De Plató a Aristòtil, o com plantejar la longevitat: des del gaudi o com un inexorable element de patiment. Transitar entre aquestes dues visions significa conviure amb polítiques públiques i decisions individuals i col·lectives que atenyen aspectes de demografia, sociologia, economia, política o psicologia entre d’altres. El cicle pretén discernir si serem capaços d’orientar-nos cap a una visió més platònica de la longevitat i fer-ho des duna triple perspectiva, comparada a nivell europeu, empírica i teòrica, a partir de l’anàlisi com a punt de partida i la proposta com a punt d’arribada.
Dies i Horari: Del 26 de febrer al 21 d’octubre (9 sessions) – Totes les sessions seran a les 18.00
Lloc: Palau Macaya – Passeig de Sant Joan 108 (Barcelona)
.
NOTA: CICLE GRATUÏT AMB INSCRIPCIÓ PRÈVIA OBLIGATÒRIA
INSCRIPCIÓ GRATUITA I OBLOGATÒRIA AQUÍ
.
Sessió 1 – Present i futur sociodemogràfic
26 de febrer
Julio Pérez Diaz
Demògraf, investigador científic del CSIC – Cap del Departament de Població de l’Instituto de Economía, Geografía y Demografía del CSIC
.
Sessió 2- Noves condicions de vida per a una nova vellesa. Cap a un nou contracte intergeneracional
21 de març
Lola Puga
Científica Titular de Instituto de Economía, Geografía y Demografía del CSIC. Coordinadora del Comitè d’Experts de la Fundació General CSIC per a l’àrea d’investigació sobre envelliment.
.
Sessió 3 – Soledats: del canvi social a la promesa tecnològica
15 d’abril
Txetxu Ausín
President de Comitè d’Ètica del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC). Investigador científic i director de l’Institut de Filosofia del CSIC
.
Sessió 4 – Tendències a 10/20 anys. Reptes de la nova longevitat.
27 de maig
Javier Yanguas
Director científic del programa de gent gran de la Fundació “La Caixa”
.
Sessió 5 – Vida plena a la vellesa: la importància dels aspectes subjectius, els valors i el sentit.
17 de juny
Maria Márquez
Professora titular de Psicologia de la Universitat Autònoma de Madrid.
.
Sessió 6 – El cost de la cura. Reptes dels sistemes de cures de llarga durada, economia de la demència i la dependència des d’una perspectiva comparada.
1 de juliol A(POSPOSAT A 7 d’octubre)
Adelina Comas-Herrera
Directora del Global Observatory of Long-Term Care al Care Policy and Evaluation Centre London School of Economics and Political Science.
.
Sessió 7 – Planificació sociosanitària. El cas de Catalunya
15 de juliol
Manel Balcells – Conseller de Salut de la Generalitat de Catalunya
Carles Campuzano – Conseller de Drets Socials a la Generalitat de Catalunya
.
Sessió 8 – Agents i dinàmiques per a la governança d’una societat longeva
16 de setembre
Fernando Fantova
Titular de l’Òrgan d’Avaluació, Investigació i Innovació en matèria d’Inclusió del País Basc
.
Sessió 9 – Drets humans, discriminació i maltractament per motius d’edat
21 d’octubre
Nena Georgantzi
Directora de polítiques sobre Drets humans i no discriminació de la AGE Platform Europe. Professora adjunta a la Universitat de Galway (Irlanda)
De Plató a Aristòtil: gaudir o patir la longevitat
Plató, a la República, mostrava una concepció positiva sobre les persones d’edat avançada. Pensava que aquesta era l’etapa en què l’ésser humà assoleix les majors cotes de virtuts morals, com ara la prudència, la sagacitat, la discreció i el bon judici fet que l’habilitava per exercir amb autoritat els més alts càrrecs públics, administratius, directius, jurisdiccionals i governamentals. Per contra Aristòtil representa el punt de vista oposat, el negatiu i concebia la vellesa com una etapa de feblesa, enlluernament i inutilitat per a la vida social i, per tant, mereixedora de compassió. La vellesa com a malaltia natural. Sovint transitem entre les dues visions i en aquest trànsit convivim amb polítiques públiques i múltiples decisions individuals i col·lectives que atenyen aspectes de demografia, sociologia, economia, política o psicologia entre d’altres.
La longevitat genera molts elements de reflexió de present i prospectius i engloba aspectes com l’assumpció del futur demogràfic que tenim i ens arriba i si les polítiques públiques tenen o no la capacitat de donar-hi resposta, la necessitat de generar un nou contracte intergeneracional, entendre quines seran les condicions de vida en la nova vellesa, la realitat de la soledat com a fenomen punyent travessat a la vegada pel paper de les tecnologies digitals en un nou context relacional. I amb això, la pròpia percepció de les noves generacions del que significa la vellesa, els valors que s’hi associen amb l’obligatorietat d’emfasitzar la necessitat de preservar els drets humans i la lluita contra la discriminació i el maltractament per motius d’edat que sovint queden amagats darrere un tel difús que cal fer visible. La longevitat doncs haurà d’atènyer també la gestió del repte de de les cures de llarga durada i al llarg de la vida, les cronicitats i el cost que porten associades, fets que demanen analitzar el model sociosanitari del que ens hem de dotar. Això vol dir pensar sobre els models de governança i lideratge per a donar-hi una resposta eficient i equitativa en un context de possibles restriccions pressupostàries que requeriria d’estratègies mixtes de finançament, probablement diferent al patró que hem tingut fins ara en el context d’aquest nostre estat de benestar mediterrani.
El cicle pretén així discernir si serem capaços d’orientar-nos cap a una desitjable visió platònica de la longevitat, i fer-ho analitzant-ne els aspectes que hi concorren des duna triple perspectiva, comparada a nivell europeu, empírica i teòrica, i a partir de l’anàlisi com a punt de partida i la proposta com a estímul i punt d’arribada.
Per a més informació consulteu les web:
www.fundacioernestlluch.org
https://macaya.caixaforum.org/ca/
Coorganitza:
Col.labora:
Amb el Suport de:
