Òrgan d’Avaluació, Investigació i Innovació en matèria d’Inclusió del País Basc

Sessió 9 – Drets humans, discriminació i maltracte per motius d’edat

21 d’octubre

Nena Georgantzi

Directora de polítiques sobre Drets humans i no discriminació de la AGE Platform Europe. Professora adjunta a la Universitat de Galway (Irlanda)

De Plató a Aristòtil: gaudir o patir la longevitat

Plató, a la República, mostrava una concepció positiva sobre les persones d’edat avançada. Pensava que aquesta era l’etapa en què l’ésser humà assoleix les majors cotes de virtuts morals, com ara la prudència, la sagacitat, la discreció i el bon judici fet que l’habilitava per exercir amb autoritat els més alts càrrecs públics, administratius, directius, jurisdiccionals i governamentals. Per contra Aristòtil representa el punt de vista oposat, el negatiu i concebia la vellesa com una etapa de feblesa, enlluernament i inutilitat per a la vida social i, per tant, mereixedora de compassió. La vellesa com a malaltia natural. Sovint transitem entre les dues visions i en aquest trànsit convivim amb polítiques públiques i múltiples decisions individuals i col·lectives que atenyen aspectes de demografia, sociologia, economia, política o psicologia entre d’altres.

La longevitat genera molts elements de reflexió de present i prospectius i engloba aspectes com l’assumpció del futur demogràfic que tenim i ens arriba i si les polítiques públiques tenen o no la capacitat de donar-hi resposta, la necessitat de generar un nou contracte intergeneracional, entendre quines seran les condicions de vida en la nova vellesa, la realitat de la soledat com a fenomen punyent travessat a la vegada pel paper de les tecnologies digitals en un nou context relacional. I amb això, la pròpia percepció de les noves generacions del que significa la vellesa, els valors que s’hi associen amb l’obligatorietat d’emfasitzar la necessitat de preservar els drets humans i la lluita contra la discriminació i el maltractament per motius d’edat que sovint queden amagats darrere un tel difús que cal fer visible. La longevitat doncs haurà d’atènyer també la gestió del repte de de les cures de llarga durada i al llarg de la vida, les cronicitats i el cost que porten associades, fets que demanen analitzar el model sociosanitari del que ens hem de dotar. Això vol dir pensar sobre els models de governança i lideratge per a donar-hi una resposta eficient i equitativa en un context de possibles restriccions pressupostàries que requeriria d’estratègies mixtes de finançament, probablement diferent al patró que hem tingut fins ara en el context d’aquest nostre estat de benestar mediterrani.

El cicle pretén així discernir si serem capaços d’orientar-nos cap a una desitjable visió platònica de la longevitat, i fer-ho analitzant-ne els aspectes que hi concorren des duna triple perspectiva, comparada a nivell europeu, empírica i teòrica, i a partir de l’anàlisi com a punt de partida i la proposta com a estímul i punt d’arribada.

Per a més informació consulteu les web:

www.fundacioernestlluch.org
https://macaya.caixaforum.org/ca/

Coorganitza:

Col.labora:

Amb el Suport de: